No s¡¯admeten diners en efectiu

El cartell de "no s'accepten targetes" segueix sobrevivint en alguns comer?os europeus, cada vegada m¨¦s escassos. No obstant aix¨°, Dinamarca es planteja que les botigues puguin penjar un advertiment que digui just el contrari: "No s'admeten diners en efectiu". La Cambra de Comer? ha obert un debat amb una proposta recent?que vol portar al Parlament: que els petits comer?os tinguin la possibilitat de rebutjar monedes i bitllets i admetre nom¨¦s pagaments amb targeta o amb el m¨°bil.

La Cambra de Comer? est¨¤ situada al centre de la capital, a poques passes del palau de Christiansborg, que acull els principals poders de l'Estat i del port, que simbolitza el poder comercial de Dinamarca. Ara pretenen fer un pas que, tard o d'hora, pot significar un gran salt en aquest terreny. "Nosaltres defensem que els comerciants puguin triar i per tant rebutjar els pagaments en efectiu", explica Sofie Findling Andersen, l'encarregada d'aquesta campanya. "Aix¨° no significa que s'aboleixin els diners f¨ªsics. No passar¨¤ a curt termini, tot i que la tend¨¨ncia ¨¦s que cada vegada es fan servir menys".

La proposta, que la Cambra de Comer? ent¨¦n a m¨¦s "com una manera de lluitar contra l'economia submergida, que sempre s'amaga darrere dels diners en efectiu", t¨¦ un llarg cam¨ª per davant. Primer, perqu¨¨ es preveuen eleccions com a m¨¤xim al setembre i, per tant, no podria ser presentada i votada fins al 2016. En segon lloc, perqu¨¨ la majoria dels comer?os s¨®n molt reticents a posar dificultats als seus clients: que paguin com vulguin mentre comprin.

"Defensem que els comerciants puguin triar i rebutjar els pagaments en efectiu", diu la Cambra de comer?

De totes maneres, Dinamarca ¨¦s un pa¨ªs on ja s'utilitzen molt les targetes de cr¨¨dit per a qualsevol compra, tant se val com de petita sigui o el tipus d'establiment (els llocs de menjar al carrer les accepten). La meitat dels pagaments es fan amb un sistema propi de targetes dan¨¨s, DanKort, fundat el 1983 i molt barat per als comerciants; un altre 25% amb targetes de cr¨¨dit tradicionals i l'altra quarta part, en efectiu. El pagament amb diners electr¨°nics est¨¤ experimentant un creixement notable.

En un supermercat de la cadena F?tex, en un barri de classe mitjana del nord de Copenhaguen, les bicis s'acumulen a la porta a ¨²ltima hora de la tarda. La majoria dels clients paguen amb targeta, tant si ¨¦s una compra, un paquet de tabac o una barra de pa. Des de fa un parell de setmanes, en una de les caixes disposen a m¨¦s de la possibilitat de pagament amb el tel¨¨fon a trav¨¦s d'un sistema anomenat MobilePay que consisteix a connectar-se a la caixa a trav¨¦s de Bluetooth, marcar un codi i transferir els diners. ?s gaireb¨¦ instantani. Tamb¨¦ pot utilitzar-se entre particulars per enviar-se efectiu. "El primer client va ser una persona bastant gran. Em pensava que el farien servir sobretot els joves, per¨° no", explica Kevin Hoi, el responsable d'atenci¨® al client.

El pagament a trav¨¦s del m¨°bil ¨¦s el producte bancari que ha crescut m¨¦s r¨¤pid?a Dinamarca

MobilePay, que pertany a DanksBank, ja est¨¤ instal¡¤lat en dos de cada tres terminals. Un portaveu del banc, Peter Kj?rgaard, explica que mai han tingut un producte amb un creixement tan r¨¤pid. Amb nom¨¦s dos anys d'exist¨¨ncia, es fan ja unes 200.000 transaccions cada dia, amb una mitjana total per jornada de 45 milions de corones (uns sis milions d'euros). Es fa servir per a compres en petits comer?os, donacions o, cada vegada m¨¦s, pagaments en administracions p¨²bliques. "Creiem que algun dia aquest tipus de sistemes reempla?aran les targetes de cr¨¨dit tradicionals, tot i que encara falten uns anys", assegura Kj?rgaard. "MobilePay no significa que abolirem l'efectiu. ?s nom¨¦s una forma de pagament alternativa que forma part del desenvolupament natural dels nostres clients, que utilitzen cada vegada m¨¦s el m¨°bil per a tot. Potser en el futur l'efectiu deixi de ser necessari, per¨° mentre s'utilitzi nosaltres l'acceptarem", assenyala Maia Lindstr?m Sejersen, representant de Dansk Supermarked.

Per a la Cambra de Comer?, els avantatges de l'abolici¨®?gradual dels diners estan relacionats amb la seguretat dels comerciants, que no tindrien efectiu, per¨° tamb¨¦ amb facilitar la comptabilitat (no hi hauria errors a caixa). "Creiem que la gent vol aquest canvi", assegura Findling, l'encarregada de la campanya ¡°Les targetes minimitzen el risc de robatoris i ens fan guanyar molt temps, perqu¨¨ no cal anar al banc. I fer la caixa ¨¦s molt m¨¦s f¨¤cil¡±, explica Nick, de 26 anys, responsable d'una botiga de roba al centre de Copenhaguen. No obstant aix¨°, agrega: ¡°L'efectiu sempre ser¨¤ benvingut. No dir¨¤s a un client que no vols els seus diners¡±. Marc, de 46 anys, treballa en una preciosa botiga de pipes de fumar propera a l'Ajuntament. L'olor dol? del tabac embolica un comer? que sembla d'una altra ¨¨poca. Encara que recalca que es pot pagar amb targeta el que sigui, costi dues corones o dues-centes, afirma: ¡°Ens estem plantejant implantar MobilePay i acceptar Bitcoins, per¨° els diners en efectiu els tenim immediatament. L'efectiu sempre ¨¦s millor¡±.