Com si vot¨¦ssim per primera vegada

Mai unes eleccions municipals i auton¨°miques han despertat unes expectatives tan elevades i han provocat unes incerteses tan profundes com en aquesta ocasi¨®: ¨¦s tant el renascut inter¨¨s per la pol¨ªtica i s¨®n tants els dubtes suscitats pels nous partits i plataformes c¨ªviques que sembla com si estiguem no davant unes eleccions d'¨¤mbit local o regional, ni tan sols davant d'unes eleccions generals, sin¨® davant d'unes de constituents. ?s cert, res a veure amb el 1977, per¨° tot succeeix com si, esgotat el que llavors va n¨¦ixer a la vida pol¨ªtica, ens trob¨¦ssim en el tr¨¤ngol de trencar amb el passat per marcar un nou comen?ament.

Per percebre com hem arribat fins aqu¨ª, no ser¨¤ in¨²til recordar que si alg¨² hagu¨¦s resumit el 2008 les tres primeres d¨¨cades d'aquesta democr¨¤cia espanyola hauria presentat un balan? en qu¨¨ els ¨¨xits destacarien m¨¦s que els fracassos: una societat m¨¦s lliure i igualit¨¤ria, m¨¦s permissiva i tolerant; uns b¨¦ns p¨²blics sanejats i amb l'estima general; una democr¨¤cia lluny de tot all¨° que en altres ¨¨poques va ser la seva ru?na; sense rastre de militarisme, amb el clericalisme anant a mal borr¨¤s; sense partits antisistema, amb institucions legitimades davant la gran majoria de ciutadans; amb el terror d'ETA derrotat i, a sobre, a Europa i amb un sistema en el qual dos partits asseguraven estabilitat als governs.

De sobte, els ¨¨xits es van esvair per deixar el camp sembrat de fracassos. Una crisi econ¨°mica que el partit en el poder va rebre amb una barreja d'autocomplaen?a i frivolitat, negant-se a anomenar-la pel seu veritable nom, fins que el super¨¤vit es va convertir en d¨¨ficit i els comptes sanejats van passar a ser deute rampant; una crisi pol¨ªtica, imparable des que el partit a l'oposici¨® va guanyar la seg¨¹ent convocat¨°ria electoral per imposar una pol¨ªtica contr¨¤ria a tot el que, amb barreja de mentida, crispaci¨® i lleugeresa, havia prom¨¨s. Crisi econ¨°mica, esdevinguda crisi pol¨ªtica, que va donar origen a una profunda crisi social, els tres passos somiats pels qui ¨¦rem joves en els anys seixanta quan don¨¤vem per segur que les hores del capitalisme com a sistema econ¨°mic i de la burgesia com a classe dominant estaven comptades.

Ara, amb les tres crisis juntes i sense cap for?a pol¨ªtica capa? d'afrontar-la, la democr¨¤cia espanyola va passar a ser injuriada com a r¨¨gim del 78, ep¨ªtom de frac¨¤s, her¨¨ncia del franquisme, el r¨¨gim per antonom¨¤sia: col¡¤lusi¨® dels dos grans partits per al repartiment de l'Estat; corrupci¨® no nom¨¦s de persones sin¨® del sistema; enviliment de salaris i increment de la desigualtat; pol¨ªtiques d'agressi¨® als b¨¦ns p¨²blics: docents al carrer, hospitals en precari; impostos sense taxa sobre les classes mitjana i mitjana-baixa; p¨¨rdua massiva de llocs de treball; joves fent les maletes cap a Alemanya.

Mai una convocat¨°ria aix¨ª ha suscitat unes expectatives tan elevades i unes incerteses?tan profundes

Amb els partits emmudits, sense cap m¨¦s rumb que l'imposat des de l'exterior, va parlar llavors el carrer traient a plena llum la frustraci¨® incubada a l'interior: si ni el capitalisme ni la burgesia tenien els dies comptats, almenys el r¨¨gim del 78 s¨ª que els tenia. No va haver-hi cap instituci¨® capa? de recollir aquelles veus: el sistema de partits va ensopegar i si no va arribar a caure a terra va ser perqu¨¨ quedaven restes de clienteles i velles lleialtats, una energia residual, insuficient en tot cas per pal¡¤liar el desastre. L'energia nova va arribar des de fora del sistema, dels moviments socials i de les plataformes creades en una espiral incessant de protesta que va inundar les places p¨²bliques i ¡ªel que va resultar m¨¦s decisiu¡ª les xarxes socials.

Paralitzats els vells partits davant l'abisme, els qui van al?ar la veu en places i xarxes, despr¨¦s de menysprear la capacitat inclusiva que defineixen, fins i tot enmig de les pitjors tempestes, les institucions democr¨¤tiques es van adonar de seguida que per aconseguir el poder no n'hi havia prou amb l'exc¨¦s d'h¨ªbrids de qu¨¨ van fer gala en els primers moments; que a m¨¦s d'una bona raci¨® d'ego i arrog¨¤ncia cal una cosa tan antiga com organitzar-se en partits, conc¨®rrer a les eleccions i aconseguir vots. I en aix¨° estem ocupats: dos partits en ascens competeixen amb dos partits en declivi, situant-se, sense recon¨¨ixer-ho verbalment, per¨° s¨ª en la manera de treure's la corbata o arremangarse la camisa, l'un a l'esquerra de la dreta i l'altre a l'esquerra de l'esquerra, on abunden a m¨¦s plataformes heterog¨¨nies.

Del primer, hi ha motius per celebrar que, al contrari del que ha passat a Fran?a o Anglaterra, aqu¨ª el trencament de la confian?a en el seu partit d'un ampli sector de l'electorat de dreta no ha provocat el part d'una criatura de la dreta extrema; del segon, el que avui s'albira ¨¦s el grau de fragmentaci¨® que afegir¨¤ a un camp sempre dividit un nouvingut ¡ªi les plataformes aliades¡ª que mentre aixecava la seva tenda va canviar la can?¨® del dem¨¤ ¨¦s nostre per un llenguatge de moderaci¨®. I aix¨ª, de la relativa simplicitat de l'eix esquerra/dreta amb suport mutant de nacionalistes catalans, passarem a la complexitat in¨¨dita que necessitar¨¤ pactes entre partits i plataformes que, si funcionen com a potents imants electorals, hauran de demostrar el seu valor com a coalicions de govern.

Seria una ingenu?tat donar per segur que el pluripartidisme portar¨¤ per si sol el remei

Seria, doncs,?una ingenu?tat donar per segur que, com que el mal radicava en el bipartidisme, el pluripartidisme portar¨¤ per si sol el remei. Alemanya ha mantingut durant mig segle un efica? sistema bipartidista, amb governs de coalici¨® o sense, mentre a It¨¤lia, mestra en finezza pol¨ªtica, el sistema multipartidista s'ha enfonsat, amb uns governs de coalici¨® de posar i treure, com un castell de cartes, sense deixar-ne cap dreta. Aqu¨ª, el futur que espera a la democr¨¤cia amb el nou sistema de partits que emergeixi avui de les urnes no est¨¤ escrit, com res a la vida: aix¨° ¨¦s el que envolta aquestes eleccions d'una certa aura inaugural, com si vot¨¦ssim per vegada primera, nus de lligams, lliures de velles lleialtats.

Amb les eleccions generals del 1977, una dictadura va fer mutis al mateix temps que irrompia en escena una democr¨¤cia. Avui pot passar que una democr¨¤cia fatigada per les males pr¨¤ctiques i durament colpejada per la crisi trobi en unes eleccions locals i auton¨°miques el punt de partida cap a la seva reforma i renovaci¨®: tot dependr¨¤ de com administri cadasc¨², en el conflicte d'interessos i la distribuci¨® de recursos que sempre ¨¦s la vida pol¨ªtica, el resultat que surti de les urnes, aquella antigualla assentada per primera vegada a?Espanya gr¨¤cies al r¨¨gim del 1978.

Santos Juli¨¢ ¨¦s historiador.