Concert ciutad¨¤

El l¨ªder de Ciutadans (C¡¯s), Albert Rivera, s'ha reafirmat aquests dies en la proposta d'eliminar el sistema singular de finan?ament dels territoris forals: el Conveni de Navarra i els concerts de les prov¨ªncies basques. Ja ho havia dit fa diverses setmanes, i va provocar el rebuig de tots els partits d'aquests territoris, amb independ¨¨ncia de la seva orientaci¨® ideol¨°gica o nacional. Els sondejos fets al Pa¨ªs Basc i Navarra, on diumenge es trien els respectius parlaments provincials, han registrat aquest rebuig, en perjudici de C¡¯s; per¨° el tema ni tan sols ha provocat debats sobre el finan?ament auton¨°mic en el seu conjunt, malgrat que ¨¦s una q¨¹esti¨® central en el desencadenament de la crisi rupturista catalana, que continua sent el problema pol¨ªtic pendent m¨¦s greu.

El sistema de concerts-convenis consisteix en ess¨¨ncia en el fet que les institucions corresponents recapten tots els impostos i paguen a l'Estat una quantitat global, la quota basca, com a aportaci¨® anual a les despeses de l'Estat relatives a compet¨¨ncies no transferides a aquelles comunitats. Aquest mecanisme d'autonomia financera forma part dels anomenats en la Constituci¨® ¡°drets hist¨°rics¡± dels territoris forals. Malgrat el seu car¨¤cter anacr¨°nic en diversos sentits, la Constituci¨® els va recon¨¨ixer per una ra¨® d'oportunitat pol¨ªtica: Franco els havia suprimit a Biscaia i Guip¨²scoa, per¨° els havia mantingut a ?laba i Navarra: la democr¨¤cia, es va dir, no pot concedir menys del que en aquest terreny va admetre la dictadura.

El resultat de l'aplicaci¨® del mecanisme concert-quota basca ha resultat molt favorable per als territoris forals, que han disposat d'una capacitat de despesa, segons c¨¤lculs, fins a un 60% superior a la mitjana de les comunitats de r¨¨gim com¨². Per¨° aix¨° no s'ha degut essencialment a una recaptaci¨® tribut¨¤ria m¨¦s alta sin¨® al c¨¤lcul molt avantatj¨®s de la quota basca. Per fixar-ho es va establir el 1981 un percentatge que venia a ser el de la participaci¨® del PIB basc (o navarr¨¨s) en el del conjunt d'Espanya i que no s'ha modificat des de llavors: el 6,24% en el cas del Pa¨ªs Basc.

La quota basca suposa, per tant, el 6,24% de les partides del pressupost estatal destinades a ex¨¨rcit, servei exterior i altres compet¨¨ncies de l'Estat no transferibles. Amb la particularitat que entre aquestes compet¨¨ncies no es considera la relativa a garantir la igualtat b¨¤sica de serveis en tot el territori nacional. El que?es paga?de menys a l'Estat per aquesta via ¨¦s un excedent a la disposici¨® de les administracions forals. ?s, per tant, un privilegi que segons diversos experts suposa l'equivalent al 4% del PIB del Pa¨ªs Basc. ?s aquesta quota el que est¨¤ infravalorat i caldria revisar. No el concert en si mateix, un sistema de finan?ament que ¨¦s en principi neutral a aquests efectes, sin¨® el de fixaci¨® de la quota.

Albert Rivera, que ha sabut veure que el principal problema pol¨ªtic d'Espanya requereix una pol¨ªtica d'Estat, i a tot l'Estat, ha tingut el valor de plantejar la necessitat d'aquesta revisi¨®, per¨° potser no n'ha sabut formular l'objectiu concret. Quan el nacionalisme catal¨¤ amena?ava de reclamar la independ¨¨ncia si no se li reconeixia un finan?ament condicionat per la seva aportaci¨® a la solidaritat territorial, estava demanant un concert com el basc. Per¨° la igualaci¨® fiscal entre catalans i bascos no implica estendre el privilegi insolidari, ni tampoc eliminar els concerts, sin¨® fer compatible el seu manteniment amb l'aportaci¨® responsable a les pol¨ªtiques redistributives de les quals dep¨¨n la cohesi¨® territorial i social sense la qual no hi pot haver autonomia pol¨ªtica.