L¡¯esperit errant

Al comen?ament de Far West gitano, la novel¡¤la de Ramon Erra (Vic, 1966) que va obtenir el premi Marian Vayreda 2014, el No¨¦ i la Sandra, una parella castigada per la crisi econ¨°mica, en comptes de deprimir-se per les adversitats, decideixen postergar la realitat de l¡¯atur i, amb la indemnitzaci¨® pels anys treballats, se¡¯n van de viatge per no haver de decidir res sobre les setmanes futures: ¡°L¡¯oest no anava en cap dels plans, per¨° va entendre que la seva situaci¨® demanava moviment, anar cap a alguna cosa significativa i per aix¨° va dir el que va dir, tot i que no ho pensava¡±.

El que proclama el No¨¦ ¨¦s ¡°anar cap a l¡¯oest, i que vinguin dies, com els gitanos!¡±. M¨¦s tard, han de canviar la cadireta de cotxe del nen per un aixecador, per¨° no la llencen sin¨® que la regalen a uns nens gitanos. No ser¨¤ fins a la meitat de la novel¡¤la, quan el lector ja ha perdut la pista del No¨¦ i la Sandra perqu¨¨ el protagonisme estricte recau en la fam¨ªlia gitana del Ramonet, en el periple que emprenen des de Perpiny¨¤ fins a Saragossa per fer que la seva filla avorti i per recuperar tamb¨¦ l¡¯ess¨¨ncia del nomadisme ¡ª¡°per agafar una ruta llarga i temptar el dest¨ª¡±¡ª, que la cadireta torna a apar¨¨ixer, carregada per dos ¡°nanos carabruts¡±, amb un tercer assegut al damunt, ¡°repapat com un rei¡±: a les seves mans, el que era una deixalla es converteix en un objecte transfigurat. Com William Butler Yeats a Fallen Majesty, a Far West gitano Erra ha volgut escriure un elogi a la majestat caiguda dels gitanos.

A partir d¡¯aquests tres eixos ¡ªl¡¯¨¤nsia de ser en un altre lloc sense saber qu¨¨ s¡¯esdevindr¨¤ l¡¯endem¨¤ i sense saber tampoc gaireb¨¦ qu¨¨ es deixa enrere; la pres¨¨ncia constant de la l¨ªrica de les coses insignificants, i la voluntat de transformar el trivial en significatiu i transcendent gr¨¤cies a la imaginaci¨®¡ª, l¡¯autor de Desfent el nus del mocador (2008) i La vida per rail (2012) construeix ara una novel¡¤la que, en alguns passatges, aconsegueix que el text s¡¯impregni de ¡°la nost¨¤lgia dels llocs on anem¡±, d¡¯¡°una nost¨¤lgia dels llocs per on hem passat i ¨¦s rodona, perqu¨¨ tornem als llocs, ¨¦s circular, vull dir, que ¨¦s una eterna roda¡±. Els millors moments de Far West gitano es troben quan el que domina les perip¨¨cies dels personatges ¨¦s el sentiment d¡¯estar abandonant moltes coses que havien cregut inseparables, quan l¡¯oralitat estil¨ªstica de l¡¯autor no s¡¯embarbussa i sap compenetrar-se amb les descripcions del paisatge, quan la quotidianitat del trajecte adquireix el tint del desprop¨°sit, o quan l¡¯engany de voler pensar que no s¡¯est¨¤ enlloc no traspassa la l¨ªnia de la inversemblan?a. Per¨° a la majoria d¡¯episodis, malauradament, Erra sembla contagiar-se massa de l¡¯esperit errant que guia els passos del Ramonet i la seva fam¨ªlia, no vigila amb prou vigor l¡¯atzar que mou el fil de les casualitats i les reaccions que haurien de produir-se ¡ªl¡¯amor a primera vista, per exemple, entre la filla del protagonista i el fot¨°graf que se¡¯ls afegeix al viatge¡ª, no aconsegueix que els temps morts s¡¯omplin d¡¯alguna subst¨¤ncia ¡ªencara que sigui la pr¨°pia del temps mort¡ª, i s¨®n imprecises i planes les relacions que estableix entre els personatges, com si ni ell mateix acab¨¦s de creure-se¡¯ls: el lector no localitza enlloc cap esquema s¨°lid i rigor¨®s en qu¨¨ aposentar-se per seguir amb confort la lectura. Tamb¨¦ ¨¦s veritat que, quan s¡¯enfronta per en¨¨sima vegada a la lloan?a del nomadisme, o a la injust¨ªcia que representa que les lleis actuals ja no permetin als gitanos dur una vida tan lliure com la dels seus avantpassats, pensa quantes vegades m¨¦s ho haur¨¤ de llegir abans d¡¯arribar al punt final.

Potser el que descriuria amb m¨¦s justesa el m¨®n que Erra s¡¯inventa a Far West gitano, sense que la ficci¨® creada acabi mai ben b¨¦ de viure, d¡¯alliberar-se i d¡¯imposar-se com una realitat aut¨°noma, seria la paraula vol¨¤til, no tant perqu¨¨ la discreta veu narradora pretengui tot sovint ser ambigua i desconcertant i fins i tot no fiable, sin¨® perqu¨¨ tot el que va passant p¨¤gina rere p¨¤gina ¨¦s d¡¯un pes tan inconsistent, amb uns contorns tan poc definits, camina amb un ritme tan fr¨¤gil i emet un so tan t¨¨nue, que de seguida tot s¡¯esvaeix en l¡¯aire. Erra ha volgut narrar tan lleugerament una hist¨°ria diminuta que, al final, es pot creure que no l¡¯ha tingut mai a les mans.