Abra?ar un arbre

Deia Enrique Vila-Matas que es podria fer una divisi¨® entre aquells escriptors per als quals la infantesa t¨¦ import¨¤ncia en la seva obra i aquells en qu¨¨ no en t¨¦ cap. La meva planta de taronja llima, escrita el 1968, un cl¨¤ssic popular de les lletres brasileres (adaptat molts cops a la televisi¨®, el cinema, el teatre...), adscriu Jos¨¦ Mauro de Vasconcelos (1920-1984) en el primer grup, ja que explica la infantesa de Zez¨¦, ¨¤lter ego de l¡¯autor, cap als cinc anys a Bangu, barri unit a Rio de Janeiro per una llarga carretera, figura que durant els anys vint del segle passat.

La hist¨°ria, que podr¨ªem anomenar d¡¯aprenentatge, comen?a amb el nen mogut per un idealisme que vol neutralitzar la pobresa del suburbi on viu. Aquest idealisme ¡ªequidistant entre la innoc¨¨ncia dels cinc anys i la insondable fabulaci¨® infantil¡ª es basa en l¡¯amistat que fa amb una planta que sembla un arbre (una planta a la qual anomena Miguelinho, una planta-arbre que t¨¦ el do de parlar). Veurem com se li complica la vida al nen Zez¨¦ (perd la feina d¡¯enllustrador, algunes malifetes fan que l¡¯expulsin de l¡¯escola i s¡¯allunya dels pares i els amics), per¨° aleshores coneix el Portuga, un home amb possibles que marcar¨¤ la seva vida posterior, ja que l¡¯incitar¨¤ a reprendre els estudis i a pensar millor.

El cert ¨¦s que Zez¨¦ de vegades t¨¦ cinc anys i d¡¯altres sembla que en tingui dotze, i tot seguit set, tres o quinze (mai no acabem de focalitzar-lo, ni de sentir-ne la veu, fet primordial en una narraci¨® en primera persona). Se¡¯ns fa for?a estrany que digui que de gran vol ser poeta, quan no veiem cap llibre ni rapsode al barri on viu, ni de fet res ¡ªllevat d¡¯un cinema¡ª que hagi pogut avivar aquesta vocaci¨®.

El lector enyorar¨¤ de seguida la trilogia La lucha por la vida, de Pio Baroja; o les novel¡¤les d¡¯abans de la guerra, al Poblenou, de Xavier Benguerel. No podem separar la lectura d¡¯aquesta obra de l¡¯ultraproteccionisme amb qu¨¨ es tracta actualment els nens a Occident, i com a conseq¨¹¨¨ncia afegida l¡¯adhesi¨® immediata, inconscient, que sentim pels nens d¡¯altres ¨¨poques o, en l¡¯actualitat, d¡¯altres realitats. Vasconcelos, que d¡¯entrada dota d¡¯un naturalisme estimulant la narraci¨®, incorre despr¨¦s en la superxeria de convertir les raons liter¨¤ries en una imatge d¡¯Unicef. L¡¯autor fa inversemblants moltes q¨¹estions (no em refereixo, evidentment, al fet que un arbre parli), com ara que el nen rebi estopa de cap a cap de la novel¡¤la ¡ªun ¨¨mfasi constant en la narraci¨®, com el lector podr¨¤ comprovar¡ª, per¨° no hi hagi ni una visita al dispensari per un esquin? de turmell, una fractura de f¨¨mur amb avulsi¨® o un traumatisme de rony¨® de grau u. No pertany a l¡¯escriptor un estil literari que privilegi? el detall, l¡¯observaci¨® atenta, que al capdavall ¨¦s el que recordem m¨¦s dels extraordinaris relats amb nens de J. D. Salinger.

La meva planta de taronja llima far¨¤ rodolar ll¨¤grimes a una muni¨® de lectors; si el retrat fos millor, podria humitejar els ulls de tothom. Fa l¡¯efecte que l¡¯idealisme del nen Zez¨¦ acaba retornant a l¡¯autor quan escriu sobre el que suposadament va ser la seva vida, com si no hagu¨¦s pogut dirigir el personatge o distanciar-se prou del record d¡¯ell mateix de petit. La novel¡¤la, en definitiva, revela la difer¨¨ncia que, en el tractament art¨ªstic, hi ha d¡¯haver entre la sensibilitat i el sentimentalisme, una difer¨¨ncia que definia amb detall Vladimir Nabokov al seu Curs de literatura russa.