¡®Al¨ªcia¡¯ fa 150 anys

El 4 de juliol de 1862, el reverend Charles Lutwidge Dodgson, professor de matem¨¤tiques a Oxford, va anotar al seu diari que, acompanyat del seu amic, el senyor Duckworth, havia portat a les tres nenes Liddell en una petita barca a prendre el te a la vora del T¨¤mesi prop de Godstow. Les nenes ¡ªLorina, Edith i Al¨ªcia¡ª eren filles del deg¨¤ de Christ Church, i a totes tres els encantava escoltar les hist¨°ries que el reverend Dodgson els explicava, armant arguments estrafolaris a partir de les interrupcions, comentaris i suggeriments de les nenes. Aquella tarda, Dodgson va decidir que la protagonista de la hist¨°ria fos Al¨ªcia, que acabava de fer deu anys. A mesura que anava desenvolupant-se l'argument, la sorpresa del senyor Duckworth davant el meravell¨®s conte va ser tal, que li va preguntar al seu amic si de deb¨° estava improvisant. ¡°S¨ª¡±, li va respondre Dodgson, tamb¨¦ ell sorpr¨¨s, ¡°ho estic inventant pas a pas¡±. En unes circumst¨¤ncies miraculoses com aquestes?neix Al¨ªcia al pa¨ªs de les meravelles.

A petici¨® de la nena, Dodgson va bolcar la hist¨°ria al paper amb el t¨ªtol de Les aventures d'Al¨ªcia sota terra acompanyant-la dels seus dibuixos. El 1865, l'editorial Macmillan de Londres va publicar el llibre amb el t¨ªtol amb el qual ¨¦s conegut, signat per ¡°Lewis Carroll¡± i amb les il¡¤lustracions del dibuixant sat¨ªric John Tenniel. Sis anys m¨¦s tard, el Nadal de 1871, va apar¨¨ixer el segon volum de les aventures d'Al¨ªcia, A trav¨¦s del mirall. Els dos llibres formen part de la petita biblioteca d'obres essencials de la humanitat i, com gaireb¨¦ totes les altres ¡ªl'Epopeia de Gilgamesh, l'Odissea, la Divina Com¨¨dia, El Quixot,?Moby Dick¡ª s¨®n la cr¨°nica d'un viatge.

Si creiem la versi¨® dels fets narrada pel mateix Dodgson, i tamb¨¦ pel senyor Duckworth i Al¨ªcia (ja gran va explicar moltes vegades les circumst¨¤ncies del naixement), podem preguntar-nos d'on sorgeix i en qu¨¨ consisteix la inspiraci¨® po¨¨tica que d¨®na a llum una obra mestra d'una invenci¨® tan sorprenent i una l¨°gica tan impecable. No coneixem res de la composici¨® de Gilgamesh i de l'Odissea per¨° podem imaginar que generacions de recitadors van polir aquests poemes i els van alterar; suposem (la suggesti¨® ¨¦s d'Ossip Mandelstam) que Dante, privat dels seus llibres en el seu llarg exili, va guixar i va destruir dotzenes d'esbossos de la seva obra abans d'enviar els c¨¤ntics acabats al seu protector, Can' Grande della Scala; sabem (o creiem saber) que Cervantes va voler escriure una novel¡¤la exemplar m¨¦s, per¨° que aquesta es va obstinar, contra els desitjos del seu autor, a ser una altra cosa, m¨¦s ambiciosa i arriscada; coneixem les moltes etapes de la laboriosa invenci¨® de la balena blanca i el seu perseguidor, abans que Melville es decid¨ªs a donar a la impremta la versi¨® que va jutjar satisfact¨°ria.

Per¨° en el cas d'Al¨ªcia, en quina selva fosca ¡ªcom la del bosc sense noms¡ª va trobar Dodgson els ¨¦ssers que habiten els seus mons? Quines veus secretes ¡ªcom la del personatge malenconi¨®s a A trav¨¦s del mirall¡ª van dictar al reverend Dodgson el seu extraordinari malson? Dante confessa als seus lectors que no ¨¦s m¨¦s que l'¡°escrivent de D¨¦u¡± i que Apolo ¨¦s qui el guia, per¨° del misteri¨®s esperit que va somiar per a Dodgson les aventures d'Al¨ªcia no en sabem res, tret que la va obligar a llan?ar-se en un viatge espiritual en el qual l'absurd s'uneix al tr¨¤gic, com a totes les nostres vides.

Esperit burlesc

A la literatura espanyola, els viatges espirituals troben les seves manifestacions a la poesia m¨ªstica i a la novel¡¤la picaresca. En la literatura anglesa (potser per l'obligaci¨® de ser expl¨ªcit imposada per la Reforma) aquests viatges s¨®n en general did¨¤ctics. El Pilgrim's Progress de Bunyan, l'Ancient Mariner de Coleridge, els Viatges de Gulliver de Swift, s¨®n obres mestres que no oculten la seva voluntat d'impartir una lli?¨® i acaben amb una moralitat. ?s potser per evitar aquell parany, que Dodgson no es va proposar a si mateix com a protagonista de la seva?Com¨¨dia si no que va cedir aquell lloc a Al¨ªcia; ¨¦s com si Dante, en lloc de declarar-se el pelegr¨ª de la seva cr¨°nica atorgu¨¦s aquell rol a Beatriu, la seva inspiradora.

Els llibres d'Al¨ªcia, m¨¦s que ensenyar, es burlen dels rituals de l'ensenyament, com en l'examen al qual Al¨ªcia ¨¦s sotmesa per les reines Blanca i Vermella (¡°Com es diu turululul¨² en franc¨¨s?¡±. ¡°Turululul¨² no ¨¦s una paraula espanyola¡±, Al¨ªcia respon amb tota serietat. ¡°Qui va dir que ho era?¡±, contesta la reina Vermella.) I quant a extreure una moralitat de la hist¨°ria, la reductio ad?absurdum de la Duquessa (¡°Tot t¨¦ una moralitat, es tracta de poder descobrir-la¡±) aniquila per sempre tota voluntat liter¨¤riament dogm¨¤tica que un cr¨ªtic intent¨¦s trobar en les obres de Carroll.

Llegits de nen, els llibres d'Al¨ªcia reflecteixen la sorpresa i la por de la inf¨¤ncia; llegits a l'adolesc¨¨ncia, la indignaci¨® davant la idiotesa i hipocresia dels adults. Despr¨¦s v¨¦nen les Al¨ªcies grans que es rebel¡¤len davant la injust¨ªcia (com quan el Missatger del Rei ¨¦s condemnat per un crim que potser no cometr¨¤ mai), davant la cobd¨ªcia i el despotisme dels que governen (com quan la Reina afirma que ¡°hi haur¨¤ melmelada ahir i melmelada dem¨¤, per¨° mai melmelada avui¡±), davant l'egoisme dels nostres cong¨¨neres (com quan el Barret Boig refusa fer lloc a la taula per a molts comensals), davant l'aparent insensatesa del m¨®n (¡°No pots evitar caminar entre bojos¡±, li diu a Al¨ªcia el Gat de Cheshire. ¡°Som tots bojos aqu¨ª¡±.)

Hi ha obres que ens guien, ens il¡¤luminen, ens enforteixen, ens fan m¨¦s intel¡¤ligents, sense dir-nos mai com ho fan ni per qu¨¨. Aquestes obres existeixen, enmig de les nostres inf¨¤mies i fracassos, com una miraculosa prova del poder de la intel¡¤lig¨¨ncia humana. Entre elles destaquen, resplendents, els llibres d'Al¨ªcia.