Google es converteix en l¡¯empresa que m¨¦s gasta per influir a Washington

Fa any i mig que Jeff Bezos va anunciar la compra de The Washington Post per 250 milions de d¨°lars (227 milions d'euros). Es va interpretar com que l'amo d'Amazon apostava per la premsa tradicional. Per¨° el creador del portal de comer? electr¨°nic adquiria, a m¨¦s, amb una de les armes m¨¦s poderoses a la capital pol¨ªtica dels EUA. Era la mostra de la creixent feina de lobby que fan les tecnol¨°giques, fins al punt que Google ja s'ha convertit en la corporaci¨® que m¨¦s diners mou a Washington. Facebook, Amazon i Apple tamb¨¦ eleven la despesa per defensar els seus interessos al Capitoli.

Si un pol¨ªtic aspira a tenir un seient al Capitoli, necessita molts diners. Un congressista ha de recaptar com a m¨ªnim un parell de milions de d¨°lars per aconseguir-ho. La xifra es multiplica per cinc en el cas dels senadors. La principal font d'aquestes contribucions a les campanyes t¨¦ el seu origen en grups d'inter¨¨s que volen alguna cosa a canvi del Govern. Una vegada en el lloc, el legislador torna el favor fent de facilitadors, mentre els lobbies tracten en paral¡¤lel de moure els vots pels despatxos.

Les tecnol¨°giques havien estat les grans absents en aquest joc d'interessos i poder assumit a la pol¨ªtica nord-americana. Fins ara. Google va destinar 16,8 milions de d¨°lars (15,3 milions d'euros) el 2014 per tractar d'influir els reguladors federals i els legisladors als EUA. Una xifra r¨¨cord que superar¨¤ c¨°modament aquest any, si es t¨¦ en compte que el primer trimestre?ja?va gastar m¨¦s de cinc milions amb aquell prop¨°sit. ?s la quantitat m¨¦s alta pagada per una corporaci¨®, d'acord amb les dades del Clerk of the House, l'¨°rgan del legislatiu que registra el curs dels diners.

Les empreses estan obligades a registrar els diners que destinen a defensar els seus interessos davant el Congr¨¦s i les ag¨¨ncies federals. Hi ha diferents organitzacions que es dediquen a posar llum a aquesta massa de dades, com Maplight. Aquesta organitzaci¨® sense ¨¤nim de lucre va ajudar a esmicolar les dades p¨²bliques de 10 companyies tecnol¨°giques. En fer la suma, es constata que van gastar 116,6 milions en gestions de lobby el 2014.

En el cas de Google, l'increment anual va ser del 20%, d'acord amb les dades publicades per Consumer Wachtdog. Tot i que la tecnol¨°gica de Mountain View ja ¨¦s el lobby m¨¦s gran a escala federal entre totes les corporacions dels EUA i la sisena si compta les associacions empresarials, l'increment va ser m¨¦s gran en el cas de Facebook. La seva despesa en un any va cr¨¦ixer un 45%, a 9,3 milions, i en l'arrencada del 2015 ja suma 2,4 milions. Amazon la va elevar un 37%, a 4,7 milions, mentre que Apple ho va fer un 22%, a 4,1 milions.

Per entendre el poder creixent que tenen les tecnol¨°giques a Washington n'hi ha prou fixant-se en diversos detalls. Google va gastar en lobbies a l'inici d'aquest any m¨¦s del doble que en tot el 2008 i gaireb¨¦ tant com Walmart, el m¨¤xim ocupador privat dels EUA, en tot el 2014. La propiet¨¤ria del sistema operatiu Android va gastar m¨¦s en el trimestre que General Electric, els gegants de la defensa Boeing i Lockheed Martin o la petroliera ExxonMobil.

El curs dels diners ajuda a entendre tamb¨¦ quines empreses s¨®n les que porten la veu cantant a la ind¨²stria tecnol¨°gica dels Estats Units. Microsoft, per exemple, va reduir la despesa en lobbies un 20% l'¨²ltim exercici, tot i que es mant¨¦ com la tercera del grup que m¨¦s gasta, amb 8,3 milions de d¨°lars. Cisco Systems la va rebaixar un 25% i IBM un 30%, que destina als lobbies m¨¦s que Apple i Amazon. La d'Intel van caure un 13% mentre que les d'Oracle i Yahoo van variar poc.

En conjunt, el pes del sector tecnol¨°gic com a grup de pressi¨® a Washington no ¨¦s el m¨¦s gran. El Center for Responsive Politics eleva la despesa total en lobbies a 3.240 milions el 2014. D'aquell total anual, 553,4 milions corresponen al sector financer, gaireb¨¦ cinc vegades m¨¦s que les empreses citades m¨¦s amunt, mentre que el de la salut va mobilitzar 380 milions.

Aquestes xifres no inclouen el que les corporacions cotitzades es gasten en lobbies als estats. La legislaci¨® els obliga a comunicar tamb¨¦ a les autoritats els diners que mouen amb aquestes finalitats. Per¨° no hi ha una organitzaci¨® que els aglutini. Per aix¨° hi ha cada vegada m¨¦s grups d'inversors que exigeixen a les companyies que revelin aquesta informaci¨®, com acaben d'aconseguir a Walmart.