Els partits mesuren avui les seves forces per pactar o avan?ar en solitari

Els quatre partits pol¨ªtics principals (PP, PSOE, Podem i Ciutadans) concorren avui a les eleccions municipals i auton¨°miques per mesurar les seves forces reals i decidir si negocien pactes de governabilitat o aposten per fer el cam¨ª en solitari. La campanya electoral ha tingut molts missatges als partits competidors i poques propostes als ciutadans, tot i que uns i altres s'han guardat moltes cartes a la m¨¤niga sobre qu¨¨ o amb qui pactar. Esquerra Unida i UPyD es juguen la superviv¨¨ncia i els nacionalistes tenen una nova compet¨¨ncia en els partits emergents.

Divendres a la nit, els l¨ªders nacionals dels principals partits pol¨ªtics van arribar a casa seva esgotats. Han estat 14 dies intensos en els quals han recorregut pr¨¤cticament tota la geografia espanyola a la recerca de vots per als seus candidats a alcaldes o presidents auton¨°mics. Un esfor? que els va portar a celebrar actes en tres ciutats o dues comunitats diferents cada dia, perqu¨¨ s¨®n conscients de la import¨¤ncia d'aquestes votacions.

No s¨®n solament unes eleccions locals i auton¨°miques: s¨®n uns comicis en els quals els dos partits hegem¨°nics des del 1982 (PP i PSOE) es juguen la continu?tat en el poder i l'autoritat del bipartidisme d'alternan?a; els dos emergents (Podem i Ciutadans) han de demostrar que no s¨®n nom¨¦s partits frontissa sin¨® que poden aconseguir algunes alcaldies o governs auton¨°mics; les forces assaltades pels emergents (Esquerra Unida i UPyD) saben que poden desapar¨¨ixer del mapa pol¨ªtic; i els nacionalistes tenen nous competidors, frescos i inconcrets, que els poden fer molt mal.

La campanya ha estat marcada pels missatges entre l¨ªders pol¨ªtics, m¨¦s que per les propostes dels candidats als possibles electors. I al centre de tots els missatges una sola idea: pactar. Una paraula amb diferents significats per a uns i altres, com s'ha vist en la negociaci¨® per votar o abstenir-se en la investidura de la presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana D¨ªaz, que continua empantanada en espera dels resultats d'aquesta jornada.

Per al PP i el PSOE pactar significa aconseguir aliats que els permetin guanyar o mantenir el poder en determinats ajuntaments o governs auton¨°mics, amb la m¨ªnima p¨¨rdua de poder possible. Per a Podem i Ciutadans, negociar vol dir vendre car el seu suport a canvi que s'acceptin les seves propostes i no patir en les ¨²ltimes eleccions, possiblement les generals de novembre, d'un any especialment intens. Per aix¨°, els plantejaments de campanya d'uns i altres han estat molt diferents.

Estem millor o pitjor? L'estrat¨¨gia del Partit Popular ha estat molt clara: vendre la millora de la situaci¨® econ¨°mica i alertar sobre els mals que poden tenir lloc si torna el PSOE o puja Podem. Els populars tenen molt a perdre tant en les municipals com en les auton¨°miques, perqu¨¨ parteixen d'un poder in¨¨dit en la democr¨¤cia espanyola. Per aix¨°, el president del Govern, Mariano Rajoy, s'ho ha jugat tot amb una pregunta impl¨ªcita (molt a l'americana) en tots els seus m¨ªtings: estem millor o pitjor que fa quatre anys?; i un advertiment expl¨ªcit: tal com torni l'esquerra, perdrem tot el que hem aconseguit amb tant d'esfor?.

Rajoy ha passat de puntetes sobre els possibles pactes que s'hauran de comen?ar a negociar des de dem¨¤ mateix, com donant a entendre que es poden valer per si sols despr¨¦s dels resultats d'avui. Tot i que, aix¨° s¨ª, des de G¨¦nova van donar l'ordre de criticar Ciutadans, per¨° deixar totes les portes obertes a acords postelectorals amb ells.

El PSOE, per la seva banda, va comen?ar amb ¡°el canvi segur¡± i de seguida va passar a ¡°governar per a la majoria¡±, en un intent clar de demanar el vot ¨²til i ocupar el m¨¤xim d'espai possible entre el centre i l'esquerra. Pedro S¨¢nchez ¨¦s el l¨ªder nacional que ha fet m¨¦s m¨ªtings i que m¨¦s s'ha barrejat amb la gent, buscant a m¨¦s els temes del dia per pescar en cada calador de vots. S¨¢nchez ha tingut molt clar que el seu adversari ¨¦s el PP i contra aquest ha dedicat la majoria de les seves energies.

Els candidats i l'aparell del PSOE han parlat de pactes, i han deixat la porta oberta a dretes i esquerres, fins i tot als nacionalistes, amb dues excepcions: prohibits els acords amb Bildu i descartats amb el PP. Son les seves l¨ªnies vermelles; la primera per motius obvis i la segona com a arma defensiva davant possibles atacs dels emergents contra els ¡°pactes de la casta¡±. S¨¢nchez i els seus assessors saben que qualsevol coqueteig amb el partit de Mariano Rajoy li pot provocar una sagnia de vots en les eleccions generals de finals d'any.

Podem ha tingut una campanya a dues velocitats. Va comen?ar fort, amb un macrom¨ªting a Madrid per presentar un programa amb m¨¦s de 200 propostes electorals i, a poc a poc, Pablo Iglesias va anar perdent for?a en saber que les enquestes ja no els anaven tan ben i que la sortida de Juan Carlos Monedero els havia obert una via d'aigua en la navegaci¨® cap a l'¡°assalt al poder¡±. El que s¨ª que han cuidat els candidats de Podem, sobretot els que es presenten a les municipals en candidatures ciutadanes, ¨¦s la seva disponibilitat per arribar a acords amb altres partits d'esquerra per fer fora el PP del poder. Les seves bones intencions negociadores s'han topat, no obstant aix¨°, amb la realitat d'Andalusia, on no han facilitat la investidura de la candidata socialista.

Ciutadans ha fet una campanya surfejant l'ona del seu r¨¤pid ascens en les enquestes, barrejant propostes concretes amb idees atrevides (algunes han quedat en simples ocurr¨¨ncies) i jugant-s'ho tot a una carta: la popularitat d'Albert Rivera. Una mica arriscat a llarg termini, per¨° que aparentment est¨¤ donant bons resultats. Ciutadans sap que t¨¦ la clau per formar governs locals i auton¨°mics donant suport b¨¦ al PP, b¨¦ al PSOE, i el seu l¨ªder ha dit que pot arribar a acords amb tothom, fins amb Podem.

Per¨°, a mitja campanya, Rivera va tibar massa la corda dels possibles pactes quan va imposar una condici¨® que disparava directament al PP: ¡°No pactarem amb partits que no escullin els seus candidats en prim¨¤ries¡±. Una exig¨¨ncia que ha recordat a molts el que va dir respecte d'Andalusia: ¡°Si no dimiteixen Gri?¨¢n i Chaves, ni tan sols agafar¨¦ el tel¨¨fon a Susana D¨ªaz¡±.

Podem i Ciutadans tenen claus que poden fer o desfer alcaldes i presidents auton¨°mics d'un signe o d'un altre i saben que si les utilitzen per obrir o tancar portes poden guanyar o perdre vots en les eleccions generals de novembre. El PP i el PSOE defensen les seves posicions hegem¨°niques que, fins ara, els han perm¨¨s alternar en el poder durant m¨¦s de trenta anys.

Dispersi¨® del vot

Pero les enquestes, i la mateixa evoluci¨® del vot en els ¨²ltims anys, mostren una tend¨¨ncia clara cap a la dispersi¨® del vot. En les municipals del 2007, el bipartidisme es va emportar el 70,54% dels vots, en les del 2011 la xifra va caure fins al 65,30% i en les eleccions d'avui s'estima que no superar¨¤ el 55%, fins i tot menys. L'exemple m¨¦s recent ¨¦s el de les europees, en les quals el PP i el PSOE no van aconseguir arribar al 50% dels vots. Avui s'escullen 8.122 alcaldes i 67.640 regidors, per la qual cosa caldran diversos milers de pactes per formar els governs municipals.

Quant a les eleccions a les 13 comunitats aut¨°nomes convocades per avui, el PP ha de defensar 11 governs i les enquestes nom¨¦s li auguren majories absolutes?en una o dues autonomies. El PSOE podria mantenir Ast¨²ries i recuperar Extremadura, tot i que sense majoria absoluta. Per aix¨°, el verb?pactar haur¨¤ de comen?ar a conjugar-se dem¨¤ mateix.

El PP, el PSOE, Podem, Ciutadans i en menor mesura els nacionalistes, Esquerra Unida i UPyD, mesuren avui les seves forces en la segona volta d'un any electoral en el qual els partits hauran de triar entre arribar a acords per compartir el poder o intentar fer el cam¨ª en solitari fins a l'¨²ltima cita electoral, al novembre.