Hillary Clinton afronta nous dubtes sobre la seva honestedat

Hillary Clinton, aspirant dem¨°crata a la Casa Blanca, afronta nous dubtes sobre la seva honestedat. Des que a l'abril va anunciar la candidatura per 2016, el degoteig ¨¦s incessant: donatius interessats a la seva fundaci¨® filantr¨°pica, pagaments milionaris pels seus discursos i pels del seu marit, l'expresident Bill Clinton, correus electr¨°nics ocults en la seva etapa com a secret¨¤ria d'Estat. Ara com ara ning¨² ha provat cap il¡¤legalitat i els efectes en els sondejos s¨®n m¨ªnims.

Els Clinton s¨®n una pres¨¨ncia constant per als nord-americans des de fa d¨¨cades. Els seus falsos i veritables esc¨¤ndols, de Whitewater a Lewinsky, formen part del vocabulari pol¨ªtic d'aquest pa¨ªs.

Una imatge, propera a la caricatura, s'ha afermat amb els anys al m¨®n medi¨¤tic i pol¨ªtic: la d'una parella, Bill i Hillary Clinton, sempre al caient de la legalitat o del que ¨¦s ¨¨ticament acceptable: amb els Clinton, que fa gaireb¨¦ quaranta anys que s¨®n al poder o als seus lim¨ªtrofs, cada gest ¨¦s susceptible de tenir una intenci¨® oculta; cada negoci, un indici de corrupci¨®.

Una figura clau de la pol¨ªtica nord-americana, que ajuda a entendre moltes obsessions del Washington contemporani, ¨¦s Richard Nixon, el president que va caure per l'esc¨¤ndol de Watergate. ?s el terme comparatiu que fan servir alguns detractors de Hillary Clinton, candidata a les presidencials de novembre de 2016.

¡°No ¨¦s Nixon. No hi ha proves que hagi fet res semblant al que va passar a l'Administraci¨® Nixon¡±, resol l'historiador Julian Zelizer. ¡°Per¨° viu sota l'ombra de Nixon¡±. Com tots els pol¨ªtics des dels anys setanta, afegeix.

La campanya de Hillary Clinton?¡ªex-primera dama, exsenadora, exsecret¨¤ria d'Estat¡ª va comen?ar a mitjans d'abril. Des de llavors no passa cap setmana sense que no es filtri o es divulgui una informaci¨® que alimenti la desconfian?a.

Ja va passar el 2008, quan es va enfrontar a Barack Obama en les prim¨¤ries per a la nominaci¨® dem¨°crata i Obama va basar part de la seva estrat¨¨gia a minar la credibilitat de Clinton. Ara el focus apunta la Fundaci¨® Clinton.

El treball filantr¨°pic de la fundaci¨® est¨¤ fora de dubte. El problema s¨®n els donatius d'individus, empreses i governs estrangers. Quan Obama va nomenar Clinton secret¨¤ria d'Estat, el 2009, va aflorar la possibilitat que altres pa?sos influ?ssin, per mitj¨¤ de la fundaci¨®, en la pol¨ªtica exterior dels EUA.

En les ¨²ltimes setmanes s'ha publicat un llibre ¡ªClinton cash, del conservador Peter Schweizer¡ª i investigacions a la premsa que llancen m¨¦s sospites. The New York Times es va centrar en els donatius¡ªmilions de d¨°lars¡ª d'inversors d'un fabricant canadenc d'urani interessat en qu¨¨ l'Administraci¨® Obama, mentre Clinton era secret¨¤ria d'Estat, n'aprov¨¦s la venda a l'ag¨¨ncia at¨°mica russa, Rosatom.

L'Administraci¨® va acabar aprovant la venda. No hi ha proves que Clinton particip¨¦s en l'autoritzaci¨®, ni que aquesta tingu¨¦s a veure amb el donatiu. Per¨° l'aparen?a de conflicte d'interessos i de recerca de favors est¨¦n una ombra sobre la candidata.

¡°Els Clinton¡±, diu Zelizer, ¡°fa molt de temps que s¨®n a la pol¨ªtica, i aquest ¨¦s un sistema en qu¨¨ els diners es troben per tot arreu¡±. El corol¡¤lari: ¨¦s inevitable que tots dos carreguin amb un bagatge inc¨°mode i que els diners ¡ªels que han cobrat o els que ha rebut la seva fundaci¨®¡ª estiguin mirats amb lupa. Tamb¨¦ ho est¨¤ la seva credibilitat, la seva fiabilitat: el car¨¤cter, com diuen als EUA. ?s a dir, l'honestedat.

Episodis recents apunten en aquesta direcci¨®. Primer, el dels correus electr¨°nics de Clinton durant la seva etapa al capdavant del Departament d'Estat, correus privats encara que el seu ¨²s era professional. I segon, el dels ingressos pels discursos de tots dos, alguns finan?ats per entitats amb interessos als EUA: m¨¦s de 25 milions de d¨°lars des de l'inici de 2014.

Res d'aix¨° sembla danyar-la davant els votants. En els sondejos, Clinton treu m¨¦s d'un 50% de vots a qualsevol rival dem¨°crata en les prim¨¤ries i batria qualsevol republic¨¤ en les presidencials.