L¡¯Ant¨¤rtida tamb¨¦ es fon

Des que el 1979 els primers sat¨¨l¡¤lits artificials hi van fixar els ulls, l'Ant¨¤rtida mai va ser tan grossa. Segons la NASA, el desembre de 2013, el gel mar¨ª que envolta el continent ant¨¤rtic va aconseguir la seva m¨¤xima extensi¨®. Tanmateix, tamb¨¦ mai com ara, s'est¨¤ fonent a un ritme tan accelerat. Per primera vegada des de la fi de l'¨²ltima glaciaci¨®, l'Ant¨¤rtida perd m¨¦s gel del que guanya. De nou, ja sigui en forma de canvi clim¨¤tic o deterioraci¨® de la capa d'oz¨®, l'acci¨® humana est¨¤ darrere.

La ci¨¨ncia t¨¦ tan clar que l'?rtic es desgela com que la Terra gira al voltant del Sol. Amb l'Ant¨¤rtida no hi ha el mateix consens cient¨ªfic. Per cada estudi sobre una glacera que s'esquerda, n'hi ha un altre que destaca l'acumulaci¨® de neu nova?a l'altipl¨¤ ant¨¤rtic. I ¨¦s que tot a l'Ant¨¤rtida ¨¦s gran, tamb¨¦ el debat cient¨ªfic. Amb una extensi¨® de gaireb¨¦ 28 vegades la d'Espanya, l'Ant¨¤rtida acumula entre el 80% i el 90% de l'aigua dol?a que hi ha al planeta. L'altura mitjana de la capa de gel ¨¦s d'uns 2.500 metres, encara que hi ha zones de gaireb¨¦ 5.000. Si es fongu¨¦s de sobte, el nivell del mar ascendiria desenes de metres.

Per¨° l'Ant¨¤rtida no ¨¦s tan uniforme i immutable com pot semblar a la dist¨¤ncia. El canvi clim¨¤tic i la deterioraci¨® de la capa d'oz¨® estan afectant de forma diferent unes zones i unes altres del continent. Mentre en llocs de la costa oest, les glaceres que moren al Mar d'Amundsen s'estan aprimant, a l'est, el gel avan?a i s'eleva. Al comen?ament de segle, el balan? net entre p¨¨rdues i guanys tendia a ser zero, per¨° en l'¨²ltim lustre l'equilibri s'est¨¤ trencant a favor del desgla? en zones fins ara estables.

La zona estudiada perd 60.000 milions de tones de gel a l'any des de 2009

"Els canvis en l'elevaci¨® aqu¨ª estan sent molt sobtats", diu la investigadora de la Universitat de Bristol, Alba Mart¨ªn-Espa?ol. Obstinada a estudiar la din¨¤mica de la capa de gel ant¨¤rtica, Mart¨ªn-Espa?ol i els seus col¡¤legues de la universitat brit¨¤nica han trobat un nou lloc per on el gel s'est¨¤ fonent. Al sud de la pen¨ªnsula ant¨¤rtica, una esp¨¨cie d'ap¨¨ndix que trenca la l¨ªnia circular del continent, una desena de glaceres estan de retirada al llarg de 750 quil¨°metres de costa. Encara que la zona es troba a la part occidental de l'Ant¨¤rtida, "era una de les m¨¦s estables", afegeix la cient¨ªfica espanyola.

Amb les dades d'altimetria ofertes per una successi¨® de sat¨¨l¡¤lits des de comen?aments de segle, els investigadors van poder comprovar que l'elevaci¨® del gel d'aquesta zona es va mantenir estable fins a 2009, per¨° des de llavors no ha deixat de reduir-se. Segons publiquen a Science aquesta setmana, la regi¨® perd uns 60 quil¨°metres c¨²bics de gel a l'any. En aigua l¨ªquida, serien uns 60 bilions de litres. Hi ha glaceres que s'han retirat fins a 30 metres en l'¨²ltima d¨¨cada.

"Aquests canvis no es deuen a un augment de les temperatures, sin¨® a una alteraci¨® en la din¨¤mica de les glaceres", aclareix Mart¨ªn-Espa?ol. Aqu¨ª, l'impacte de l'escalfament global encara que real ¨¦s indirecte. No es tracta que la zona pateixi una pujada sobtada de la temperatura, sin¨® de l'assot de l'oce¨¤. Bona part de l'¨¤rea analitzada, davant del Mar de Bellingshausen, es troba sota el nivell del mar, retirat per la pressi¨® de les glaceres. No obstant aix¨°, "els vents circumpolars s'estan accelerant, eleven els corrents submarins m¨¦s c¨¤lids", recorda la investigadora espanyola. Aquesta aigua m¨¦s calenta est¨¤ fonent les glaceres per sota.

La p¨¨rdua de gel ¨¦s enorme, uns 60.000 milions de tones a l'any des de 2010. Per¨° encara est¨¤ lluny dels 110.000 milions anuals que perden les glaceres del Mar d'Amundsen. Si se'ls resten les gairebe 70 gigatonelades que guanya la zona occidental de l'Ant¨¤rtida, el balan? ¨¦s d'una p¨¨rdua neta de gel. I aix¨° que no hi ha dades globals de tot el continent, objectiu en el qual est¨¤ embrancada Mart¨ªn-Espa?ol i altres cient¨ªfics amb el projecte RATES.

Les xifres encara estan lluny del desgla? a l'?rtic on, nom¨¦s Groenl¨¤ndia est¨¤ perdent 243.000 milions de tones. Per¨° el que preocupa m¨¦s als cient¨ªfics no ¨¦s la quantitat, sin¨® la tend¨¨ncia accelerada dels ¨²ltims anys. ?s com si s'hagu¨¦s aconseguit un punt cr¨ªtic en el qual el sistema ant¨¤rtic no aguant¨¦s m¨¦s i s'hagu¨¦s desestabilitzat.

El panorama encara podria ser pitjor. Encara que no est¨¤ del tot clar perqu¨¨ la part occidental de l'Ant¨¤rtida, la m¨¦s gran de les dues, segueix acumulant gel nou. La mateixa circulaci¨® oce¨¤nica que afebleix les glaceres de l'oest, sembla protegir als de l'est. En la seva circulaci¨® d'oest a est, les aig¨¹es c¨¤lides es refreden i tornen a estrats inferiors de l'oce¨¤.

Per¨° la seva situaci¨® pot ser temporal. El mar? passat, experts alemanys en models clim¨¤tics, van mostrar com l'escalfament global estava portant m¨¦s humitat a l'interior del continent ant¨¤rtic. Aix¨° fa que nevi m¨¦s i la capa de gel s'elevi. Per¨° t¨¦ un efecte col¡¤lateral: accelera el moviment de les glaceres cap a unes aig¨¹es cada vegada m¨¦s c¨¤lides. La resta de la hist¨°ria ja se sap: a m¨¦s desgla?, m¨¦s elevaci¨® del nivell del mar.