El ¡®run run¡¯ a la babal¨¤

D'aqu¨ª a poques hores, la campanya electoral per a les municipals s'haur¨¤ oblidat per complet i l'embolic de les inevitables aliances per governar Barcelona absorbir¨¤ tota l'atenci¨® dels ciutadans i dels mitjans de comunicaci¨®. Fins a tal punt ser¨¤ aix¨ª que amb tota probabilitat es considerar¨¤ d'aixafaguitarres recordar els episodis que haurien destru?t expectatives desmesurades, o de malastruc, acarnissar-se amb el fiasco dels qui des del principi no les tenien totes. Per¨° com que escric aquestes l¨ªnies en una esp¨¨cie de terra de ning¨², en aquells artificiosos llimbs temporals denominats ¡°jornada de reflexi¨®¡±, se'm permetr¨¤ alguna consideraci¨® sobre el que han estat aquestes dues ¨²ltimes setmanes, el temps que ha passat des que vaig treure el nas per ¨²ltima vegada en aquesta secci¨®.

El primer que cal dir ¨¦s que les campanyes han deixat de ser ¡ªsi ¨¦s que de fet alguna vegada ho van ser¡ª el mitj¨¤ a trav¨¦s del qual es feien arribar al ciutad¨¤ determinats missatges per, en lloc d'aix¨°, convertir-se en el missatge mateix. Les campanyes constitueixen actualment la not¨ªcia com a tal. Una premissa aix¨ª comporta el corol¡¤lari que la batalla que s'hi lliura ¨¦s per aconseguir que aquesta not¨ªcia interessi el ciutad¨¤. D'aqu¨ª la cursa que des del primer moment es va obrir a Barcelona per captar la seva atenci¨®, per a alguns a qualsevol preu.

Les inicials escaramusses per l'anunci m¨¦s presumptament enginy¨®s o innovador van donar la mesura de les armes amb les quals els diferents candidats estaven disposats a batallar. Ada Colau, amb acreditats problemes per mantenir a ratlla l¡¯ego (l¡¯obstinaci¨® paulina que va mostrar perqu¨¨ les paperetes mostressin el seu rostre en comptes del logo de la coalici¨® que lidera eliminava qualsevol dubte sobre aquest tema), es va emportar la palma amb el v¨ªdeo no sabria dir si rumber o raper que parafraseja el t¨ªtol d'aquest article, seguit a escassa dist¨¤ncia de la par¨°dia, suposadament divertida, als seus m¨¦s directes rivals electorals per part d'Alfred Bosch (suggerida pel n¨²mero dos de la seva llista?). Els espots de Jaume Collboni, en fi, encara que sens dubte m¨¦s dignes que els dos anteriors, tamb¨¦ participaven d'id¨¨ntica tirada a buscar cost¨¦s el que cost¨¦s una imatge d'impacte.

Assumir aquesta mena de l¨°gica porta impl¨ªcita una segona conseq¨¹¨¨ncia, i ¨¦s que la compet¨¨ncia darwiniana entre missatges d¨®na lloc a l'extremada volatilitat d'aquests. En efecte, quan el ciutad¨¤ corrent encara est¨¤ comentant l'estupor, la gr¨¤cia o el rebuig (tant ¨¦s a aquest efecte el tipus de reacci¨®) que li han produ?t les imatges d'un candidat o candidata en una situaci¨® del tot inversemblant, immediatament el comit¨¨ de campanya de qualsevol dels rivals reclama la seva atenci¨® amb altres imatges, si pot ser encara m¨¦s cridaneres, que fa que s'oblidin les primeres. Aix¨° significa, en definitiva i des d'un punt de vista pr¨¤ctic, que el m¨¦s recomanable en campanya ¨¦s, si no hi ha m¨¦s remei que cometre errors, m¨¦s val fer-ho al principi, confiant que el remol¨ª posterior dels missatges propis i aliens aconsegueixi minimitzar-ne l'impacte negatiu.

En aquest sentit, probablement obtindr¨¤ m¨¦s bon resultat qui, un cop passades aquestes dues setmanes, s'hagi equivocat menys en el terreny de la comunicaci¨® (terreny en el qual Xavier Trias, vel¡¤le?tats mong¨ªvoles al marge, ha optat pel perfil baix). En el fons ¨¦s una previsi¨® pessimista perqu¨¨ acaba per concedir-li la m¨¤xima import¨¤ncia a all¨° que hauria de constituir una mera dimensi¨® instrumental. Per¨° els debats, sobre el paper un element clau perqu¨¨ el ciutad¨¤ pugui fer-se una idea total i completa de les diferents propostes, no han servit, per culpa d'uns formats a mig cam¨ª entre la rigidesa i el caos, per complir amb la funci¨® que calia esperar-ne. La conseq¨¹¨¨ncia ¨²ltima de tot aix¨° ¨¦s que el fet de con¨¨ixer millor o pitjor la ciutat, variable que en una situaci¨® pol¨ªtica ideal hauria de ser la m¨¦s important, sembla que no resultar¨¤ la determinant (si ho fos, Alberto Fern¨¢ndez D¨ªaz i l'esmentat Collboni es disputarien la primera pla?a).

Per¨° no carreguem massa les tintes sobre la part m¨¦s rebutjable del proc¨¦s electoral. Tamb¨¦ hi ha alguna cosa per celebrar. La bona not¨ªcia ¨¦s que la campanya ja s'ha acabat. Potser ara, una vegada executada la fase m¨¦s banal de l'espectacle, comen?ar¨¤ per fi, d'una male?da vegada, l'hora de la pol¨ªtica.

Manuel Cruz ¨¦s catedr¨¤tic de Filosofia Contempor¨¤nia a la UB.