CiU i la casta

En con¨¨ixer-se l'alta participaci¨® ¡ªel 76%¡ª dels ciutadans de Catalunya en les eleccions generals que van donar la vict¨°ria a Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero despr¨¦s de l'atemptat de l'11-M del 2004, Ana Botella va intuir que el PP havia perdut els comicis. Aquell dia, el Partit dels Socialistes va arrabassar 15 escons al PP catal¨¤ i va contribuir de forma determinant a la seva derrota. Salvant les dist¨¤ncies i l'avantatge, una cosa molt semblant va succeir ahir a mesura que avan?ava la jornada amb CiU a Barcelona.

L'increment de participaci¨® a la capital catalana ha perjudicat la majoria relativa de qu¨¨ gaudia la llista de Xavier Trias i ha inclinat la balan?a cap a Ada Colau, que amb la seva Barcelona en Com¨² ha aconseguit aglutinar el vot ¨²til de l'esquerra. La Barcelona dels barris s'ha imposat per la m¨ªnima a la de la zona alta: CiU ha ven?ut a Sarri¨¤, les Corts i l'Eixample, mentre que la candidatura de Barcelona en Com¨² ha guanyat a Nou Barris, Sant Andreu, Sant Mart¨ª de Proven?als, Sants¡­ Malgrat l'augment de participaci¨®, CiU ha perdut a Barcelona m¨¦s de 17.000 vots. Un notable segon lloc, que t¨¦ regust de derrota, tal com ahir a la nit es va encarregar de recordar un dign¨ªssim i elegant Xavier Trias.

Els resultats de la capital catalana suposen a m¨¦s un rev¨¦s per al full de ruta independentista d'Artur Mas. CiU perd la joia de la corona, la capital de la futura Catalunya independent, precisament despr¨¦s d'haver presentat aquestes eleccions municipals com una primera volta de les auton¨°miques-plebiscit¨¤ries del proper 27 de setembre. La vict¨°ria a Barcelona era un dels dos objectius que s'havia fixat Mas: l'altre, aconseguit, era guanyar a la resta de Catalunya. Amb un increment de la participaci¨® de set punts, l'independentisme integrat per CiU, ERC i la CUP suma gaireb¨¦ 288.000 vots a Barcelona, 68.000 m¨¦s dels que va obtinir el 2011. Per¨° ¨¦s la redistribuci¨® la que canvia. Esquerra ha pujat 30.000 vots. I la CUP t¨¦ el suport de 40.000 nous vots, en passar d'11.000 paperetes el 2011 a gaireb¨¦ 52.000 d'ahir.

Les retallades en pol¨ªtiques socials o la petici¨® d'embargament sobre 15 de les seves seus pel cas Palau tampoc han estat alienes a aquesta percepci¨®

Alguns analistes han augurat que l'independentisme es torna a poc a poc m¨¦s radical, m¨¦s pota negra. I no van desencaminats veient els resultats d'Esquerra i la CUP. Aquesta tend¨¨ncia va en detriment d'Artur Mas, que pret¨¦n liderar el projecte i nom¨¦s aconsegueix perdre un llen?ol a cada bugada, a l'espera del que en les properes setmanes decideixi el seu soci de federaci¨®, Uni¨®.

La candidatura de Barcelona en Com¨² ha aconseguit evidenciar per una bona part de l'electorat que CiU forma part de la casta dels vells partits i que ¨¦s possible articular noves pol¨ªtiques des de les institucions davant una crisi que castiga els m¨¦s febles. Converg¨¨ncia ha lluitat intr¨¨pidament contra aquesta etiqueta, enarborant la bandera de la independ¨¨ncia. Per¨° decisions com la seva lentitud en posar en q¨¹esti¨® els apartaments tur¨ªstics, la Marina de luxe de Port Vell o la reurbanitzaci¨® de la Diagonal han pesat en aquella part de l'electorat que percep CiU com a exponent de la vella pol¨ªtica.

Les retallades en pol¨ªtiques socials o la petici¨® d'embargament sobre 15 de les seves seus pel cas Palau tampoc han estat alienes a aquesta percepci¨®. Un factor que ha fet caure tamb¨¦ en 67.000 vots el PSC o en 44.000 el Partit Popular de Catalunya. En contrast, la nova pol¨ªtica ha beneficiat Esquerra, la CUP i Ciutadans, formaci¨® que ha rebut una injecci¨® de 64.000 nous vots i es consagra en una pugna aferrissada amb ERC com a tercera for?a pol¨ªtica a Barcelona.

Els resultats d'ahir a la capital de Catalunya estenen els dubtes sobre la convocat¨°ria electoral del proper 27 de setembre. Seguir¨¤ Artur Mas endavant amb l'avan?ament electoral? Est¨¤ decidit a perdre llen?ols en cada nova bugada? Obrir¨¤ un proc¨¦s de reflexi¨® com suggeria ahir a la nit Xavier Trias?

La vict¨°ria per la m¨ªnima d'Ada Colau mostra que una part important dels ciutadans de Barcelona han situat en segon pla l'agenda sobiranista, i ha donat prioritat a les pol¨ªtiques socials. El federalisme i l'independentisme s'han donat cita en la candidatura de Barcelona en Com¨², que ha eludit definir-se sobre el tema nacional catal¨¤ m¨¦s enll¨¤ de demanar una consulta en la qual cada ciutad¨¤ pugui expressar-se.