De la Diagonal a Nou Barris

La bigarrada coalici¨® que diumenge va triomfar en la batalla per l'Ajuntament de Barcelona ¨¦s la d'aquells que mai havien guanyat unes eleccions. Alguns dels que la van votar, potser molts, hauran donat suport en altres ocasions a Iniciativa, al PSUC i fins i tot pot ser que entre ells hi hagi electors que el 1999 van votar la coalici¨® formada per Pasqual Maragall per al seu primer assalt a la presid¨¨ncia de la Generalitat, la que agrupava el PSC amb Ciutadans pel Canvi i Iniciativa-Verds. Aquella que va guanyar en vots per¨° no en escons, en una demostraci¨®?di¨¤fana?que la Catalunya pujoliana els considerava, i ho continua fent, ciutadans de segona classe. Per¨° mai havien estat els protagonistes exclusius de la vict¨°ria. Mai a Barcelona havia guanyat les eleccions una coalici¨® l'eix territorial de la qual i social sigui l'avinguda Meridiana. Aix¨° ¨¦s el que va passar diumenge.

No nom¨¦s ¨¦s un canvi pol¨ªtic. ?s una rigorosa novetat hist¨°rica si es tracta, com ¨¦s el cas, d'unes eleccions municipals per a la capital de Catalunya. L'eix del comandament pol¨ªtic local ha passat de la Diagonal a la Meridiana. De Sarri¨¤-Sant Gervasi a Nou Barris i Sant Andreu de Palomar. No ¨¦s poc, si es consolida. En la societat capitalista el poder pol¨ªtic de la dreta va acompanyat pel poder econ¨°mic i una potent¨ªssima capacitat de crear hegemonia social. No cal ser endev¨ª per advertir que aqu¨ª el van fer passar per l'adre?ador, com ho van fer a partir del 2006 amb el govern d'esquerres encap?alat per Maragall.

La vict¨°ria d'aquesta in¨¨dita coalici¨® d'esquerres forjada al voltant d'una barreja de moviments socials com ara la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, nous actors pol¨ªtics com Podem, i els hereus del PSUC, ha estat possible, entre altres coses, perqu¨¨ comptava amb un lideratge inusualment potent en la pol¨ªtica catalana de les ¨²ltimes d¨¨cades, comparable nom¨¦s als que van demostrar en els seus respectius moments decisius Maragall i Jordi Pujol. Per Maragall el 1999 i per Pujol el 1980. ?s a dir, un lideratge amb un extraordinari plus de credibilitat per als objectius espec¨ªfics que es proposa. En el Pujol del 1980 era la reafirmaci¨® col¡¤lectiva de Catalunya. En el Maragall del 1999 era l'ambici¨® de govern de la Catalunya progressista. El 2015 d'Ada Colau ¨¦s la promesa de reduir la desigualtat social escandalosament agreujada a la capital catalana com en la resta del pa¨ªs des de l'esclat de la crisi econ¨°mica del 2008 i la?imposici¨®?conseg¨¹ent de les pol¨ªtiques de restauraci¨® financera.

Guanyar era el m¨¦s dif¨ªcil, i la coalici¨® Barcelona en Com¨² ja ho ha aconseguit, per¨° el que ve no ¨¦s f¨¤cil

Colau t¨¦ guanyada a pols la seva credibilitat i amb els seus anys d'activisme social ha demostrat una capacitat de direcci¨® m¨¦s que suficient per accedir a l'alcaldia. El que ara est¨¤ per veure ¨¦s si la seva condici¨® de noven?ana pol¨ªtica i la seva inexperi¨¨ncia com a governant s¨®n, per exemple, com les de Toni Farr¨¦s en el Sabadell del 1979. Recordi's, el Sabadell que havia protagonitzat poc abans una sonora vaga general pol¨ªtica va posar al capdavant de la ciutat un noven?¨¤ que es va convertir en el millor alcalde de la seva hist¨°ria. O, ja que es tracta de la ciutat de Barcelona, est¨¤ per veure si Colau ser¨¤ com el Narc¨ªs Serra del 1979 i el Pasqual Maragall del 1982, els dos alcaldes que van saber dirigir coalicions municipals d'esquerres amb prou habilitat per reinventar una Barcelona devastada per la crisi industrial de la d¨¨cada del 1970. Amb la difer¨¨ncia que ara qui dirigeix ¨¦s qui llavors anava de soci.

Guanyar era el m¨¦s dif¨ªcil, i la coalici¨® Barcelona en Com¨² ja ho ha aconseguit, per¨° el que ve no ¨¦s f¨¤cil. Ni de bon tros. El?pas?seg¨¹ent ¨¦s forjar una majoria de govern i, despr¨¦s, un equip capa? de dirigir la ciutat. Les dificultats seran immenses en tots dos fronts. Com encaixar¨¤ el PSC el seu descens a la gaireb¨¦ irrellev¨¤ncia en un Ajuntament que va arribar a considerar propi? ERC pot concebre que es parli d'una altra cosa que no sigui la independ¨¨ncia de Catalunya per a dem¨¤? Pot acceptar la CUP que ara li toca col¡¤laborar de bona fe amb els col¡¤laboracionistes que van participar en els governs municipals d'abans-d'ahir?

L'habilitat per forjar una majoria de govern amb aquests components donar¨¤ la mesura de la capacitat de l'agitadora Colau per a la pol¨ªtica de govern. L'hora de governar Barcelona, de dirigir el seu Ajuntament, ha arribat per als que sempre els va tocar anar, com a m¨¤xim, d'acompanyants. Molts d'ells no s'havien atrevit ni tan sols a somiar res semblant. Els acostumats a manar ho somiaven nom¨¦s en forma de malson.