Generaci¨® 1992

L'ombra dels Jocs Ol¨ªmpics ¨¦s allargada. Barcelona fa m¨¦s de dues d¨¨cades que busca la manera de digerir l'¨¨xit d'un esdeveniment que va transformar la ciutat i la seva relaci¨® amb el m¨®n. Fruit del primer impuls democr¨¤tic, els Jocs van ser l'excusa que va permetre modernitzar la ciutat i recuperar l'autoestima despr¨¦s de d¨¨cades de dictadura. Avui, m¨¦s de vint anys despr¨¦s, Barcelona ¨¦s una ciutat moderna i atractiva que s'ha convertit en una destinaci¨® tur¨ªstica de primer ordre. Pel cam¨ª, el m¨®n s'ha globalitzat, el paradigma tecnol¨°gic ha impregnat la nostra vida individual i col¡¤lectiva i, com totes les ciutats occidentals, Barcelona busca reinventar-se i repensar el seu model econ¨°mic en un entorn postindustrial. El turisme, una de les resson¨¤ncies m¨¦s duradores dels Jocs, ¨¦s el recordatori quotidi¨¤ de la ciutat que va n¨¦ixer el 1992, per¨° tamb¨¦ el s¨ªmptoma de la necessitat d'adaptar-la a les noves realitats.

El 2015 existeix a Barcelona tota una generaci¨® nascuda despr¨¦s dels Jocs Ol¨ªmpics. ?s un grup de joves que van n¨¦ixer en democr¨¤cia, que van cr¨¦ixer en una ciutat moderna i admirada pel m¨®n i que, per tant, no tenen mem¨°ria directa del tardofranquisme ni de la ciutat preol¨ªmpica i l'esfor? col¡¤lectiu de la gran transformaci¨®. ?s una generaci¨® que no es fa seus els tab¨²s ni els silencis de la Transici¨®, que d¨®na la democr¨¤cia per descomptada i que est¨¤ en el seu dret d'exigir m¨¦s. Es tracta d'un grup de joves formats, orgullosos de la seva ciutat, que han apr¨¨s idiomes i han viatjat pel m¨®n i que, no obstant aix¨°, veuen truncades les seves expectatives de futur pels efectes devastadors d'una crisi econ¨°mica global.

Ada Colau tenia 18 anys el 1992, de manera que va entrar en l'edat adulta amb el despertar de la ciutat. La seva generaci¨® tamb¨¦ va n¨¦ixer en democr¨¤cia, per¨° en l'aire encara se sentien els ¨²ltims sospirs de Franco i es vivia la satisfacci¨® col¡¤lectiva per una transici¨® pac¨ªfica i una Constituci¨® plena de sobreentesos per¨° essencialment democr¨¤tica. ?s una generaci¨® frontissa, que va viure la primera escolaritzaci¨® en catal¨¤, l'entrada a Europa, el creixement econ¨°mic dels anys noranta i l'arribada de la globalitzaci¨®. Amb totes les seves ambival¨¨ncies, el futur era prometedor.

Alguns ¨ªndexs semblen apuntar al fet que Colau ha rebut un important vot de joves de m¨¦s de 25 anys?amb estudis

En aquell moment, la indifer¨¨ncia pol¨ªtica dominava una de les societats m¨¦s despolititzades d'Europa. Els ¨ªndexs d'afiliaci¨® pol¨ªtica i l'inter¨¨s per la pol¨ªtica eren ¨ªnfims. Els moviments socials dels anys noranta en qu¨¨ es va forjar Colau eren relativament marginals fins que va esclatar la crisi econ¨°mica i el r¨¨gim pol¨ªtic va mostrar les seves esquerdes alimentades per m¨²ltiples casos de corrupci¨®.

Encara ¨¦s prematur saber si l'augment de la participaci¨® electoral a Barcelona prov¨¦ del vot essencialment jove i si aquest vot ha anat dirigit en primera inst¨¤ncia a Barcelona en Com¨². Alguns ¨ªndexs semblen apuntar al fet que Colau ha rebut un important vot de joves de m¨¦s de 25 anys amb estudis. Sigui com sigui, Colau ha personificat la preocupaci¨® sobre l'habitatge que afecta de manera molt directa les dues generacions del 1992.

La seva vict¨°ria, encara que sigui per la m¨ªnima, respon a molts factors, per¨° ¨¦s molt probable que hagi guanyat les eleccions per haver visibilitzat un dels problemes centrals de les ¨²ltimes d¨¨cades. Colau hauria estat aix¨ª premiada de manera retrospectiva per la seva gesti¨® al capdavant de la PAH, des d'on va connectar amb problemes concrets i vitals d'¨¤mplies capes de la classe mitjana. Se la recompensa institucionalment per la seva activitat fora de les institucions. Signes dels nous temps.

Es va dir que la mobilitzaci¨® del vot jove decantaria les eleccions i els joves, avui, mostren un elevat grau de polititzaci¨®. Es tracta d'una implicaci¨® intensa per¨° de lleialtats canviants, pr¨°pia d'una generaci¨® sense projectes s¨°lids i a llarg termini caracter¨ªstica de la modernitat tardana. Aquesta volatilitat del vot complicar¨¤ la gesti¨® d'Ada Colau al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona, en qu¨¨ haur¨¤ d'afrontar seriosos reptes sobre el futur de la ciutat.

Es diu que Barcelona necessita un nou relat. Les ciutats busquen lemes per competir internacionalment perqu¨¨ aix¨ª ho demanen les exig¨¨ncies de la comunicaci¨® global. Per¨° probablement s'han acabat els temps dels models i els esl¨°gans, perqu¨¨ seran cada vegada m¨¦s insuficients per cristal¡¤litzar la complexitat de ciutats cada vegada m¨¦s imprevisibles i inabastables.

Judit Carrera ¨¦s polit¨°loga