Respecte i pactes

La perspectiva d'unes eleccions generals abans de final d'any no s'ha de convertir en la causa d'un bloqueig de la vida p¨²blica per no comprometre o desgastar les possibilitats de les opcions en joc. Abans de res cal respectar els resultats dels comicis del 24 de maig; i ¨¦s aviat per extreure conclusions definitives.

El que no admet gaire demora ¨¦s la constituci¨® dels nous governs municipals i aut¨°noms. Com que els resultats no han deixat majories concloents, cal permetre al guanyador de cada ¨¤mbit que dugui a terme la seva tasca en minoria, sense excloure que puguin fer-se altres passos a la recerca de pactes o coalicions estables.

Tenim molt recent el cas de l'obstruccionisme al qual van jugar PP, Podem i Ciutadans despr¨¦s de les eleccions del mar? a Andalusia. No ¨¦s oci¨®s assenyalar el mal rendiment que ha donat al PP haver-se negat a deixar governar els socialistes ¨Cels m¨¦s votats a les urnes a Andalusia¨C, vistes les p¨¨rdues de vots patides per aquesta for?a a les capitals andaluses. Cal preguntar-se igualment quin partit ha tret Ciutadans d'una negativa similar respecte a la investidura de Susana D¨ªaz.

Mariano Rajoy havia plantejat gen¨¨ricament la soluci¨® de la llista m¨¦s votada com la m¨¦s adequada. Ho va fer temps enrere i ho va reiterar ahir, en la seva primera compareixen?a p¨²blica despr¨¦s de la reculada electoral del 24 de maig. No obstant aix¨°, no va aclarir res sobre els pactes que necessita el seu partit per no perdre tot el poder auton¨°mic i gran part del municipal que tenia. Es va limitar a recordar el valor de l'estabilitat i va descartar ¨Csempre predictible¨C que tingui previstos canvis al Govern i al partit. ?s veritat que cal estabilitzar el sistema pol¨ªtic sense esperar que es completi tota la seq¨¹¨¨ncia del cicle electoral, a final d'any; per¨° cal dir com es pensa abordar aquest objectiu.

Mariano Rajoy planteja acords per a l¡¯estabilitat, sense explicar ni com ni amb qui pensa abordar els seus objectius

Tampoc es tracta de pactar a cegues. Les parts de cada negociaci¨® han d'ensenyar les seves cartes i les condicions dels possibles acords han de ser p¨²bliques, perqu¨¨ els ciutadans s¨¤piguen clarament qu¨¨ es pacta i amb qui. No seria acceptable demanar ni lliurar xecs en blanc o exigir condicions intransigents, contradict¨°ries amb l'obertura de mires i la renovaci¨® de procediments preconitzats per la ciutadania.

L'oportunitat ¨¦s bona per engreixar mecanismes de negociaci¨® que estan molt oxidats, atesa la persist¨¨ncia de la cultura de majories absolutes dominant en la nostra vida pol¨ªtica, els administradors de la qual han cregut equiparable a una patent de cors per estalviar-se explicacions sobre el perqu¨¨ de les seves decisions. No ¨¦s aquest el missatge de les urnes ni el de les enquestes: el que tem una majoria d'espanyols ¨¦s que els pol¨ªtics no estiguin preparats per a la negociaci¨® entre partits, com mostra un sondeig recent de Metroscopia.

Podem i Ciutadans han aconseguit uns resultats molt estimables, tenint en compte la seva joventut. L'estrat¨¨gia de la formaci¨® de Pablo Iglesias l'enfronta al PSOE com a competidor principal ¨Cdespr¨¦s d'haver-se cruspit bona part d'Esquerra Unida¨C, cosa que pot portar els dirigents de totes dues formacions a mostrar-se molt calculadors sobre pros i contres de donar-se suport en alguns ¨¤mbits. La mateixa temptaci¨® poden tenir Ciutadans i el PP. Torna a apar¨¨ixer aqu¨ª el perill que els c¨¤lculs tacticistes allarguin les solucions de governabilitat.

Les eleccions de diumenge han posat de manifest que una part considerable dels espanyols est¨¤ impulsant un canvi profund en aquest pa¨ªs. Davant d'uns senyals tan contundents, negociar ¨¦s la manera de respectar la voluntat dels electors perqu¨¨ el canvi votat es reflecteixi en ajuntaments i comunitats aut¨°nomes d'una manera raonable. Quin dubte hi ha que Ada Colau t¨¦ tot el dret a recaptar suports per ser alcaldessa, igual que Manuela Carmena a Madrid o els partits guanyadors en cadascuna de les autonomies.

D'altra banda, la pulsi¨® pel canvi no ha de comportar per for?a el q¨¹estionament del sistema. Les urnes estaven limitades a l'¨¤mbit auton¨°mic i municipal, per¨° d'elles no emergeix un escenari complex a la italiana, sin¨® un sistema de quatre partits pol¨ªtics a escala estatal, m¨¦s les habituals formacions nacionalistes i altres minories, l'eclosi¨® de les quals es veu afavorida pel fet mateix que es tracta d'eleccions territorials. No ¨¦s un mapa gaire diferent del que ja hi havia, tot i que ofereixi la impressi¨® d'una gran fragmentaci¨® pol¨ªtica pel fet que els dos partits principals, PP i PSOE, s'han afeblit i els dos nous, Podem i Ciutadans, entren amb m¨¦s for?a de la que tenien els que substitueixen (Esquerra Unida, UPyD).

No hi ha res, per tant, que s'alci com a obstacle insalvable a la governabilitat de les institucions. Els ¨²nics impediments que s'han de denunciar s¨®n els que procedeixen de les temptacions immobilistes.