D¡¯advert¨¨ncies, no n¡¯han faltat

Dijous passat l'OCDE va presentar a Par¨ªs un informe amb un t¨ªtol enigm¨¤tic de dif¨ªcil traducci¨®: In it together. Per sort t¨¦ un subt¨ªtol m¨¦s clar, i f¨¤cil de traduir: Per qu¨¨ tenir menys desigualtat ens beneficiaria a?tothom. Poques vegades he seguit el contingut d'un text amb una barreja tan contradict¨°ria de tristesa, preocupaci¨® i satisfacci¨®.

Tristesa perqu¨¨, una vegada m¨¦s, posa de manifest fins a quin punt els pa?sos de l'OCDE han estat incrementant les desigualtats internes durant els ¨²ltims 20 anys, i condemnant a la pobresa a m¨¦s i m¨¦s persones. Preocupaci¨® perqu¨¨ Espanya continua sent un dels l¨ªders en aquesta desgraciada carrera i ocupa els primers llocs a Europa. I satisfacci¨® perqu¨¨ d'una manera m¨¦s rotunda que mai l'OCDE expressa rotundament alguna cosa que molts, amb molta menys autoritat, pensem i diem fa temps: que la desigualtat no nom¨¦s ¨¦s injusta socialment, sin¨® que ¨¦s su?cida econ¨°micament. I, a m¨¦s, afegeixo jo, sense que ho digui l'OCDE, perillosa pol¨ªticament.

Tristesa. La tristesa neix de veure l'empitjorament de la situaci¨® de moltes persones al nostre pa¨ªs, mentre es diu, no s¨¦ si m¨¦s per ignor¨¤ncia o per cinisme, que estem sortint de la crisi. No fa falta repetir dades de desigualtat que tantes vegades ja he comentat en aquestes p¨¤gines. N'afegeixo nom¨¦s dues que no coneixia, extretes de l'informe. a) Espanya supera ja en m¨¦s de 10 punts la mitjana de l'OCDE en la proporci¨® de persones de 15 a 29 anys que tenen nom¨¦s contracte temporal; i supera en m¨¦s de 9 punts la proporci¨® de fam¨ªlies que, malgrat tenir ingressos del treball, estan en risc de pobresa. I b) A Espanya, el nivell d'ingressos del 10% m¨¦s ric de la poblaci¨® ¨¦s gaireb¨¦ 12 vegades superior al dels que pertanyen al 10% m¨¦s pobre. A Alemanya i a Fran?a aquesta difer¨¨ncia ¨¦s de prop de 7 vegades; a Gr¨¨cia, esclar, passa de 12¡­

Els governs espanyol i catal¨¤ han portat a terme les reformes necess¨¤ries en la nostra economia, imposant l'austeritat a les classes populars

Satisfacci¨®. ?s molt reconfortant veure que no s¨®n nom¨¦s entitats del sector social, preocupades per l'equitat (Oxfam, C¨¢ritas¡­), sin¨® tamb¨¦ organismes encarregats de promoure el desenvolupament econ¨°mic, els que criden l'atenci¨® sobre la influ¨¨ncia negativa de la desigualtat en el creixement, i que ho fan a partir d'estudis econom¨¨trics. Diu l'OCDE, referint-se als seus membres, que el creixement de dos punts que va tenir l'¨ªndex de Gini (m¨¦s desigualtat) en el per¨ªode 1990-2010, va suposar una p¨¨rdua de 4,5 punts en el creixement aconseguit. I diu, amb car¨¤cter general, que una reducci¨® d'un punt en l'¨ªndex de Gini pot afegir cada any 0,8 punts al creixement d'un pa¨ªs, durant els cinc anys seg¨¹ents.

Es tracta d'una confirmaci¨® emp¨ªrica que d¨®na ra¨® als que d¨¨iem que reduir els salaris m¨¦s baixos i retallar els serveis p¨²blics d'educaci¨® i de sanitat, utilitzats sobretot per aquestes mateixes persones, s¨®n dues mesures que augmenten molt les desigualtats, que condueixen a una reducci¨® de la qualitat del capital hum¨¤ del pa¨ªs i que provoquen una disminuci¨® del consum.

El capital hum¨¤ des de la banda de l'oferta, i la capacitat de consum des de la demanda, s¨®n els dos elements que m¨¦s influeixen positivament en les possibilitats de creixement. L'OCDE ha posat xifres a les nostres intu?cions, d'altra banda raonables, per¨° que moltes vegades se'ns han discutit.

Preocupaci¨®.?Els governs espanyol i catal¨¤, de complicitat amb les autoritats europees, han portat a terme les reformes necess¨¤ries en la nostra economia, imposant l'austeritat a les classes populars. No ¨¦s d'estranyar que tinguem una enorme dificultat per recuperar un creixement estable. Encara que es vulgui vendre aix¨ª, el repunt actual no ho ¨¦s, ja que es deu sobretot a factors externs (preu del petroli, canvi d¨°lar/euro i liquiditat del BCE), insegurs i fora de control.

Em preocupa que, malgrat les alertes, seguim amb les mateixes pol¨ªtiques i que ens condueixin, com he dit al principi, a dificultats econ¨°miques i a problemes d'inestabilitat pol¨ªtica.

Casualment, acabo aquest article l'endem¨¤ de les eleccions del 24 de maig. Saludo, satisfet, la voluntat de canvi que es va expressar ahir, tot i que no puc ocultar una certa preocupaci¨® per la governabilitat.

Joan Maj¨®, enginyer i exministre