Rajoy, q¨¹estionat

Mariano Rajoy s'obstina en un continuisme in¨²til despr¨¦s de les eleccions del 24 de maig, malgrat la sagnia de 2,4 milions de votants que ha patit el PP. Aquesta actitud li passar¨¤ factura en vista de l'amotinament que es planteja a les seves pr¨°pies files, evidenciat per les declaracions reveladores de Juan Vicente Herrera, cap del PP en una comunitat tan fidel a la dreta i sortidor de diputats al Congr¨¦s com Castella i Lle¨®. No nom¨¦s es planteja retirar-se per facilitar els canvis, sin¨® que aconsella a Rajoy ¡°mirar-se al mirall¡± abans de declarar-se el millor candidat a la presid¨¨ncia del Govern.

Les tensions s'estan desbordant perqu¨¨ ¨¦s impossible perdre sense immutar-se. I aix¨° ¨¦s el que els ha passat a barons tan destacats com Herrera a Castella i Lle¨®, Alberto Fabra a la Comunitat Valenciana, Luisa Fernanda Rudi a Arag¨®, Esperanza Aguirre a Madrid, Jos¨¦ Ram¨®n Bauz¨¢ a les Balears i Mar¨ªa Dolores de Cospedal a Castella-la Manxa, aquesta ¨²ltima despr¨¦s d'haver exercit tamb¨¦ com a secret¨¤ria general del PP en condicions molt pol¨¨miques. Les seves candidatures han estat les m¨¦s votades, per¨° tots ells corren un risc imminent de quedar-se fora del poder auton¨°mic, igual que els seus equips; i serveix de poc consol al¡¤legar, com fa Rajoy, que el PP ha guanyat les eleccions, ja que el PSOE tamb¨¦ ha perdut vots (m¨¦s de 700.000).

A hores d'ara ja no tindria gaire efecte ni tan sols la decisi¨® de revolucionar l'equip governamental, pel poc temps que falta per dissoldre les Corts. Tanmateix, sectors importants del PP volen que es comenci a renovar el partit. S'ent¨¦n el vertigen de Rajoy a abordar res que no nom¨¦s en pot q¨¹estionar el lideratge, sin¨® tamb¨¦ obrir la batalla ideol¨°gica entre els m¨¦s conservadors i els moderats. Per¨° ajornar totes les decisions, a veure si hi ha sort en les eleccions generals, sembla que ¨¦s una simple fugida cap endavant.

El PP necessita un replantejament, incloent-hi lideratge, equip de direcci¨®, estil de governar i oferta program¨¤tica per connectar amb la tend¨¨ncia m¨¦s liberal de la dreta europea. L'acci¨® de govern ha de ser explicada per qui pren les decisions i per fer-ho no serveix escudar-se en ¡°problemes de comunicaci¨®¡±. La comunicaci¨® no serveix quan no hi ha res nou a dir, quan no es volen assumir responsabilitats ni riscos. ?s dif¨ªcil de comunicar el fet de posar-se de perfil respecte a la corrupci¨®, mantenir hibernat el Parlament o la superficialitat dels arguments amb qu¨¨ Rajoy s'acostuma a referir a l'acci¨® pol¨ªtica (tot el que no planteja ell mateix ¨¦s ¡°un embolic¡±, etc¨¨tera).

La realitat ha canviat molt respecte al 2011, quan el PP va guanyar amb el senzill missatge que n'hi havia prou de substituir el zapaterisme per redre?ar els mals d'Espanya. Aquell discurs i el de la recuperaci¨® econ¨°mica ¨Cmalgrat els m¨¨rits que li puguin correspondre en aquest apartat¨C no han impedit la reculada electoral del 24 de maig, de manera que no t¨¦ sentit aferrar-se a aix¨° per tractar de guanyar les generals de finals d'any.

Les municipals i auton¨°miques han estat eleccions de canvi: per m¨¦s que les dues forces principals continu?n sent el PP i el PSOE, la competici¨® ja no es limita a ells. L'embranzida de Podem i Ciutadans respon a un debat diferent. L'elit pol¨ªtica ha de reflexionar sobre el sentit d'oposar-se a les demandes de reformes que procedeixen de l'Espanya m¨¦s urbana, poblada i din¨¤mica, en comptes de seguir amb la cantarella preelectoral que no val la pena tenir en compte partits creats ¡°fa mitja hora¡±. Si Rajoy insisteix en aquesta l¨ªnia, li conv¨¦ recordar que quan el conductor tanca els ulls, acostuma a ser molt dif¨ªcil evitar la cat¨¤strofe.