Patti Smith, una dona anomenada cavall

Horses?va arribar a les botigues de discos a final del 1975, i amb aquest obra, un dels canvis m¨¦s profunds per a la m¨²sica pop del segle passat. Aquest ¨¤lbum condensava una cosa que fins llavors nom¨¦s sabien els observadors del rock alternatiu novaiorqu¨¨s, la llavor de la renovaci¨® del rock & roll, que en el seu aburgesament s'havia apartat de les premisses vitals que li van donar carta de naturalesa. Un retorn a les arrels en forma d'¨¤lbum, signat per una artista que sortia desafiadora a la portada com cap altra dona del rock ho havia fet abans.

Aquella imatge de Robert Mapplethorpe, presa durant un moment m¨¤gic de llum natural, mostrava una Patti Smith convertida en l'encarnaci¨® femenina de Rimbaud, aguantant amb fatxenderia l'americana sobre espatlla, com el seu admirat Sinatra. La Patti Smith que en els primers compassos de Gloria, afirmava que Crist no havia mort pels seus pecats. La mateixa que en plena excitaci¨® d'ego, va desafiar el mateix Dylan quan aquest va anar a veure-la actuar a un club de Nova York. Aquella Patti que escopia versos i els barrejava amb un rock & roll que era fill bastard del de Velvet Underground i els Stones, de Morrison i Hendrix, del doo-wop i del garage rock.

Horses?va ser la punta de llan?a d'un fenomen de carrer que tamb¨¦ inclo?a els Ramones, Richard Hell, Television i Blondie per fer una transfusi¨® de joventut al rock. Una declaraci¨® de principis que responia als dictats art¨ªstics d'una dona. Perqu¨¨ fins que Patti Smith no va arribar als escenaris, les figures femenines del pop, excepte honroses excepcions com Janis Joplin, treballaven segons les regles del patriarcat. Patti, no. Va incrustar la seva visi¨® de dona en la cultura rock i va subvertir el poder de les icones masculines ¨CDylan, Jagger, Richards¨C absorbint-lo per crear una cosa nova.

Patti Smith - Gloria (Live SNL 1976) from Eric Hatton onVimeo .

La seva m¨²sica imprimia un afany de llibertat palesa en l¡¯esmentada Gloria i el seu pr¨°leg blasfem, per¨° tamb¨¦ parlant del desig entre dones en aquella mateixa lletra i en la de Redondo Beach; cantant al naixement de la seva germana petita a Kimberly; somiant a trobar un bitllet guanyador de la loteria ali¨¨ i perdut a Free Money. A m¨¦s, hi havia Birdland, estat de somni sobre la mort de Wilhelm Reich, el fons musical de la qual feia refer¨¨ncia al jazz de Coltrane. I, en el centre neur¨¤lgic de l'¨¤lbum, Land, una extensa pe?a creada sota un tr¨¤ngol po¨¨tic i el¨¨ctric, dirigit ¨Ccom la resta del disc¨C per la m¨¤ experimentadora del productor John Cale.

Cridat a ser un d'aquells debuts discogr¨¤fics que deixen la marca en la hist¨°ria, Horsesva ser tamb¨¦ un ¨¤lbum complicat de superar per Patti Smith i la seva banda, formada llavors per Lenny Kaye, Richard Sohl, Ivan Kral i Jay Dee Daugherty. Sense aquest disc segurament, el punk no hauria estat el mateix, i ni Michael Stipe ni Morrissey, tampoc. La seva for?a i inventiva van obrir una nova dimensi¨® per al rock & roll, fent realitat el que Rimbaud va profetitzar segles abans, quan va afirmar que les dones serien les poetes del futur.