¡°Quan vaig apar¨¨ixer, els pianistes no estaven de moda en el m¨®n del pop¡±

Que Tori Amos (Carolina del Nord, 1963), per a la recent reedici¨® de Little earthquakes rescati la presa que va gravar de Smells like teen spirit de Nirvana no ¨¦s ni una casualitat ni un disbarat. Va n¨¦ixer i va cr¨¦ixer al mateix temps que ho feia el grunge. De fet, en la nota que ha escrit Noah Michelson per a la nova revisi¨® d'Under the pink?accentua que en contraprestaci¨® ella va establir c¨¤nons de nou ordre en el pop, llavors dominat completament per la testosterona.

Tori Amos ¨¦s contempor¨¤nia de Nevermind, present en aquella cru?lla de camins en qu¨¨ ¨¤nimes caritatives per¨° sense rumb ¨Ci una inf¨¤ncia, diguem-ne, complexa¨C?s'uneixen en algun punt del mapa. Amb un final predeterminat, com si fos un anunci a viva veu; ¨¦s la crida de la selva. "Quan jo vaig apar¨¨ixer els pianistes en l'univers del pop no estaven de moda, era una cosa que pertanyia a una altra era, b¨¤sicament hi havia guitarres. I la idea era adaptar aquest model al del piano, i conscient d'aquesta dificultat, sabia que tenia or a les mans. Era complicat que alg¨² associ¨¦s el piano a formes m¨¦s comercials, a principis dels vuitanta estava mort, per¨° com que aquest va ser el naixement de la tecnologia musical com a tal es va acceptar que hi hagu¨¦s nous reptes disposats i preparats per ser exposats".

"En aquest sentit, amb aquesta perspectiva, lluitant contra normes molt establertes, em vaig atrevir amb can?ons com Smells like teen spirit?o per exemple?Angie, de The Rolling Stones, o Thank you de Led Zeppelin, i me'n vaig sortir. Sabia que era arriscat, per¨°, tot i aix¨°, jo fugia d'estar d'acord amb aquella situaci¨®. Tom Waits va fer una cosa semblat als setanta, i ¨¦s d'agrair". Aquest atreviment la va portar a aliar-se amb PJ Harvey i Bj?rk per a una portada de la revista Q que els va fer m¨¦s b¨¦ que mal. La reivindicaci¨® del poder femen¨ª adoptant criteris gens temorosos, amb aquella bis alternativa es van llan?ar a una piscina amb escassetat d'aigua per a elles, encara que n'hi havia prou per treure el cap si et movies amb habilitat.

Per aix¨° el trencaclosques de Little earthquakes va ser tan determinant. Que agafi lluentor una altra vegada t¨¦ a veure, clarament, amb el valor d'aquest engranatge musical inusual. "Sempre he viscut amb la sana obsessi¨® de descobrir, d'explorar, i l'inici d'aquest projecte de remasteritzaci¨® va ser per recopilar totes les cares B i ajuntar-les, i despr¨¦s vam decidir que seria una bona idea transformar-ne subtilment una part en el que vaig treballar anteriorment. A m¨¦s, mai no m'ha agradat comparar els meus discos, ja que cadascun reflecteix un estat, una ¨¨poca vital concreta... ¨¦s com una pintura, s¨®n expressions diferents, cadascuna amb un mat¨ªs". Tori Amos ¨¦s una inconformista contuma?, li agrada jugar a la distracci¨®, tant si parla de sexe com de religi¨® (hi ha unes l¨ªnies que de vegades traspassa i unes altres en qu¨¨ es queda a les portes), o per com planteja discos en el sentit m¨¦s conceptual de la paraula.

A?Scarlet's walk, amb l'11-S com a tel¨® de fons, va treure a passejar el seu jo viatger per explicar veritats adolorides. En canvi, amb American doll posse va creuar el llindar que marcaven cinc dones diferents i magn¨¨tiques que va construir a imatge i semblan?a seva (curiosament i en to oposat a l'hora del seu disc de versions Strange little girls va preferir redibuixar composicions amansides per homes). I plantejat com el repte m¨¦s important de la seva carrera zigzaguejant, de bracet de Deutche Gramophon va culminar Night of hunters, una lli?¨® magistral de m¨²sica cl¨¤ssica. "Deutsche Gramophon se'm va acostar i em va proposar engegar aquest projecte, amb la m¨²sica cl¨¤ssica com a objectiu. Al comen?ament em feia por, em causava respecte, l'aposta era arriscada. Per¨° vaig acceptar sense pensar-m'ho gaire. Per comen?ar, havia d'escoltar grans mestres del g¨¨nere, em vaig iniciar amb Mozart, i tocava analitzar molts altres compositors per reconstruir les seves partitures. Mai no havia estat interessada a indagar tan en profunditat la m¨²sica cl¨¤ssica, si b¨¦ alguna vegada havia fet alguna aproximaci¨®, ja fos per curiositat o per la meva pr¨°pia formaci¨® com a pianista i arranjadora¡±.

Una vegada aprovada aquesta mat¨¨ria, li va venir de gust tornar a l'origen, pujar al tren del pop que tenia abandonat per voluntat pr¨°pia. A?Unrepentant geraldine suggereix una col¡¤lecci¨® oberta al llu?ment, sense ¨¤nim de lucre, relaxada, perqu¨¨ t¨¦ la certesa que ja ning¨² no la jutja, i aix¨° la tranquil¡¤litza. "No vaig pensar gaire com volia que fos aquest disc, fa dos anys ni m'ho imaginava, l'¨²nica cosa certa ¨¦s que pretenia una cosa m¨¦s org¨¤nica, sincera, una obra contempor¨¤nia". Trouble's lament ja ¨¦s un favorit indiscutible, a l'altura de Silent all these years (la can?¨® m¨¦s sol¡¤licitada en els directes) i Cornflake girl, l'escrit m¨¦s conegut. The power of orange knickers, un tema que va cantar a mitges amb Damien Rice fa deu anys podria sonar en la seva actuaci¨® exclusiva al Primavera Sound (l'¨²nica vegada que va ser a Espanya va ser el 1994 a Sevilla per filmar un v¨ªdeo), i ara tots dos coincideixen en el marc del festival. L'¨²nic dubte ¨¦s si l'experi¨¨ncia els va satisfer a tots dos. Que ella no s'espla? sobre aquesta q¨¹esti¨® ¨¦s sospit¨®s. Aix¨° s¨ª, ho dissimula d'all¨° m¨¦s b¨¦. El seu somriure amable ho maquilla tot. ?s a dir, que Tori Amos ¨¦s una encantadora de serps. Abans i ara.