Creix la bretxa interna a Syriza per la negociaci¨® sobre el rescat

La possibilitat que Syriza, el partit que va guanyar per majoria les eleccions del 25 de gener a Gr¨¨cia, es trenqui en dos si per aconseguir un acord amb els creditors ha de fer moltes concessions (¨¦s a dir, molts canvis sobre el programa electoral) ¨¦s cada dia m¨¦s clara: el 44% dels quadres del partit va proposar en l'¨²ltim comit¨¨ central, fa una setmana, una ruptura de la negociaci¨® amb els socis i l'impagament del deute, a m¨¦s d'un pla B, amb mesures com la nacionalitzaci¨® de la banca i la imposici¨® d'una taxa a la riquesa, cosa que a la pr¨¤ctica suposaria la sortida del pa¨ªs de l'euro. La proposta va ser rebutjada per 95 vots contra 75, per¨° mostra que les forces estan molt igualades entre la majoria governamental, m¨¦s pragm¨¤tica ¨Co possibilista¨C, i l'ala radical.

Lluny de ser una gresca pol¨ªtica interna, aquesta escissi¨® pot tenir conseq¨¹¨¨ncies per a la governabilitat: si el Parlament no aprova l'acord per l'oposici¨® d'alguns diputats de Syriza (fins al 30% dels seus 149 escons, segons les estimacions), i encara que el Govern aconsegueixi el suport d'uns altres (To Potami, amb 17 escons, est¨¤ disposat a donar suport a ¡°qualsevol pacte¡±), el pa¨ªs pot quedar a la vora d'una nova convocat¨°ria electoral, que segons les enquestes seria favorable a Syriza (36% dels vots).

Des dels primers senyals de rebel¡¤li¨® a Syriza, al febrer, durant la negociaci¨® de la pr¨°rroga del segon rescat ¨Cque expira d'aqu¨ª a un mes¨C, les difer¨¨ncies han anat a m¨¦s, i a menys la capacitat del primer ministre, Alexis Tsipras, de controlar l'¨°rgan central. Els radicals tenen figures de pes, ben situades: acad¨¨mics com Kostas Lapavitsas o Stathis Kuvelakis; europarlamentaris amb tirada; l'hiperinfluent ministre de Reconstrucci¨® Productiva, Panayotis Lafazanis, o la presidenta del Parlament, Zo¨ª Konstandopulu, que en el comit¨¨ central va proposar la suspensi¨® durant un any del pagament del deute, d'acord amb les primeres conclusions del comit¨¨ d'auditoria. L'antic cap de l'equip econ¨°mic de Syriza, el marxista Iannis Mili¨®s, ha instat tamb¨¦ a la ruptura.

Un cartell a l'entrada del ministeri que dirigeix Lafazanis, l¨ªder de la Plataforma d'Esquerra ¨Cnucli dur ideol¨°gic del partit¨C, recorda que no valen concessions. ¡°Ni un pas enrere. No ens deixem fer xantatge¡±, diu el p¨°ster, que no est¨¤ col¡¤locat al local sindical, ni a la cafeteria, sin¨® a la recepci¨®. Sis pisos m¨¦s amunt, Kostas Kassimis, assessor del ministre i militant de Plataforma d'Esquerra, assegura que no donaran suport a cap acord que imposi ¡°mesures neoliberals¡±.

¡°No m'agrada aix¨° de les l¨ªnies vermelles, prefereixo dir-ho d'una altra manera: qualsevol acord ha de respectar el programa electoral del partit, perqu¨¨ si no ¨¦s aix¨ª suposar¨¤ un pas enrere per al pa¨ªs¡±, afegeix Kassimis. ¡°La ruptura amb els socis no ¨¦s un objectiu; el ¡®Grexit¡¯ ¨¦s una arma en mans del Govern. Hem de fer servir totes les cartes que tenim, per¨° s¨®c optimista i tinc confian?a en el Govern i en el partit¡±.

A la seu de l'antiga televisi¨® p¨²blica, a la periodista Fuli Zabitsanu, militant de la Plataforma de Lafazanis, no li tremola el pols en analitzar la situaci¨®: ¡°Qualsevol cosa ¨¦s possible, un acord o un impasse encara m¨¦s gran. Personalment, en aquestes circumst¨¤ncies, defenso la ruptura amb els creditors, encara que aix¨° suposi la sortida de l'euro¡±. Zabitsanu ha acudit el primer dia dels 20 h¨¤bils per demanar la readmissi¨® a la nova ERT, una de les promeses electorals que ha tirat endavant el Govern, encara que amb retard. I si s'ha de jutjar per les assemblees d'antics treballadors, a Syriza se li pot obrir un altre front pels sindicats gremials, que insisteixen, davant les demandes dels socis, a mantenir les seves garanties laborals.

Les difer¨¨ncies a Syriza s¨®n conegudes des que la formaci¨® va comen?ar a caminar, per¨° es van fer m¨¦s evidents en el moment de la seva constituci¨® com a partit, el 2013 (fins llavors era una coalici¨® de grups d'esquerra). El gir al centre despr¨¦s del bon resultat electoral del 2012, amb la incorporaci¨® de dirigents d'altres partits ¨Cdel Pasok, com l'actual alcalde de Sanitat; independents i fins i tot algun fitxatge de Grecs Independents, com Rachel Makr¨ª¨C, ja no va agradar gaire als ¡®purs¡¯.

Per¨° no ¨¦s el mateix les difer¨¨ncies entre faccions i una hipot¨¨tica ruptura. ¡°Syriza no es trencar¨¤; els agrada massa el poder i ara que l'han aconseguit no el deixaran anar, sigui com sigui l'acord que es firmi, si se signa¡±, adverteix el periodista Nikos Konstandaras, director del diari conservador Ekathimerini. Pel funcionari Kostas Kesanopulos, ¡°votant d'esquerra, sense adscripci¨®¡±, el risc m¨¦s elevat d'una ruptura ¨Ca Syriza i/o amb els socis¨C ¨¦s ¡°el gran buit pol¨ªtic, una temptaci¨® per al populisme. El fet que l'oposici¨® estigui enfonsada ¨¦s alhora un punt a favor de Syriza i un tremend forat negre: si hi ha noves eleccions, les guanyar¨¤ Syriza. Per¨° si no, ho far¨¤ el populisme¡±.