Un primavera femen¨ª
El festival funciona i el p¨²blic es renova. Patti Smith i Antony van triomfar. Les grans decepcions: The Black Keys i The Strokes
El model funciona i el p¨²blic es renova. Dues conclusions?destacades de la quinzena edici¨® del Primavera Sound, que ha tancat les portes amb un nivell similar d'assist¨¨ncia ¨Cunes 175.000 visites¨C i s'ha comprovat que italians i alemanys se sumen a anglesos, irlandesos i francesos al capdavant dels estrangers que freq¨¹enten?m¨¦s el festival. Per¨° el m¨¦s significatiu ¨¦s que el Primavera ¨¦s ja un esdeveniment, aix¨° que els publicistes anomenen amb pompa "evento". Per aix¨° radiografiar el p¨²blic mitjan?ant t¨°pics que al¡¤ludeixen a ulleres i barbes ¨¦s un gest de ceguesa restrictiva que no explica la incorporaci¨® d'assistents que ni saben ni necessiten saber qui va ser Nick Drake. ?s un risc, ja que el p¨²blic que arriba pot marxar sense cap motiu predictible, per¨° ser un esdeveniment ¨¦s una condici¨® perqu¨¨, com va indicar Alfonso Lanza, un dels directors del certamen, la societat admeti un fet: "Aquest any ens hem sentit molt reconeguts i hem rebut molt afecte per part de tots". S¨ª, el Primavera ja ¨¦s una part del pa¨ªs i de Barcelona, ciutat a la qual va implicant en m¨¦s i m¨¦s actes que transcendeixen del mateix F¨°rum, i s'estenen fins i tot pels barris menys tur¨ªstics.
Si considerem que un festival no ¨¦s com l'Ikea, on nom¨¦s hi ha un recorregut possible, caldria assenyalar que aquest ha estat un Primavera molt femen¨ª. Patti Smith va estar espl¨¨ndida perqu¨¨ va evidenciar que envellir no implica necess¨¤riament rebaixar el to de les idees, de les paraules o de la m¨²sica. Si escau, fer-se gran l'ha situat en el mateix punt ideol¨°gic i art¨ªstic que a la seva joventut, per¨° amb m¨¦s experi¨¨ncia. A l'actual dictadura de la turg¨¨ncia, unes arrugues han estat m¨¦s llises que per exemple l'actuaci¨® de The Black Keys, candidats a decepci¨® m¨¦s gran del cartell amb perm¨ªs de The Strokes, en veure's cansats de si mateixos i incapa?os de transmetre poca cosa m¨¦s que avorriment. Seguint amb dones, les mateixes Sleater-Kinney van passar la m¨¤ per la cara a moltes bandes, incapaces d'entonar amb la f¨²ria i convicci¨® de Corin Tucker, la reina de l'udol mel¨°dic. En un altre ¨¤mbit, Tori Amos tamb¨¦ va imposar la seva veu i personalitat sinuosa en la seva estrena a Espanya. De la mateixa manera Antony, una frontissa entre dos mons, va sorprendre en silenciar una multitud que va seguir embadalida la seva exquisida actuaci¨® orquestral. Va ser incre?ble. Ah, i han estat les dones les que m¨¦s mostra d'activisme ideol¨°gic han evidenciat, des de Christina Rosenvinge que va felicitar pels resultats electorals ¨Centre ells nom¨¦s Howe Gelb va fer esment al tema¨C a Kathleen Hanna (The Julie Ruin) quan va desitjar una revoluci¨® feminista. I cap d'aquestes anava vestida d'antisistema, sin¨® majorit¨¤riament amb vestits i talons. Un altre t¨°pic que cau.
Per¨° va haver-hi m¨¦s triomfadors, com Jos¨¦ Gonzalez i les seves hipn¨°tiques lletanies laiques o la delicada i subtil seducci¨® de Damien Rice; els recargolaments de Panda Bear i alt.J, la solidesa d'Interpol o el candor de Belle And Sebastian, una banda que jugava a casa. Un cas apart ¨¦s el de The Replacements. Si una banda ¨¦s objecte d'un documental com Color Me Obsessed en el qual no sona m¨²sica, ni hi ha metratge d'arxiu, ni fotos d'¨¨poca, ni apareixen els protagonistes, ¨¦s que el grup t¨¦ alguna cosa. El seu concert va ser la prova d'aix¨° i de pas va demostrar que no tots els retorns s¨®n innecessaris, fruit de no tenir on caure mort o trobar a faltar les entrevistes. S¨ª, molts fan pena, per¨° cal aparcar la l¨°gica quadrada. Per cert, el hip-hop, que cada any ofereix uns quants concerts d'inter¨¨s, ha deixat de banda aquells ritmes quadrats per anar-se'n a l'altra punta. Els quatre concerts del g¨¨nere van ser destacats, des de Run The Jewells a Shabbaz Palaces o Tyler The Creator passant pel gamberrisme de barri angl¨¨s, excitant i insolent de Sleaford Mods. I no oblidem la carta africana de The Ambasadeurs, Tony Allen o Mdou Moctar. M¨²sica negra de llibre, l'origen de tot. A tot aix¨°, el Primavera Pro ens va parlar del futur de la ind¨²stria i ens va explicar que a Groningen hi ha un alcalde de nit que interv¨¦ entre les sales i els ve?ns. La civilitat fa molta enveja.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.