Guerra de posicions

Despr¨¦s de les eleccions municipals i auton¨°miques del 24-M podem fer moltes lectures dels resultats i de les possibles aliances per governar. ?s important ressaltar l'¨¨xit de les coalicions de partits d'esquerra, col¡¤lectius socials i independents que han aconseguit derrotar les forces conservadores i de dretes que senyorejaven per tot el pa¨ªs. Una de les moltes conclusions que es poden extreure de la gran vict¨°ria de Barcelona en Com¨² i d'Ara Madrid ha estat que el seu vot, majorit¨¤riament, ha sortit dels districtes populars, dels barris on m¨¦s s'han acarnissat les pol¨ªtiques d'austeritat de la dreta.

A Madrid, la candidatura de Manuela Carmena ha guanyat en tots els districtes del sud (La Latina, Carabanchel, Puente Vallecas, Moratalaz, Villaverde, Vic¨¢lvaro, Lavapi¨¦s, Vila de Vallecas), mentre que el nord ha estat per al PP (Salamanca, Fuencarral, Moncloa, Chamart¨ªn). En els primers, l'esperan?a de vida ¨¦s entre dos i tres anys inferior que en els segons. En aquests mateixos barris la participaci¨® ha augmentat entre tres i cinc punts. Veiem que hi ha una estreta relaci¨® entre les propostes de l'esquerra de lluita contra les desigualtats i contra la corrupci¨® i la resposta en vots i participaci¨® de la ciutadania d'aquests barris, farta de pol¨ªtiques dures de la dreta i t¨ªbies de la socialdemocr¨¤cia.

A Barcelona ha passat una cosa semblant. Barcelona en Com¨² s'ha imposat en els barris obrers (Trinitat Vella, Nou Barris, Sant Andreu, Horta-Guinard¨®, Raval), on hi ha hagut un augment important de la participaci¨®, cosa que demostra que les propostes d'esquerres han tingut acceptaci¨® en uns barris empobrits per les pol¨ªtiques d'austeritat de Mas i dels crossers d'ERC. En els barris acabalats (Pedralbes, Sarri¨¤-Sant Gervasi, les Corts, Gr¨¤cia) la vict¨°ria ha estat de CiU, seguida de prop per Ciutadans i el PP.

La vict¨°ria de l¡¯esquerra s¡¯ha est¨¨s no nom¨¦s a Madrid o Barcelona, sin¨® tamb¨¦ a Val¨¨ncia amb Comprom¨ªs, o a Gal¨ªcia amb Marea Atl¨¤ntica

Per¨° a Barcelona, a difer¨¨ncia de Madrid, hi ha un element distorsionador d'aquesta lluita entre esquerra i dreta, que ¨¦s el nacionalisme independentista. Veiem com els te¨°rics esquerrans de la CUP no obtenen gaireb¨¦ cap vot en els barris populars i, en canvi, tenen bons resultats en barris de classe mitjana i de professions liberals (Vallvidrera, Sants, Gr¨¤cia, l'Eixample, les Planes). En aquestes zones sembla que la lluita contra la crisi passa a un segon terme i prefereixen prioritzar propostes que no tenen res a veure amb la batalla contra la destrucci¨® de l'Estat del benestar. Deu ser que les generacions joves de pares convergents aposten per solucions que se situen fora de la realitat quotidiana, envoltats en una mena d'halo misticoideol¨°gic, a l'espera que tornin a la cleda nacional tranquil¡¤litzadora una vegada creixin.

La vict¨°ria de l'esquerra s'ha est¨¨s no nom¨¦s a Madrid o Barcelona, sin¨® tamb¨¦ a Val¨¨ncia amb Comprom¨ªs, o a Gal¨ªcia amb Marea Atl¨¤ntica i en altres ciutats espanyoles i catalanes. Al mateix temps ha refermat la resposta estantissa i guerracivilista de la dreta. Les declaracions d'alguns representants de la dreta han mostrat un desconcert vital davant la derrota electoral. Els soviets trets a col¡¤laci¨® per Aguirre, l'amena?a que Barcelona perdr¨¤ negocis i oportunitats si governa Ada Colau que ha esgrimit Trias, Mas i Vila, o l'al¡¤lusi¨® de la regidora valenciana del PP a la reacci¨® revolucion¨¤ria de la tardor del 1936, amb violacions de monges i altres galimaties, demostren que en aquest pa¨ªs els odis de classe no han desaparegut. A cada vict¨°ria de l'esquerra no socialdem¨°crata reapareixen els monstres del franquisme de l'Espanya roja i comunista que ha de trencar l'¨¤nima cristiana, mon¨¤rquica i unit¨¤ria dels espanyols.

Amb la vict¨°ria de l'esquerra res s'ha guanyat definitivament. S'ha fet un pas endavant per aconseguir la comuni¨® entre les propostes, encara t¨ªmides, de l'esquerra i les respostes de la ciutadania dels barris populars que m¨¦s ha perjudicat la crisi. Com diria Gramsci, ¡°¨¦s una guerra de posicions¡± on ¨¦s necessari el canvi cultural dels obrers, les persones a l'atur, els estudiants, les persones immigrades, la gent decent que rebutja la corrupci¨®, els amants de la cultura, els ecologistes, els empleats p¨²blics per confluir amb els partits pol¨ªtics d'esquerra i les organitzacions socials que lluiten al carrer per superar el capitalisme depredador i comen?ar a somiar en utopies quotidianes que ens apropin a una societat m¨¦s justa i igualit¨¤ria.

Davant d'aquesta il¡¤lusi¨®, no perdem el temps, la for?a i l'energia transformadora de la nostra societat en ?taques vetlladores del sofriment real.

Joan Boada Masoliver ¨¦s professor d'Hist¨°ria