Encriptar o no encriptar

Des de fa temps hi ha una subtil guerra de posicions entorn de la privadesa. D'una banda, governs i ag¨¨ncies d'intel¡¤lig¨¨ncia; de l'altra, organitzacions de la societat civil i de defensa dels drets humans. ?s una guerra llarga, en la qual l'avantatge inicial dels segons es va convertir en sonora derrota per KO despr¨¦s dels atemptats de l'11-S a Nova York, amb una lenta, dif¨ªcil per¨° cont¨ªnua recuperaci¨® d'aquests segons des que Snowden va confirmar p¨²blicament l'exist¨¨ncia d'un programa de la NSA de vigil¨¤ncia global de les comunicacions anomenat PRISM. En l'¨²ltim round, els segons han aconseguit limitar els poders de la NSA i que l'ONU es posicioni a favor de l'encriptaci¨® i l'anonimat on line.

Ja ha plogut molt des del 2001, quan el Parlament Europeu va iniciar una investigaci¨® sobre l'exist¨¨ncia d'un sistema global d'intercepci¨® de les comunicacions privades i comercials, anomenat llavors ECHELON. Les investigacions havien comen?at l'any 2000, amb l'objectiu de descobrir si els Estats Units i els seus aliats estaven espiant il¡¤legalment les comunicacions globals en el que alguns van anomenar un ¡°Gran Germ¨¤ sense causa¡±. La primavera del 2001, una delegaci¨® de la UE va viatjar a Washington per fer indagacions, per¨° les seves contraparts nord-americanes van cancel¡¤lar totes les visites i els EUA van tornar a negar, malgrat les evid¨¨ncies, l'exist¨¨ncia del programa. Al juliol la delegaci¨® va presentar el seu informe, que va ser acceptat pel Parlament el 5 de setembre del 2001. Dies despr¨¦s queien les Torres Bessones.

Les conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques de l'atac d'Al-Qaida s¨®n de sobres conegudes: la Patriot Act, PRISM i la creaci¨® de ¡°portes posteriors¡± en els sistemes de comunicaci¨® de grans empreses per accedir a les dades dels usuaris de tot el m¨®n sense cap mena de supervisi¨® judicial.

Snowden va inaugurar el 2013 el tercer round d'aquest combat particular, fet que va permetre a les organitzacions de defensa dels drets humans recuperar la iniciativa i entonar un llargament silenciat ¡°ho veieu?¡±. Des de llavors, tots els actors del combat es troben en un cos a cos que sovint empara l'immobilisme. Els governs europeus volen explicacions dels EUA, per¨° sense trencar relacions. L'Am¨¨rica Llatina es posiciona per liderar la iniciativa legislativa en protecci¨® de la privadesa, per¨° Dilma Rousseff anuncia amb Mark Zuckerberg una controvertida iniciativa per proporcionar wi-fi gratu?t a les faveles en unes condicions que alguns han denunciat perqu¨¨ vulneren el principi de la neutralitat de la xarxa, la llibertat d'expressi¨® i la igualtat d'oportunitats. I mentrestant, el llargament anunciat reglament europeu de protecci¨® de dades s'eternitza entre passadissos i pressions inconfessables.

L'¨²ltim ganxo, no obstant aix¨°, se l'han apuntat les organitzacions de la societat civil. El relator especial de les Nacions Unides per a la promoci¨® i la protecci¨® de la llibertat d'expressi¨® acaba de publicar un informe dedicat exclusivament a defensar l'anonimat on line i l'encriptaci¨® com a requisits per al gaudi de la llibertat d'opini¨® i expressi¨®. La posici¨® del relator sorpr¨¨n perqu¨¨ fins ara en general es parlava de l'encriptaci¨® com alguna cosa negativa, pr¨°pia de qui t¨¦ alguna cosa a amagar.

Encriptar ¨¦s el proc¨¦s matem¨¤tic pel qual un missatge o qualsevol tipus d'informaci¨® ¨¦s convertit a un format que nom¨¦s pot llegir (desencriptar) la persona a qui va dirigit el missatge, impedint o dificultant la intercepci¨®. Pa?sos com el Brasil, Vene?uela, R¨²ssia, Austr¨¤lia i alguns europeus posen impediments legals a l'encriptaci¨®, arribant fins i tot a prohibir-la en les seves constitucions i ignorant aix¨ª que la major part de les nostres converses ja s¨®n secretes i no utilitzables amb finalitats policials. En aix¨° consisteix la democr¨¤cia, on line i off line.

Com planteja l'informe de les Nacions Unides, l'encriptaci¨® i l'anonimat proporcionen la privadesa i la seguretat necess¨¤ries per a l'exercici del dret a la llibertat d'expressi¨® en l'era digital, possibilitant aix¨ª l'exercici de drets econ¨°mics, el dret d'associaci¨® i manifestaci¨®, el desenvolupament de l'Estat de dret i el dret a la vida i a la integritat f¨ªsica. S¨®n el prerequisit de la democr¨¤cia.

N'haurien de prendre nota els de la llei mordassa, per¨° tamb¨¦ els que fan bandera dels drets humans: sense tecnologies respectuoses amb la privadesa, altres conquestes poden quedar en paper mullat.

Gemma Galdon ¨¦s doctora en Pol¨ªtiques P¨²bliques.