Dimitir a temps

El debat sobre si la imputaci¨® judicial ¨¦s suficient perqu¨¨ l'afectat abandoni la vida p¨²blica o si cal esperar a l'obertura de judici ha quedat enrere per la pressi¨® social contra la corrupci¨®. Els nous dirigents tenen necessitat de demostrar als ciutadans que han emergit per a alguna cosa, com ho demostra la rapidesa amb qu¨¨ Albert Rivera ha atribu?t al seu partit el m¨¨rit de les dimissions de Salvador Victoria i Luc¨ªa Figar, consellers de la Comunitat de Madrid imputats en l'operaci¨® P¨²nica.

?s veritat que Ciutadans exigia la ren¨²ncia de tots dos per negociar la continu?tat del PP a la presid¨¨ncia del Govern madrileny, una operaci¨® vital per a aquest partit si vol mitigar la p¨¨rdua de poder territorial quan falten pocs mesos per a les eleccions generals. I aix¨° li exigeix apostar per Cristina Cifuentes abans que per Esperanza Aguirre, cap d'un PP madrileny ple d'imputats. Mariano Rajoy, com a president del Govern i?del Partit Popular, ha hagut d'agafar el toro per les banyes, apressat pel rellotge que marca el temps que queda fins a la constituci¨® d'Ajuntaments i de 14 Governs?aut¨°noms.

Per¨° la q¨¹esti¨® de les ren¨²ncies respon a molt m¨¦s que a necessitats t¨¤ctiques. Despr¨¦s de les eleccions del 24-M ¨¦s impossible sostenir que els ciutadans blanquegen la corrupci¨® a les urnes o que els importa poc. Els nous pol¨ªtics han imposat o assumit l'agenda de la regeneraci¨® de la vida p¨²blica. I el mateix CIS reflecteix molta m¨¦s inquietud per la corrupci¨® que l'observada a l'anterior estudi d'abril. Per aix¨° resulta impossible ignorar la necessitat de multiplicar els gestos destinats a demostrar que les coses estan canviant, encara que aix¨° afecti la tantes vegades proclamada presumpci¨® d'innoc¨¨ncia.

Poc t¨¦ a veure la situaci¨® actual amb la dels anys vuitanta i de la primera meitat dels noranta, quan un implacable Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar aplicava als seus adversaris pol¨ªtics un llist¨® molt alt contra la corrupci¨®, que despr¨¦s es va abaixar quan el PP es va enrocar en la idea que ning¨² estava obligat a renunciar a res mentre no ho decidissin els tribunals. Altres partits, sobretot el PSOE, es van mostrar comprensius amb els seus imputats i exigents amb els de la resta de colors pol¨ªtics. Tot aix¨° va comen?ar a canviar a finals del 2014, quan les enquestes van apuntar el tsunami electoral que estem vivint. I s'ha reafirmat amb m¨¦s contund¨¨ncia a partir del missatge de les urnes auton¨°miques i municipals, que deixa les forces pol¨ªtiques en situaci¨® d'incertesa davant la decisiva contesa de les eleccions generals.

?s cert que els canvis d'actituds tenen contradiccions. L'exig¨¨ncia de m¨¦s control sobre la classe pol¨ªtica ha de portar a canvis legislatius, per¨°, sobretot, a l'establiment de veritables tallafocs per impedir la facilitat amb qu¨¨ circulaven els diners corruptes. Ara b¨¦, les pr¨¤ctiques deshonestes no es renten d'avui per dem¨¤ utilitzant el llist¨® de la confusa figura jur¨ªdica de la imputaci¨® judicial, que tant serveix per al¡¤ludir a qui ha d'anar a declarar davant un jutge, nom¨¦s per indicis, com a qui ¨¦s acusat de c¨¤rrecs concrets.

?s assenyat que les autoritats o dirigents afectats per una investigaci¨® judicial sobre corrupci¨® o gestions abusives s'apartin de la vida p¨²blica i es defensin com a persones privades. La pol¨ªtica ha jugat a combinar amb excessiva soltesa les responsabilitats penals amb la rendici¨® de comptes per la gesti¨® realitzada. El pol¨ªtic ha de respondre davant els electors i no nom¨¦s davant els jutges. L'ab¨²s en la barreja constant d'aquests dos aspectes ha portat molts votants a dir: ja n'hi ha prou.