Alvar Aalto, l¡¯arquitecte de les majories

La prova que la feina d'un arquitecte o creador segueix viva ¨¦s que es continu? comercialitzant. En aquest cas el finland¨¨s Alvar Aalto (1898-1976) segueix molt viu, perqu¨¨ la majoria dels seus mobles i dissenys es continuen venent malgrat que els va realitzar fa d¨¨cades. Per exemple, un dels seus mobles, el tamboret?60, format per un seient rod¨® i tres potes, creat el 1933, considerat una de les fites del desenvolupament del mobiliari modern, es ven a tot el m¨®n en una multinacional del moble sueca, amb la difer¨¨ncia que en comptes de tres potes el tamboret en t¨¦ quatre, per all¨°, segurament, dels drets d'autor. A partir de 350 obres, entre maquetes i pl¨¤nols d'edificis, per¨°, sobretot, mobles, llums i objectes creats per Aalto, la retrospectiva Alvar Aalto (1898-1976). Arquitectura org¨¤nica, art i disseny organitzada a CaixaForum Barcelona repassa la figura d'aquest arquitecte s¨ªmbol de la modernitat i la senzillesa; que va crear edificis i objectes quotidians fabricats de manera industrial, per¨° carregats de valor art¨ªstic, no per a una minoria sin¨® per a tot tipus de p¨²blics i butxaques.

Comissariada per Jochen Eisenbrand del Vitra Design Museum, d'on provenen moltes de les peces, el Museu Alvar Aalto de Finl¨¤ndia i l'Obra Social de La Caixa, l'exposici¨® repassa l'evoluci¨® creativa, des dels seus primers enc¨¤rrecs ¨Ccuriosament esgl¨¦sies¨C, a partir de trenta del mig miler de projectes que va arribar a realitzar en la seva vida professional, sobretot, a la seva Finl¨¤ndia natal, per¨° tamb¨¦ (gaireb¨¦ un centenar) en altres 18 pa?sos. Cap a Espanya.

Alguns dels seus centres culturals, cases privades, pavellons de fires, oficines o cases es mostren com si es tract¨¦s d'un estudi, amb els seus pl¨¤nols col¡¤locats en calaixos que es poden obrir i tancar per completar el que mostren les maquetes i les imatges que decoren la sala. De la seva primera ¨¨poca ¨¦s una de les seves obres m¨¦s conegudes, el sanatori de tuberculosi de Paimio, situat a 150 quil¨°metres d'H¨¨lsinki, on va crear el 1933 el primer ascensor de vidre del m¨®n, per aconseguir que la naturalesa entr¨¦s en aquell hospital, i tingu¨¦s un efecte terap¨¨utic, tal com es pot comprovar en una enorme pantalla de v¨ªdeo. La reproducci¨® d'una de les habitacions del sanatori permet veure com la naturalesa traspassa els murs, en el color verd de les parets i les formes arrodonides del mobiliari que recorden troncs d'arbres.

Per¨° el que m¨¦s crida l'atenci¨® ¨¦s la sala dedicada als seus mobles, unes peces que podrien estar en l'habitatge de qualsevol de nosaltres ¨Csi els pogu¨¦ssim pagar¨C. Les seves cadires i butaques de fusta laminada que adopten formes capritxoses i en qu¨¨ no es percep la uni¨® de les peces, com si fossin?Balenciagas de la fusteria. Tamb¨¦ es poden veure les potes en forma de L que va inventar per muntar-se en cadires, taules i tamborets, que Aalto considerava la germana petita de la columna arquitect¨°nica. Del sostre en pengen una vintena dels seus llums en qu¨¨ queda clara la seva preocupaci¨® per la llum i es percep una de les caracter¨ªstiques dels dissenyadors n¨°rdics: que la bombeta no es vegi, just el contrari del que passa als dissenys del sud europeu, segons va destacar Mateo Kries, director del museu Vitra. Entre bols i gots de vidre, destaca la pe?a m¨¦s coneguda d'Aalto, el seu gerro Savoy, creat el 1936 i considerat l'ep¨ªtom del disseny org¨¤nic finland¨¨s, que es continua produint i del qual es pot veure el motlle de fusta. Aalto va crear el 1935 l'empresa Artek, que continua venent mobles, dissenys i llums.

La mostra es completa amb imatges actuals d'Armin Linke dels edificis d'Aalto, en qu¨¨ es pot veure que l'arquitecte va crear gesamtkunstwerke, "obres d'art totals", dissenyant fins als m¨ªnims detalls, com els grans lucernaris de la biblioteca de Viborg que permeten que la llum natural ho inundi tot.

Per la seva preocupaci¨® per la naturalesa no ha de sorprendre que durant el seu viatge a Barcelona del 1951 ¨Ctal com es pot veure al final de l'exposici¨® en un ¨¤mbit creat per Enric Granell¨C el finland¨¨s descobr¨ªs Gaud¨ª, l'obra del qual traspua naturalesa. En una imatge que va publicar la premsa de l'¨¨poca apareix fotografiat al Park G¨¹ell. Per¨° tamb¨¦ se'l veu en una altra assegut en una graderia de la Monumental veient una correguda de toros, que segur que tampoc va oblidar. Despr¨¦s va viatjar a l'Alhambra de Granada, ¡°un est¨ªmul arquitect¨°nic¡±, i Madrid, on es va negar a entrar a El Escorial perqu¨¨ no es volia contaminar de la seva monumentalitat. La seva visita no va passar desapercebuda perqu¨¨ va servir d'est¨ªmul per recuperar l'avantguarda arquitect¨°nica que la Guerra Civil va truncar. El 1952 es va crear el Grup R.

Un v¨ªdeo de YouTube converteix Aalto en un dels autors m¨¦s populars. En un tutorial s'explica com convertir el fam¨®s tamboret de quatre potes d'Ikea, en un de tres, per la qual cosa tothom pot tenir el tamboret?60 per menys de 10 euros.