L¡¯esquerra ¡®abertzale¡¯, davant el repte del seu propi reciclatge mental

Ha guanyat ETA, com proclama el dirigent Tasio Erkizia? ¡°ETA ha perdut la batalla militar, per¨° est¨¤ guanyant la batalla pol¨ªtica¡±, argumenta el soci¨°leg nacionalista Javier Elzo. Tot i que l'esquerra abertzale n¡¯ha sortit ben parada ¨Csense desdibuixar-se ni trencar-se del comprom¨¨s tr¨¤ngol de la fi a la viol¨¨ncia¨C t¨¦ pendent l'alliberament dels presos d¡¯ETA, problema que tracta de traslladar a la societat basca, i el seu propi reciclatge mental.

El mal consentit va estar present en les poblacions petites

El professor Mart¨ªn Alonso Zarza considera que el tractament de la mem¨°ria no pot obviar la pres¨¨ncia de sectors incivils que practiquen les estrat¨¨gies d'exoneraci¨® del terrorisme, la relativitzaci¨® de la veritat de la v¨ªctima, la negaci¨® de la maldat radical, l'oclusi¨® a la just¨ªcia i la ret¨°rica de la confusi¨® a partir d'una anivellaci¨® de responsabilitats. En el seu llibre El lugar de la memoria. La huella del mal como pedagog¨ªa democr¨¢tica recull la reflexi¨® seg¨¹ent del fil¨°sof constitucionalista alemany Karl Loewenstein: ¡°Aplicar els criteris d'admissi¨® democr¨¤tica als qui no creuen en la toler¨¤ncia pluralista ¨¦s una actitud contraproduent i su?cida¡±. No va ser aquesta la decisi¨® del Tribunal Constitucional, que va validar les llistes electorals de l'antic bra? pol¨ªtic d¡¯ETA sense exigir-los penediment i sense que l'organitzaci¨® terrorista desaparegu¨¦s ni lliur¨¦s les armes.

La solitud de les v¨ªctimes

Joseba Arregui pensa que la legalitzaci¨® en aquestes circumst¨¤ncies de l'esquerra abertzale ha fet que ¡°el projecte pol¨ªtic que va causar els assassinats d¡¯ETA aparegui legitimat institucionalment¡± i que es reafirmi la solitud dels assassinats i la desprotecci¨® dels perseguits. ¡°ETA deixa de matar i la gran preocupaci¨® del PNB s¨®n els presos d¡¯ETA. El PNB i Bildu acorden convocar un refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨®. Com si ETA no hagu¨¦s matat precisament per aix¨°¡±, s'escandalitza l'antic conseller del Govern basc. Hi ha una lluita oberta pel relat perqu¨¨ el que hi ha en joc ¨¦s l'hegemonia cultural i pol¨ªtica futura, per¨° els qui semblen pesar menys en la disputa no s¨®n els propagandistes, sin¨® els historiadors que han investigat la mat¨¨ria a consci¨¨ncia. De fet, el secretari general per la Pau i la Conviv¨¨ncia, Jonan Fern¨¢ndez, adscrit a la Lehendakaritza (Presid¨¨ncia), ha arraconat l'informe encarregat als acad¨¨mics de l¡¯Institut Foronda, Ra¨²l L¨®pez, Antonio Rivera, Luis Castells i Jos¨¦ Antonio P¨¦rez perqu¨¨ considera que ¡°estigmatitza de forma gen¨¨rica¡± la societat basca quan reflecteix l'esc¨¤s suport a les v¨ªctimes.

En el cap¨ªtol de conclusions, aquests professors d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia assenyalen que a Euskadi ¡°ha existit una cultura que celebrava, justificava i comprenia l'assassinat de l¡¯altre i saludava el perpetrador com un heroi o un m¨¤rtir¡±. Argumenten que ¡°qualsevol pol¨ªtica p¨²blica ha de desqualificar els perpetradors¡± d'aquests crims pol¨ªtics dirigits a imposar un determinat projecte de poder i ¡°evitar la seva rehabilitaci¨® davant l'opini¨® p¨²blica¡±. Neguen tamb¨¦ que aquestes accions violentes puguin relativitzar-se invocant violacions de llei ¨Chi ha una vintena de sent¨¨ncies condemnat¨°ries per tortures¨C comeses per alguns funcionaris de l¡¯Estat. El secretari general per la Pau i la Conviv¨¨ncia afirma que la societat basca s'ha mobilitzat com cap altra a favor dels drets humans. Cal preguntar-se qu¨¨ s¡¯ha de fer, llavors, amb les hemeroteques que mostren la solitud infinita que va envoltar les v¨ªctimes del terrorisme almenys fins entrats els noranta i temps despr¨¦s; on cal classificar els innombrables casos de crueltat i perversi¨® duts a terme en l'exercici de la banalitzaci¨® del mal davant la inhibici¨® i la passivitat social.

L'antic alcalde d¡¯Etxarri-Aranaz (Navarra), Jes¨²s Ulayar, va ser assassinat a la paret de casa seva el 1979 en pres¨¨ncia d'un dels fills, que tenia 13 anys. Aquella paret est¨¤ coberta habitualment de pintades a favor d¡¯ETA, pintades intocables per l¡¯Ajuntament i la poblaci¨®, que es tornen a fer quan la fam¨ªlia les esborra. Els autors del crim, que van llan?ar sobre la tomba de la v¨ªctima el comunicat de reivindicaci¨® d¡¯ETA, van ser nomenats fills predilectes del poble i homenatjats a la sortida de la pres¨®. Segons el catedr¨¤tic de Filosofia Moral i Pol¨ªtica, Aurelio Arteta, el ¡°mal consentit¡± ¨¦s un ¡°tret distintiu del llegat criminal a Euskadi¡±.

El poeta Robert Browning, la fil¨°sofa Susan Neiman i el mateix Aleksandr Soljenitsin ja van alertar sobre la fragilitat dels humans corrents, de la seva capacitat de cometre les pitjors atrocitats si el context social ¨¦s propici. Cal recordar les enquestes que mostraven que tenir un ve¨ª d¡¯ETA o un d¡¯amena?at per ETA despertaven un rebuig semblant? El mal consentit va estar particularment present en les poblacions petites, on es va recrear una atmosfera ominosa d'aparent unanimitat que va fer de la dissid¨¨ncia una temptaci¨® prohibitiva.

Arregui argumenta que es reafirma la solitud dels assassinats

Concloure que la societat basca s'ha caracteritzat per la seva defensa dels drets humans i atribuir-li el desistiment d¡¯ETA implica sumar a les, en general, testimonials, escasses i silencioses mobilitzacions per les v¨ªctimes, les constants, atape?des, tonants, bel¡¤licoses i multitudin¨¤ries pels presos d¡¯ETA, pantalla mobilitzadora permanent de l'organitzaci¨® terrorista. S'ha decidit que la mem¨°ria del terror ¨¦s dolenta per a la salut social d¡¯Euskadi? ¡°Hi ha una ren¨²ncia inexplicable del Govern Basc i fins i tot del PSE-PSOE a fer pedagogia en aquest afer, tenint, a m¨¦s, com tenen el projecte de l¡¯Institut de la Mem¨°ria que van consensuar en el seu moment. Em resulta incomprensible aquesta ren¨²ncia a gestionar i liderar la q¨¹esti¨®. Trobo a faltar una actitud m¨¦s agressiva ideol¨°gicament cap a les tesis de l'esquerra abertzale¡±, afirma Txema Urkijo, membre, en el seu moment, de la coordinadora pacifista Gest per la Pau. Assessor de l¡¯Executiu auton¨°mic, Urkijo va ser defenestrat fa un mes per incompatibilitat amb el secretari general per la Pau i la Conviv¨¨ncia.

Estalviar-se l'autocr¨ªtica

Adm¨¨s el fet que la diversitat de mem¨°ries i relats respon a la l¨°gica de la situaci¨® i resulta enriquidora, el problema ¨¦s que la hist¨°ria no pot ser el resultat d'un consens moral impossible de pactar amb els qui neguen l'amoralitat b¨¤sica del seu comportament i tracten d'estalviar-se l'autocr¨ªtica i reconsideraci¨® dels seus postulats. El nacionalisme institucional prefereix un relat poc dens que reparteixi les culpes? Excepte els quatre anys del Govern socialista de Patxi L¨®pez, el PNB ha governat ininterrompudament Euskadi des de la Transici¨®. En el seu ¨²ltim informe, el Govern basc convida a una autocr¨ªtica general tot i que posa l'accent en l'univers d¡¯ETA. Segons la fil¨°sofa jueva Hannah Arendt, el repartiment general de la culpa contribueix en aquests casos a l'exoneraci¨® dels responsables: el tots culpables es converteix en ning¨² ¨¦s culpable.

Ja se sap que qui no recorda el passat es condemna a repetir-lo

Ficats en l'autocr¨ªtica, el nacionalisme no hauria de posar fi a la interpretaci¨® recurrent que la Guerra Civil va ser una agressi¨® dels espanyols als bascos, no hauria de q¨¹estionar-se la seva actitud de deslegitimaci¨® sistem¨¤tica de la democr¨¤cia espanyola, les seves tesis sobre la naturalesa del ¡°conflicte¡± i de l¡¯¡°empat infinit¡± que instaven a negociar pol¨ªticament amb l'organitzaci¨® terrorista, el seu aband¨® de les v¨ªctimes, la reacci¨® tardana enfront de l'estrat¨¨gia d¡¯ETA, el pacte de Lizarra?

Segons el parer de l'historiador Gaizka Fern¨¢ndez Soldevilla, hi ha quatre sortides a la disjuntiva basca sobre qu¨¨ cal fer amb el seu passat. ¡°La primera ¨¦s establir que el terrorisme etarra ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia directa del nacionalisme basc; la segona ¨¦s cedir a la temptaci¨® de gir full com aviat millor sense haver-lo llegit; la tercera ¨¦s assumir la narrativa que els invasors (espanyols) i els enva?ts (bascos) fa segles que mantenen una interminable guerra ¨¨tnica, de la qual ETA seria l'¨²ltima manifestaci¨®. La quarta alternativa¡±, subratlla aquest historiador, ¡°¨¦s fer un eventualment dolor¨®s, per¨° cauteritzador examen cr¨ªtic del nostre passat recent¡±. Aix¨° permetria als bascos comprendre qu¨¨ els ha passat i vacunar-los contra la reedici¨® de la viol¨¨ncia sect¨¤ria. Ja se sap que qui no recorda el passat es condemna a repetir-lo.