El b¨¦ com¨²

La idea que cal construir un b¨¦ com¨² amb la col¡¤laboraci¨® de tots ¨¦s, si no m'equivoco, un dels eixos que articulen el programa de la formaci¨® guanyadora Barcelona en Com¨². ?s curi¨®s que sigui la nova esquerra la que recuperi un concepte que, fins fa poc, hauria estat rebutjat per anacr¨°nic i fins i tot totalitari per qualsevol que es reclam¨¦s d'una tradici¨® propera al marxisme. No ho critico, sin¨® tot el contrari. Penso que una democr¨¤cia no pot avan?ar si no es planteja quins s¨®n els b¨¦ns que cal preservar o promoure perqu¨¨ benefici?n el conjunt de la societat. Una democr¨¤cia sense b¨¦ com¨² ¨¦s una democr¨¤cia sense rumb, a la deriva del que vagin decidint les majories de torn. Una societat ¨¦s un agregat d'individus amb interessos privats, per¨° no atomitzats. Perqu¨¨ hi hagi societat, els interessos privats han de ser compatibles amb uns interessos comuns, ¨¦s a dir, amb una determinada concepci¨® de la just¨ªcia. Aix¨° ¨¦s el b¨¦ com¨².

El precedent m¨¦s conegut de la idea de b¨¦ com¨² ¨¦s la ¡°voluntat general¡± de Rousseau, que va aclarir que la voluntat general no ¨¦s la suma de les voluntats particulars, sin¨® una voluntat que s'ha d'imposar perqu¨¨ reflecteix l'inter¨¨s general. El lideratge pol¨ªtic consisteix a saber determinar i recollir aquest inter¨¨s general, i procurar seduir les voluntats individuals perqu¨¨ acabin acceptant-ho com el b¨¦ de tots. Una pretensi¨® totalit¨¤ria? En el cas de Rousseau, no nego que tingu¨¦s trets jacobins, per¨° no ha de ser aix¨ª en les democr¨¤cies contempor¨¤nies. No ho ¨¦s en l'esperit de Barcelona en Com¨², que postula el di¨¤leg com a previ a qualsevol decisi¨® important.

El di¨¤leg est¨¤ a la base del procediment democr¨¤tic i ¨¦s un instrument no insignificant, per¨° el governant s'ha de fer responsable?¨²ltimament?de les decisions que pren. Est¨¤ b¨¦ que pregunti a la ciutadania, tot i que el que determina les difer¨¨ncies entre unes formacions pol¨ªtiques i unes altres ¨¦s precisament a quina noci¨® de b¨¦ com¨² vol donar prioritat cadascuna. Per a una formaci¨® neoliberal, el b¨¦ com¨² ¨¦s el dels econ¨°micament m¨¦s poderosos; per a una formaci¨® xen¨°foba, l'inter¨¨s general apunta al rebuig dels immigrants; per a la socialdemocr¨¤cia, el b¨¦ com¨² ¨¦s el dels aturats, el dels que es queden sense habitatge, el dels que malviuen amb subvencions miserables. El b¨¦ com¨² que proposa la formaci¨® d'Ada Colau posa el focus en la redistribuci¨® i no en el creixement. No pot renunciar a aquestes prioritats per concessions t¨¤ctiques que facin m¨¦s f¨¤cil el pacte.

El b¨¦ com¨² que proposa la formaci¨® d'Ada Colau posa el focus en la redistribuci¨® i no en el creixement

Fins a les ¨²ltimes eleccions, el b¨¦ com¨² de Catalunya portava el nom d'independentisme. ?s l'objectiu cap al qual els partits hegem¨°nics catalans han dirigit les seves pol¨ªtiques. El registre ha canviat. Siguin o no independentistes els que lideraran la pol¨ªtica municipal barcelonina, el b¨¦ com¨² que fins ara han posat per davant no ¨¦s la independ¨¨ncia sin¨® m¨¦s equitat en les pol¨ªtiques redistributives. No descarten el dret a decidir, sempre que el seu complement no sigui nom¨¦s l'autodeterminaci¨®. S¨®n compatibles les dues coses, l'opci¨® independentista i la de m¨¦s just¨ªcia social? Segurament s¨ª. Per¨° nom¨¦s si les pol¨ªtiques socials s¨®n vistes com una cosa que ha de ser intentada per si mateixa, sense l'excusa que cal el trampol¨ª de la independ¨¨ncia per posar-se a actuar. El llibre de Jordi Amat?El llarg proc¨¦s?explica b¨¦ les dificultats que sempre ha tingut el nacionalisme catal¨¤ per conjugar-se amb una pol¨ªtica aut¨¨nticament social.

Sostenir aquesta idea i no subrogar-la a altres projectes ¨¦s fonamental perqu¨¨ la nova formaci¨® pol¨ªtica mantingui la confian?a i la credibilitat que li ha donat la vict¨°ria. Com que la vict¨°ria no ha estat aclaparadora i necessita suports, ser¨¤ imprescindible que les forces que pactin amb ella, si volen preservar la seva imatge progressista, actu?n tamb¨¦ amb vista al b¨¦ com¨² i aparquin els interessos partidistes. L'autodenominada ¡°nova pol¨ªtica¡± es caracteritza pel prop¨°sit de ser m¨¦s decent, abusar menys del poder i posar en primer terme l'inter¨¨s dels m¨¦s febles i castigats per la crisi econ¨°mica. Els pactes que hi donin suport no poden menystenir ni prostituir aquest component ideol¨°gic. Que actu?n amb coher¨¨ncia dep¨¨n del fet que l'expectaci¨® que la nova geografia de partits ha generat es mantingui almenys fins a les pr¨°ximes eleccions.

Victoria Camps ¨¦s professora em¨¨rita de la UAB