El que ¨¦s urgent ¨¦s important

En els pr¨°xims mesos viurem, sobrerposats i confosos, tres debats en relaci¨® amb el paper dels estats. Un debat de tipus territorial sobre les futures relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol; un debat de car¨¤cter purament pol¨ªtic sobre les noves i les velles formes de fer pol¨ªtica, i un debat econ¨°mic sobre el progr¨¦s, la creaci¨® de riquesa i la just¨ªcia social. Penso que el debat m¨¦s important ¨¦s aquest ¨²ltim, ja que el benestar de tots, i de cadascun dels ciutadans, ha de ser l'objectiu ¨²ltim de tota la pol¨ªtica, de l'economia, i de l'organitzaci¨® territorial. Per aix¨° crec que, sense deixar-los de banda, els altres dos han de tenir car¨¤cter instrumental, i la seva valoraci¨®, positiva o negativa, han d'estar relacionats amb el fet de veure com s'aconsegueix millor l'objectiu del benestar. Cito dos temes que, entre d'altres, estic segur que seran objecte del debat.

1. Estat o mercat. L'objectiu final ¨¦s aconseguir un sistema que generi m¨¦s riquesa i que la distribueixi millor. Per fer-ho es pot optar per una economia basada en el mercat lliure, o, alternativament, en un model amb forta intervenci¨® del sector p¨²blic. Al llarg del segle passat s'ha comprovat que, per als b¨¦ns no essencials, la compet¨¨ncia real al mercat, per assignar recursos o per establir els preus d'equilibri, ¨¦s m¨¦s eficient que la planificaci¨® centralitzada. Per¨° tamb¨¦ s'ha experimentat que el mercat lliure produeix un gran nivell de desigualtat, i que el sector p¨²blic ha d'intervenir, tant per reduir la generaci¨® d'aquesta desigualtat, com per redistribuir les rendes i aconseguir m¨¦s equitat, primer igualant les oportunitats de les persones, i reduint despr¨¦s les difer¨¨ncies en els seus nivells finals de renda disponible.

Sense regles globals, les entitats econ¨°miques que actuen en un mercat global eviten amb facilitat les regles nacionals

Aix¨° es pot aconseguir amb cinc instruments pol¨ªtics que es podrien simplificar aix¨ª: A) Mercat lliure per¨° regulat per a tots els b¨¦ns i serveis que no es considerin essencials. La regulaci¨® ha de tendir a assegurar la compet¨¨ncia, impedint els actuals monopolis, oligopolis o concentracions de poder; i ha d'evitar que es produeixin desequilibris excessius en la formaci¨® dels preus, incloent-hi els preus del factor feina. B) Mercat controlat des del sector p¨²blic per a productes o serveis de car¨¤cter universal o essencial (aigua, energia, connectivitat, mobilitat, formaci¨®, salut¡­). En aquests casos, quan s'utilitzi la gesti¨® privada, les regles de funcionament de les empreses prestadores, els seus preus i els seus beneficis, han d'estar limitades per les normes de concessi¨® del servei p¨²blic. C) Fiscalitat forta i progressiva per tenir prou ingressos p¨²blics; per aconseguir m¨¦s equitat entre rendes del treball i del capital (IRPF) i m¨¦s igualtat d'oportunitats per a tots (patrimoni, successions); per desincentivar l'economia especulativa (rendes de l'estalvi i societats), i per incentivar l'efici¨¨ncia (impostos ecol¨°gics). D) Correcte equilibri fiscal entre territoris seguint estrictament el principi de solidaritat, per¨° mantenint sempre l'ordinalitat. I E) Estat del benestar sostenible amb ingressos que cobreixin les prestacions i els serveis b¨¤sics amb qualitat i amb car¨¤cter universal; per¨° sense confondre la universalitat amb la gratu?tat total per a tots els ciutadans, sin¨® que es puguin introduir, si cal, elements de copagament progressiu per a les rendes mitjanes i altes.

2. Estats i Uni¨® Europea. El mercat globalitzat exigeix regles globals i pol¨ªtiques p¨²bliques d'¨¤mbit general. Sense regles globals, les entitats econ¨°miques que actuen en un mercat absolutament global, eviten amb gran facilitat les regles nacionals; i, sense harmonitzacions fiscals ¨¤mplies, els capitals que tenen plena capacitat de moviments, burlen permanentment les normes de tipus nacional. Els estats actuals i, fins i tot, els territoris infraestatales, han d'acceptar que en aquestes ¨¤rees han de cedir la sobirania a ens com la UE (reclamant al mateix temps conservar, aix¨° s¨ª, plena sobirania en temes d'identitat, culturals, ling¨¹¨ªstics o educatius¡­). La UE ha d'exigir als seus membres regles comunes en termes econ¨°mics i d'impostos, que impedeixin el d¨²mping laboral o fiscal.

Quan votem, haur¨ªem d'evitar deixar el que ¨¦s important per a m¨¦s endavant, i centrar-nos nom¨¦s en els altres dos temes.?

Joan Maj¨® ¨¦s enginyer i exministre