¡°?s fant¨¤stic ser un friqui amb pressupost il¡¤limitat¡±

Alejo Cuervo va coix. No ¨¦s a causa del tret d¡¯una pistola l¨¤ser, ni perqu¨¨ li hagi caigut al peu la col¡¤lecci¨® completa de Can?¨® de gel i de foc. ?s que ha patit una infecci¨® a l¡¯extremitat. Aix¨° no li amarga, per¨°, aquesta gran setmana en qu¨¨ la seva llibreria, Gigamesh, l¡¯establiment de refer¨¨ncia en fantasia, ci¨¨ncia-ficci¨® i terror (i en vici i subcultura, com ha encunyat ell), celebra 30 anys. Des de l¡¯any passat la llibreria, que va n¨¦ixer a la ronda de Sant Pere ¡ªi va assolir fama a tota la gal¨¤xia¡ª es troba al n¨²mero 8 del carrer de Bail¨¨n, en un local enorme i ple de meravelles com si fos una nau mare alien¨ªgena. El miracle es deu essencialment als beneficis obtinguts amb la publicaci¨® de la s¨¨rie de novel¡¤les de George R. R. Martin, els drets de la qual posseeix Cuervo ¡ªel cognom semblava predestinar-lo a aquest fest¨ª editorial¡ª.

El feli? llibreter, editor i autor (ha publicat una s¨¨rie de textos propis, Ex¨¦gesis) llueix el que sembla una samarreta de promoci¨® d¡¯un whisky fins que t¡¯adones que la marca Loch Cthulhu ¨¦s una broma lovecraftiana. Mira amb aquests ulls tan desconcertantment blaus que sembla un personatge de Dune carregat de l¡¯esp¨¨cia melange.

Pregunta. No pensa anar a Girona a veure si aconsegueix pla?a d¡¯extra per a la sisena temporada de Joc de trons?

Segurament va millor per al cap ¡®Jo, robot¡¯ que ¡®Madame Bovary¡¯

Resposta. Ja veus que estic en baixa forma. La veritat ¨¦s que m¡¯agradaria.

P. Doncs no ser¨¤ perqu¨¨ no tingui entrada...

R. No, una cosa ¨¦s Martin i una altra la HBO.

P. Home, no li negaran un cameo. De qu¨¨ li agradaria?

R. S¨®c molt pro-Lannister. Crec que faria un bon Lannister.

P. ?s cert que t¨¦ fama de punyeter...

P. Una vegada Parris, la dona de Martin, que em trobava guapo, em va regalar la samarreta oficial dels Targaryen. Va dir que m¡¯enganxava ser un d¡¯ells. Martin, per la seva banda, em va donar la dels Lannister.

P. Com porta l¡¯¨¨xit el vell Martin?

R. B¨¦ en alguns aspectes, malament en altres. Socialment se sent molt tallat, amb la seva popularitat ja no et pots moure b¨¦. En la part positiva, ara s¡¯ha convertit en un friqui amb pressupost il¡¤limitat. Que ¨¦s com em sento una mica jo. Ell s¡¯ha comprat el cinema al qual anava de petit i projecta el que li agrada i coses dels amics. I et pots imaginar com ha millorat la seva col¡¤lecci¨® de miniatures. Jo he complert el meu caprici de tenir una gran llibreria.

P. I com a creador ha afectat l¡¯¨¨xit a Martin?

R. La densitat narrativa no ¨¦s la mateixa de les primeres novel¡¤les. Per¨° les coses s¨®n com s¨®n. Falta veure com acabar¨¤ la s¨¨rie. En tot cas, ell ¨¦s un dels millors constructors de finals de tota la literatura fant¨¤stica, aix¨ª que... que es prepari el personal! Tremolo d¡¯anticipaci¨®.

P. Qu¨¨ ha passat des que van obrir el 1985?

R. A banda de l¡¯auge del neoliberalisme? De tot. En resum, per al que ens ocupa: el que era una raresa i un g¨¨nere menyspreat, el fant¨¤stic, ha deixat de ser-ho. De fet, tot l¡¯oci que consumeixen els joves ¨¦s fant¨¤stic: jocs d¡¯ordinador, de tauler, lectura, s¨¨ries. Tota la ficci¨® actual es nodreix del fant¨¤stic.

Que es prepari el personal per al final de ¡®Can?¨® de gel i de foc¡¯!

P. I a qu¨¨ atribueix aquesta preemin¨¨ncia?

R. A la capacitat del g¨¨nere de preparar-te per a un m¨®n en un continu i velo? canvi. En general, el fant¨¤stic et prepara m¨¦s per a la vida que el realisme.

P. No deu voler dir que ¨¦s millor llegir Jo, robot que Madame Bovary...

R. T¨¦ millors valors Madame Bovary? Est¨¨ticament potser s¨ª, per¨° com a aprenentatge? Segurament et prepara m¨¦s el cap Jo, robot, et convida a resoldre problemes. En general, Asimov t¡¯anima a fer servir el pensament l¨°gic, la forma racional d' enfrontar-te als problemes. La persona que llegeix fantasia i ci¨¨ncia-ficci¨® est¨¤ consumint aix¨ª mateix centenars de met¨¤fores. S¡¯acostuma que hi hagi molts enfocaments diferents de la realitat i no un de sol, fins i tot enfocaments rars i contradictoris. Aix¨° prepara millor el cap que no pas creure que hi ha una manera un¨ªvoca i correcta d¡¯entendre el m¨®n.

P. B¨¦, ¨¦s cert que Flaubert no hauria imaginat la Wikipedia i...

R.... Asimov ho va fer: ¨¦s l¡¯Enciclop¨¨dia Gal¨¤ctica de la saga de la Fundaci¨®.

P. Amb aquests gustos, ha hagut d¡¯optar entre unes coses i d¡¯altres?

R. Llegir sempre ¨¦s triar. La cultura ¨¦s inabastable, i cada vegada m¨¦s. El vell somni de llegir-ho tot est¨¤ liquidat, i cal reconciliar-se amb aix¨°, acceptar-ho. Sempre et quedaran coses per llegir. I encara que et subjectessis al c¨¤non, el c¨¤non canvia. Jo no he pret¨¨s fer aquest esfor? in¨²til. Com a lector s¨®c molt unidireccional. He llegit molt poc fora del g¨¨nere. I no me¡¯n penedeixo. Cada vegada dono m¨¦s valor a la lectura per impulsos an¨¤rquics. Si alguna cosa t¡¯agrada, agafa¡¯t a aix¨°. El millor en tot cas ¨¦s deixar-te recomanar per alg¨² en qui confi?s personalment i oblidar-te del c¨¤non.

P. Alguna cosa em diu que s¡¯ha deixat Proust.

R. S¨ª, tot aix¨° i m¨¦s. La meva formaci¨®, a m¨¦s, ¨¦s de ci¨¨ncies, no de lletres. Curiosament, moltes coses les conec per les seves versions en el g¨¨nere: per exemple El lamento de Portnoy de Philip Roth, per Muero por dentro, de Robert Silverberg. En realitat, els g¨¨neres no existeixen, existeixen les hist¨°ries, Martin diu que els g¨¨neres s¨®n nom¨¦s les vestidures de les hist¨°ries.

P. Del fant¨¤stic, que ¨¦s el que m¨¦s l¡¯ha emocionat? Per recomanar.

R. ?s un exercici que no m¡¯agrada gaire fer. Per¨° mira, els finals de Muerte de la luz i Sue?o del Fevre, de Martin. I Casa del canto, d¡¯Orson Scott Card. I dels cl¨¤ssics, Theodore Sturgeon. Acabo de comprar els drets de les seves novel¡¤les completes i, si va b¨¦, n¡¯adquirir¨¦ els contes complets. El meu m¨¤xim somni humit era, de gran, ser com Paco Porr¨²a i publicar els contes de Sturgeon.

P. Porr¨²a, l¡¯editor de Minotaure, amb el nom del qual ha batejat la sala d¡¯actes de la nova Gigamesh, podia ser entranyable. A mi em va regalar una joguina per a la meva filla perqu¨¨ una vegada li vaig dir que d¡¯adolescent llegia Ballard esperant la meva xicota a la porta del col¡¤legi, per¨° tamb¨¦ podia ser un home dif¨ªcil.

R. Per¨° tenia ra¨®. Minotaure ha estat el millor: ¨¦s incre?ble la densitat d¡¯obres mestres del seu cat¨¤leg.

P. Vost¨¨ t¨¦ 55 anys. Nota una dist¨¤ncia insalvable amb els joves d¡¯ara?

R. No crec que hi hagi una bretxa profunda amb les noves generacions, i entre els friquis menys. Els friquis som bons pares. Ens agrada interactuar, friquitzar els fills. Ara est¨¤ de moda gaudir amb els fills d¡¯Hora de aventuras, la s¨¨rie d¡¯animaci¨®. Jo vaig ser fan de Chin Chan pels meus fills.

P. Qu¨¨ publica ara a la seva editorial?

R. Des del 15-M estic m¨¦s polititzat. Recupero alguns t¨ªtols que tenen un sentiment pol¨ªtic m¨¦s marcat: El jinete en la onda de choque, de John Brunner.

P. El de ?Todos sobre Zanzibar!

R. Leyes de mercado, de Ricahard Morgan, una posada al dia de 1984. Morgan vindr¨¤ l¡¯any que ve a l¡¯Eurocom que se celebra a Barcelona. Tinc en preparaci¨® New model army d¡¯Adam Roberts, un 15-M b¨¨l¡¤lic en el qual un ex¨¨rcit brit¨¤nic es rendeix davant un contingent de mercenaris contractats pels escocesos.

P. Deu haver llegit Ada Colau Joc de trons?

R. No ho s¨¦. Desconec si ¨¦s friqui, per¨° es mou b¨¦ en les xarxes. La difer¨¨ncia entre la nova i l¡¯antiga pol¨ªtica ¨¦s que la segona s¡¯estampa contra les xarxes, all¨¤ no hi t¨¦ veu.

P. ?s vost¨¨ favorable a la independ¨¨ncia de Tatooine?

R. Ha ha ha, personalment no. S¨®c favorable a la consulta i al dret a decidir, per¨° no s¨®c independentista. De fet em foten les fronteres i crec que la bastarditzaci¨® ¨¦s en realitat la millor manera de defensar una cultura.

P. Corre el rumor que el nomenaran president o papa de la rep¨²blica independent del Triangle Friqui de Barcelona.

R. Segur que no. Aix¨° Juan Jos¨¦ Pe?a, el propietari de Kaburi, la botiga de jocs de taula.