La mem¨°ria de Francesc Boix

No crec que al llarg de la meva vida tingui gaires ocasions de prologar un llibre escrit per un personatge d¡¯una de les meves novel¡¤les. Hi haur¨¤ qui s¡¯apressi a matisar que, m¨¦s que un dels meus personatges d¡¯El impostor, Bermejo n¡¯¨¦s un dels protagonistes; accepto el mat¨ªs. El cas ¨¦s que el que fa Bermejo en aquella novel¡¤la sense ficci¨®, o relat real, que ¨¦s el mateix que va fer en la realitat, t¨¦ un m¨¨rit considerable, i ¨¦s demostrar sense cap possibilitat de dubte la falsedat del relat que de la seva deportaci¨® a un camp nazi feia fins al maig de 2005 Enric Marco, principal protagonista visible d¡¯El impostor, l¡¯home que durant d¨¨cades va mentir sobre la seva estada al camp nazi de Flossenb¨¹rg i gr¨¤cies a aix¨° va arribar a ser president de l¡¯Amical de Mauthausen, l¡¯associaci¨® que reuneix a Espanya una bona part dels deportats espanyols i les seves fam¨ªlies; la revelaci¨® final de Bermejo va obligar Marco a confessar la veritat, o com a m¨ªnim una petita part de la veritat de la seva vida d¡¯etern mentider: que mai no havia estat un deportat a un camp nazi. Bermejo no havia fet res m¨¦s que complir al peu de la lletra la seva obligaci¨® d¡¯historiador, per¨° el monumental esc¨¤ndol subseg¨¹ent al descobriment de la impostura de Marco el va elevar a la categoria de ro¨ª i li va valdre tot tipus d¡¯insults i acusacions, des de la de ser un submar¨ª de la dreta que disparava contra la l¨ªnia de flotaci¨® del govern socialista de Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero fins a la d¡¯estar pagat pel Mosad, el servei secret israeli¨¤, per tal de castigar Marco per haver fet declaracions antiisraelianes en una sonada intervenci¨® al Parlament, passant per la de voler destruir l¡¯Amical de Mauthausen o fins i tot l¡¯anomenat Moviment per a la Recuperaci¨® de la Mem¨°ria Hist¨°rica (MRMH), que en aquell moment es trobava en el seu ple i del qual Marco era un representant conspicu. Aquests peregrins intents de desacreditar Bermejo eren previsibles, per descomptat, perqu¨¨ tot el que guarda relaci¨® amb l¡¯anomenada mem¨°ria hist¨°rica ¨¦s al nostre pa¨ªs mat¨¨ria sensible, extremadament sensible, sobretot per a aquells que, com Bermejo, no es deixen intimidar per cap ortod¨°xia pol¨ªtica ni es dobleguen a cap altra exig¨¨ncia que no sigui la de la veritat.

He escrit ¡°l¡¯anomenat¡± Moviment per a la Recuperaci¨® de la Mem¨°ria Hist¨°rica i hauria d¡¯haver escrit ¡°el mal anomenat¡±. I ¨¦s que aquest nom cont¨¦, a la vegada, un ox¨ªmoron i un eufemisme. Un ox¨ªmoron: l¡¯expressi¨® ¡°mem¨°ria hist¨°rica¡± inclou una contradicci¨®, perqu¨¨ la mem¨°ria ¨¦s individual, parcial i subjectiva, mentre que la hist¨°ria ¨¦s col¡¤lectiva i hauria d¡¯aspirar a ser total i objectiva. Un eufemisme: el que aquell moviment volia recuperar no era l¡¯anomenada mem¨°ria hist¨°rica ¡ªun concepte equ¨ªvoc i molt conf¨²s, i per tant, mancat d¡¯utilitat¡ª, sin¨® la mem¨°ria de les v¨ªctimes del franquisme o la mem¨°ria republicana; aix¨ª ¨¦s com s¡¯havia d¡¯haver dit el moviment des del comen?ament ¡ªMoviment per a la Recuperaci¨® de la Mem¨°ria de les V¨ªctimes del Franquisme, o de la Mem¨°ria Republicana¡ª, i no com es va acabar dient. Que el nom estigu¨¦s mal triat era un mal auguri, per¨° no significa que el moviment no fos absolutament necessari i just; ho era, almenys en la mesura que pretenia, en l¡¯essencial, dues coses: la primera, rescabalar del tot ¡ªdes del punt de vista econ¨°mic, moral, pol¨ªtic i simb¨°lic¡ª les v¨ªctimes del franquisme; la segona, exigir just¨ªcia i veritat sobre la Guerra Civil i el franquisme per assumir a fons, d¡¯una vegada, el nostre passat m¨¦s negre, reclamant per a la democr¨¤cia actual el llegat democr¨¤tic republic¨¤. Per desgr¨¤cia, els mals auguris del nom equivocat es van complir, i el moviment va fracassar, o com a m¨ªnim es troba paralitzat. Alguns promotors del moviment afirmen que no va fracassar, per¨° jo em pregunto com es pot dir una cosa aix¨ª quan continua havent-hi desenes de milers de cad¨¤vers en cunetes i fosses comunes, i carrers i places que es diuen Francisco Franco, i quan el Valle de los Ca¨ªdos continua all¨ª, amb posat impassible. Si aix¨° no ¨¦s un frac¨¤s col¡¤lectiu ¡ªi en particular un frac¨¤s del MRMH¡ª, que alg¨² m¡¯expliqui, si us plau, qu¨¨ ¨¦s un frac¨¤s.

Una altra cosa ¨¦s qui ¨¦s el responsable d¡¯aquest frac¨¤s. Aqu¨ª la resposta sembla que s¡¯imposa: la dreta espanyola, que en tots aquests anys de democr¨¤cia ha estat incapa? de condemnar el franquisme amb la mateixa claredat inequ¨ªvoca amb la qual tots hem condemnat, diguem, ETA, i que s¡¯ha dedicat a frenar per tots els mitjans al seu abast les activitats i propostes de la societat civil i dels governs d¡¯esquerra. Ara b¨¦, ¨¦s la dreta o la part m¨¦s obtusa de la dreta l¡¯¨²nica responsable del desgavell? No hi tenim cap responsabilitat els qui consider¨¤vem indispensable aquest moviment? Ho hem fet tot b¨¦? Fan falta tones d¡¯autosatisfacci¨® i un nul esperit autocr¨ªtic per contestar afirmativament a l¡¯¨²ltima pregunta. La realitat ¨¦s que els errors van ser molts. Potser el primer de tots va consistir a plantejar la q¨¹esti¨® en termes partidistes, com un debat pol¨ªtic entre l¡¯esquerra, que estava o deia que estava a favor de l¡¯anomenada mem¨°ria hist¨°rica, i la dreta, que hi estava en contra. Perqu¨¨ la gesti¨® del passat ¡ªi sobretot d¡¯un passat tan determinant com la Guerra Civil i el franquisme, un passat que, en rigor, encara no ¨¦s passat¡ª ¨¦s massa important per deixar-la a l¡¯atzar de la lluita partidista; hauria de ser una q¨¹esti¨® d¡¯Estat: senzillament, una democr¨¤cia decent no es pot permetre tenir desenes de cad¨¤vers en cunetes i fosses comunes, places i carrers anomenats Francisco Franco i un esfere?dor monument feixista anomenat Valle de los Ca¨ªdos; senzillament, tots els partits pol¨ªtics haurien hagut d¡¯arribar a un acord, per dif¨ªcil que fos, per tal de posar fi a aquell espant i a aquella inf¨¤mia. O, dit d¡¯una altra manera, un Estat democr¨¤tic no pot permetre¡¯s all¨° que, per raons evidents, es va haver de permetre l¡¯Estat espanyol durant la Transici¨®.

Aquella polititzaci¨® perversa, conseq¨¹¨¨ncia en part de la cerca de r¨¨dits partidistes immediats en la manipulaci¨® del passat, no era m¨¦s que un aspecte d¡¯all¨° que a El impostor he anomenat, evocant una expressi¨® d¡¯Adorno i Horkheimer, ¡°la ind¨²stria de la mem¨°ria¡±. Es tracta d¡¯un ¨²s espuri de la mem¨°ria ¡ªi de la hist¨°ria¡ª que pret¨¦n obtenir beneficis pol¨ªtics d¡¯aquesta, per¨° tamb¨¦ morals, acad¨¨mics i medi¨¤tics, i que resulta en una devaluaci¨® de la hist¨°ria; i de la mem¨°ria: de la mateixa manera que el fruit de la ind¨²stria cultural definida per Horkheimer i Adorno ¨¦s el kitsch o la mentida cultural, el fruit de la ind¨²stria de la mem¨°ria ¨¦s el kitsch o la mentida de la mem¨°ria; i de la hist¨°ria. Enric Marco va ser el producte m¨¦s cridaner i monstru¨®s d¡¯aquesta ind¨²stria, a la qual van contribuir de forma massiva els mitjans de comunicaci¨®, per¨° no nom¨¦s ells; de fet, aquella ind¨²stria va estar i est¨¤ en gran part monopolitzada per una elit intel¡¤lectual que ha colonitzat l¡¯her¨¨ncia de la Segona Rep¨²blica i mira d¡¯explotar-ne fins al darrer jaciment. ?s trist recon¨¨ixer que, atesa la rapacitat inusitada i la manca d¡¯escr¨²pols d¡¯aquests colonitzadors ¡ªper descomptat disfressats d¡¯homes de principis elevats, com els colonitzadors cl¨¤ssics¡ª i la manca d¡¯inter¨¨s general o de valor per oposar-se al saqueig que estan duent a terme, la seva tasca va cam¨ª de l¡¯¨¨xit, si no l¡¯ha assolit ja, i el patrimoni historicopol¨ªtic de la Segona Rep¨²blica amena?a de quedar exhaust, espletat, convertit en terra eixorca. Pocs ho van veure tan aviat i ho van dir amb tanta claredat com Benito Bermejo, el qual, l¡¯any 2004, en plena apoteosi de l¡¯anomenada mem¨°ria hist¨°rica, en un article escrit amb Sandra Checa en el qual desemmascarava la impostura d¡¯un altre fals deportat espanyol, Antonio Pastor Mart¨ªnez, conclo?a de manera prof¨¨tica: ¡°Parad¨®jicamente, el festejo de la memoria podr¨ªa significar la derrota de esta¡±.

Dit aix¨°, seria deshonest no afegir que una de les esperances secretes que tenia quan escrivia El impostor consistia a obrir un debat civilitzat sobre l¡¯anomenada mem¨°ria hist¨°rica, o m¨¦s aviat sobre el seu frac¨¤s o la seva par¨¤lisi, amb la finalitat d¡¯esbrinar qu¨¨ vam fer malament, en qu¨¨ ens vam equivocar i com podem rectificar perqu¨¨ el passat no segueixi sent un llast o un fre permanent per al nostre futur, ara que encara queden v¨ªctimes i mem¨°ria viva d¡¯aquell passat, quan potser encara existeix una ¨²ltima oportunitat per fer b¨¦ all¨° que vam fer malament i assumir aquell passat amb plenitud. ?bviament va ser una ingenu?tat: no tan sols no hi ha hagut cap debat civilitzat ¡ªuna cosa impossible a Espanya, on des de molt abans de Goya no coneixem una altra forma de discrep¨¤ncia que no sigui el garrot, si ¨¦s possible vil¡ª, sin¨® que hi ha hagut improperis, anatemes i tergiversacions flagrants dels arguments que, amb m¨¦s o menys fortuna, esgrimeix aquell llibre. El m¨¦s semblant a un intent de debat civilitzat va ser, que jo s¨¤piga, un article publicat per Reyes Mate (Un regalo envenenado, Babelia, 22-11-2014), en el qual el fil¨°sof espanyol de l¡¯anomenada mem¨°ria hist¨°rica em retreia que intent¨¦s ¡°desacreditar la mem¨°ria¡± i que, fent-ho, llanc¨¦s pedres a la meva teulada. El primer ¨¦s un retret incomprensible: no he intentat mai desacreditar la mem¨°ria (no he dit ni escrit mai, per exemple, que sigui merament ¡°sentimental¡±); el que he intentat ¨¦s una cosa semblant al que estan intentant des de fa uns anys fil¨°sofs i historiadors de mig m¨®n, retornar el seu lloc a la mem¨°ria davant l¡¯ofensiva generalitzada amb la qual molts pretenen des de fa un temps que envaeixi la hist¨°ria, amb resultats catastr¨°fics per a la hist¨°ria i per a la mem¨°ria: la mem¨°ria ¨¦s vital per a tot, incloent-hi la hist¨°ria, fins al punt que no hi ha hist¨°ria sense mem¨°ria; per¨° la mem¨°ria no ha de substituir la hist¨°ria: precisament aquesta substituci¨® abusiva ¡ªjuntament amb altres abusos o perversions que tamb¨¦ denuncia El impostor: el xantatge del testimoni i la conversi¨® de les v¨ªctimes en herois¡ª va contribuir de manera categ¨°rica a fer possible el cas Marco. Pel que fa al retret de llan?ar pedres a la meva teulada, sembla com a m¨ªnim estrany, sobretot venint d¡¯un fil¨°sof: ¨¦s cert que la mem¨°ria constitueix la mat¨¨ria primera d¡¯un escriptor i que, per tant, un escriptor est¨¤ m¨¦s interessat que ning¨² a preservar-la i prestigiar-la, per¨° la m¨ªnima dec¨¨ncia intel¡¤lectual dicta que ¨¦s molt menys important vetllar pels interessos propis que vetllar per la veritat, tant si ens agrada com si no. Sobra aclarir, pel que fa a la resta, que no tinc la recepta ideal per gestionar la nostra relaci¨® amb el passat recent espanyol; l¡¯¨²nica cosa que s¨¦ ¨¦s que cal comen?ar per afrontar-lo amb el mateix esperit cr¨ªtic i desinteressat i la mateixa passi¨® per la veritat amb qu¨¨ l¡¯afronta Benito Bermejo.

Una elit intel¡¤lectual

Bermejo ¨¦s un historiador exemplar. Com qualsevol historiador honest, sap que ¨¦s impossible reconstruir del tot i amb absoluta precisi¨® el passat, perqu¨¨ sempre se¡¯ns escapa; per¨° tamb¨¦ sap que hi ha poques tasques m¨¦s nobles i necess¨¤ries que aquesta. Almenys pel que fa a la seva feina, Bermejo no coneix les presses: amb humilitat i tossuderia, amb infinita paci¨¨ncia, parla amb testimonis, contrasta els seus testimoniatges, viatja, regira biblioteques i arxius, llegeix, rellegeix i verifica, i no d¨®na res per cert fins que no est¨¤ completament segur que ho ¨¦s. Es pot dir que la feina d¡¯historiador consisteix en aix¨°, i aix¨ª ¨¦s; per¨° hi ha qui ho fa i qui no ho fa; Bermejo ho fa. Malgrat aix¨°, a El impostor es diu d¡¯ell que ¨¦s un historiador marginal, un home que viu al marge del sistema acad¨¨mic o universitari espanyol; tamb¨¦ es diu d¡¯ell que ¨¦s un franctirador. Ambdues definicions continuen semblant-me exactes. Tot i que ¨¦s un dels millors especialistes en la deportaci¨® dels republicans espanyols als camps nazis, si no el millor, Bermejo no ¨¦s professor d¡¯universitat ni d¡¯institut, ni tampoc ha fet cap tipus de carrera acad¨¨mica; ¨¦s veritat que no s¡¯ha preocupat gaire de fer-la, potser perqu¨¨ estava massa enfeinat treballant, per¨° sens dubte la universitat espanyola (o la vida intel¡¤lectual a seques) t¨¦ un problema si no ¨¦s capa? d¡¯integrar un tipus com Bermejo. A El impostor em preguntava per qu¨¨ va ser un fora de la llei de l¡¯acad¨¨mia com Bermejo qui es va atrevir a desemmascarar Marco i a tocar el punt feble de la ind¨²stria de la mem¨°ria, de la qual tamb¨¦ es beneficia l¡¯acad¨¨mia; ¨°bviament es tracta d¡¯una pregunta ret¨°rica.

Francesc Boix, el fot¨°graf de l¡¯horror ¨¦s el primer llibre de Bermejo; es va publicar a comen?aments del 2002, quan l¡¯inter¨¨s popular per l¡¯anomenada mem¨°ria hist¨°rica creixia a Espanya de manera imparable. Amb la seva caracter¨ªstica mod¨¨stia, Bermejo afirma que el llibre nom¨¦s ¨¦s ¡°una hist¨°ria de les col¡¤leccions fotogr¨¤fiques relacionades amb Francesc Boix¡±; es tracta d¡¯una veritat parcial: la veritat completa ¨¦s que aquest llibre cont¨¦, esbiaixats, diversos llibres. El primer ¨¦s, en efecte, una hist¨°ria de les fotografies de Boix; que s¨®n de dos tipus: les unes s¨®n fetes pels SS del camp de Mauthausen, en el qual Boix va estar tancat gaireb¨¦ un lustre i on va treballar en el Servei Fotogr¨¤fic (en coneixem prop de mil, tot i que Boix va declarar haver-ne guardat vint mil); les altres s¨®n obra del mateix Boix. Sens dubte, el nostre home va ser un excel¡¤lent fot¨°graf, per¨°, llevat d¡¯excepcions, les seves fotografies empal¡¤lideixen al costat de les dels SS, que constitueixen un document absolutament estremidor i ¨²nic ¡ªpel volum i la import¨¤ncia¡ª de l¡¯horror sense parang¨® viscut als camps nazis.

El segon llibre que cont¨¦ aquest llibre ¨¦s un retrat del camp de Mauthausen, un lloc a prop de Linz, a ?ustria, pel qual van passar quasi dos-cents mil presoners de tot el m¨®n, gaireb¨¦ la meitat dels quals hi van morir; aix¨ª mateix cont¨¦ un retrat dels set mil dos-cents republicans espanyols que van ser-hi confinats, 4.761 dels quals hi van perdre la vida. Aquells espanyols eren la gran majoria dels prop de nou mil espanyols deportats als camps nazis, tots o quasi tots excombatents de l¡¯ex¨¨rcit de la Segona Rep¨²blica, als quals la vict¨°ria de Franco va foragitar vers l¡¯exili. En aquest sentit, el llibre de Bermejo es converteix en un altre retrat, el d¡¯una generaci¨® d¡¯espanyols que va apostar fort per l¡¯esperan?a de canvi real que va representar la Segona Rep¨²blica i que va patir la Guerra Civil, l¡¯exili a Fran?a, la Segona Guerra Mundial i la barb¨¤rie nazi, la majoria dels quals no van tornar mai a Espanya; tant aqu¨ª com en el tercer llibre que cont¨¦ aquest llibre, el qual d¡¯alguna manera els engloba a tots, seguim el fil de la biografia de Francesc Boix.

Bermejo la reconstrueix amb una precisi¨® enlluernadora. Nascut l¡¯any 1920 al barri del Poble-sec de Barcelona, al si d¡¯una fam¨ªlia laica, catalanista i d¡¯esquerres, Boix va alternar des de molt jove la passi¨® per la fotografia, que havia heretat del seu pare, amb la milit¨¤ncia pol¨ªtica, primer socialista i de seguida comunista. En esclatar la guerra, nom¨¦s era un adolescent, per¨° en la Barcelona revolucion¨¤ria de l¡¯estiu del 36 va comen?ar a publicar fotografies a Juliol, la revista de les joventuts comunistes, mentre iniciava una amistat per a tota la vida amb alguns dels principals dirigents del partit: amb Gregorio i Joaqu¨ªn L¨®pez Raimundo, amb Teresa P¨¤mies. Era un fot¨°graf tan obsessiu i vehement, que els seus companys de partit li feien broma dient que hauria estat ¡°capa? de passar al b¨¤ndol dels feixistes si entre els rojos no hagu¨¦s tingut l¡¯oportunitat de fer fotos¡±.

L¡¯any 1938 Boix va deixar la rereguarda pel front, on va quedar enquadrat en la 30a Divisi¨® de l¡¯ex¨¨rcit republic¨¤ i on va continuar exercint de fot¨°graf; l¡¯any 1939 es va exiliar a Fran?a. Com tants altres republicans espanyols, va malviure uns quants mesos als camps de refugiats, potser al de Vernet d¡¯Ari¨¨ge, sens dubte al de Septfonds, a prop de Montauban, des d¡¯on va marxar al setembre cap a la regi¨® dels Vosges, al nord de Fran?a. All¨¤, en algun moment de 1940, va ser detingut pels alemanys, que al mes de maig havien enva?t el pa¨ªs. Va passar un temps com a presoner de guerra a Belfort i, ja el 1941, a Fallingbostel, l¡¯actual estat alemany de la Baixa Sax¨°nia. Finalment, el 27 de gener d¡¯aquell mateix any va arribar a Mauthausen.

La mem¨°ria no ha

Els quatre anys seg¨¹ents els va passar en aquell infern sense alleujament. El camp s¡¯havia fundat l¡¯any 1938, poc despr¨¦s de l¡¯annexi¨® d¡¯?ustria al III Reich; era una barreja de camp de treball i d¡¯extermini, i va acabar funcionant en bona mesura com a centre d¡¯una s¨¨rie de subcamps distribu?ts per quasi tot ?ustria, entre ells els de Gusen, Ebensee i Melk.

Als seus barracons hi havien comen?at a arribar republicans espanyols des de comen?aments d¡¯agost de 1940, per¨° durant la guerra s¡¯hi van amuntegar presoners de totes les nacionalitats. Els espanyols eren dels m¨¦s nombrosos; dos de cada tres van morir all¨¤, la majoria al camp de Gusen, entre la segona meitat de 1941 i la primera de 1942, gaireb¨¦ tots de fam i d¡¯extenuaci¨®; no hi van faltar les v¨ªctimes del gas, d¡¯injeccions letals, de trets al clatell, de su?cidis.

Enmig d¡¯aquella apocalipsi, Boix va ser un privilegiat. Des de 1940 existia al camp un servei fotogr¨¤fic anomenat Erkennungsdienst i dedicat a fer retrats policials d¡¯identificaci¨® dels presos, per¨° tamb¨¦ ¡ªi sobretot amb el temps¡ª a altres activitats. Boix va tenir la sort que el destinessin all¨ª a finals de 1941; amb ell van treballar alguns austr¨ªacs, alemanys i polonesos, a m¨¦s de dos espanyols: Antoni Garcia Alonso i Jos¨¦ Cereceda. Tots gaudien d¡¯unes condicions d¡¯higiene, allotjament i menjar millors que les dels seus companys (entre 1944 i 1945 va gaudir-ne sobretot el mateix Boix, que llavors era secretari del servei); tamb¨¦ gaudien d¡¯una certa llibertat de moviments per l¡¯interior del camp, que els permetia dur a terme determinades activitats clandestines. Per tant, quan la guerra s¡¯acostava al final i els SS de Mauthausen van decidir desfer-se de les fotografies perqu¨¨ pensaven amb ra¨® que podien ser molt comprometedores, Boix va tenir l¡¯aud¨¤cia de guardar-les i, amb l¡¯ajut d¡¯un grup d¡¯espanyols que treballaven fora dels camps i d¡¯una austr¨ªaca valenta que es deia Anna Pointner, va aconseguir amagar-ne una part al poble de Mauthausen fins a l¡¯arribada dels nord-americans. Va ser llavors, a partir del 5 de maig de 1945, dia de l¡¯alliberament de Mauthausen, quan Boix va tornar a exercir el seu ofici a ple rendiment. S¨®n seves la major part de les fotos dels primers dies de llibertat al camp, algunes tan memorables com la que mostra la gran pancarta multiling¨¹e que van desplegar els republicans espanyols per rebre les tropes de l¡¯alliberament, o com la s¨¨rie de l¡¯interrogatori del moribund i sanguinari comandant del camp: el coronel Franz Ziereis.

Boix va romandre encara a Mauthausen fins a comen?aments de juny, moment en qu¨¨ es va traslladar a Par¨ªs. En aquesta ciutat passaria la resta de la seva vida. Ja des dels seus primers temps a la capital francesa, va aconseguir que li publiquessin moltes de les fotografies que donaven fe de l¡¯horror de Mauthausen, i l¡¯any 1946 va fer de testimoni en dos processos contra criminals de guerra nazis, celebrats a Nuremberg i Dachau. Va morir cinc anys despr¨¦s, quan tot just tenia trenta anys. Mai no va tornar a Espanya. Mai no va abandonar la seva milit¨¤ncia comunista. En els seus darrers anys va viatjar molt, gaireb¨¦ sempre com a reporter gr¨¤fic per a publicacions de l¡¯¨°rbita comunista, entre elles L¡¯Humanit¨¦, ¨°rgan del Partit Comunista Franc¨¨s; la seva mala salut d¡¯exdeportat l¡¯obligava si m¨¦s no a fer llargues cures de rep¨°s i llargues estades en hospitals, que sens dubte va aprofitar per redactar unes mem¨°ries del seu pas per Mauthausen, de les quals nom¨¦s es conserva el t¨ªtol: Spaniaker, el terme despectiu que els SS i els presos comuns del camp feien servir per referir-se als espanyols. Contra el que s¡¯ha dit, mai no va treure diners de les seves col¡¤leccions fotogr¨¤fiques, encara que va fer tot el possible per difondre-les, i va acabar lliurant-ne una bona part a les organitzacions de supervivents i a la premsa comunista o af¨ª al comunisme. Est¨¤ enterrat al cementiri de Thiais, al sud de Par¨ªs. Despr¨¦s de la seva mort va caure en l¡¯oblit, per¨° com a m¨ªnim fins a l¡¯any 2001 alguns dels seus amics i companys de Mauthausen ¡ªRam¨®n Bargue?o, de Toledo; Alejandro Bermejo, de Madrid; i Pablo Escribano, de Rasueros, ?vila¡ª es van encarregar de mantenir neta la seva l¨¤pida. A les p¨¤gines que prefereixo d¡¯aquest llibre admirable, Bermejo desmunta pe?a per pe?a, fins a aniquilar-la, una versi¨® alternativa del robatori de les fotografies dels SS de Mauthausen d¡¯un dels companys del nostre home a l¡¯Erkennungsdienst, segons la qual va ser aquell company de Boix i no Boix qui va salvar les fotografies, i la gesta li havia estat arrabassada per Boix, que a m¨¦s a m¨¦s s¡¯hauria enriquit venent el material robat; tot aix¨° amb l¡¯aquiesc¨¨ncia o l¡¯al¨¨ de la direcci¨® clandestina dels comunistes al camp. Tret del testimoniatge mentider d¡¯aquest company deslleial, tots els que es conserven sobre Boix s¨®n un¨¤nimes: tots descriuen un noi d¡¯una vitalitat i d¡¯una alegria contagioses, d¡¯una simpatia i d¡¯una vehem¨¨ncia incontenibles, d¡¯un coratge provat i d¡¯un optimisme sense fissures; tamb¨¦ s¨®n un¨¤nimes els retrats que conservem de Boix: en tots hi apareix un home jove i ben plantat, il¡¤luminat a perpetu?tat per un somriure radiant. ?s la viva estampa de l¡¯heroi.

(Les imatges, del llibre editat per RBA-La Magrana, responen a les fonts Archiv und Gedenkst?tte Mauthausen (AMN); Joan Salom¨® (JS); Fons Amical Mauthausen del Museu Hist¨°ria Catalunya (MHC) i National Archives II, College Park, Maryland (NARA).