El Suprem condemna l¡¯exconseller valenci¨¤ Blasco a sis anys de pres¨®

L'exconseller valenci¨¤ Rafael Blasco haur¨¤ d'ingressar a la pres¨® per desviar fons destinats a projectes de cooperaci¨® al desenvolupament a Nicaragua. El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna contra l'home que va ocupar al llarg de tres d¨¨cades gaireb¨¦ totes les carteres del Govern valenci¨¤, tot i que rebaixa de vuit a sis anys i mig la pena que el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Val¨¨ncia va imposar a l'home que va ocupar al llarg de tres d¨¨cades gaireb¨¦ totes les carteres del Govern valenci¨¤. El tribunal el considera culpable d'un delicte de malversaci¨® de fons p¨²blics, en concurs amb prevaricaci¨® administrativa, i un delicte continuat de falsedat documental per decisions adoptades en la seva etapa com a conseller de Solidaritat i Ciutadania.

Els jutges han convocat Blasco el 15 de juny perqu¨¨ ingressi a la pres¨® el mateix dia, segons ha informat el Tribunal Superior de Just¨ªcia valenci¨¤.

Blasco, provinent de l'extrema esquerra, va formar part dels primers governs democr¨¤tics valencians amb el socialista Joan Lerma, que el va expulsar de l'Executiu i del partit davant la sospita que havia acceptat suborns a canvi de requalificar uns terrenys quan era conseller d'Urbanisme. Blasco va ser absolt d'aquella acusaci¨® i va tornar a la primera l¨ªnia pol¨ªtica amb els presidents valencians del PP Eduardo Zaplana i?Francisco Camps. Malgrat que inicialment el van mantenir com a portaveu parlamentari, el cap del Consell en funcions, Alberto Fabra, va for?ar en la legislatura que s'ha acabat fa poc que se l'expuls¨¦s del grup parlamentari popular. Blasco va continuar al grup de no adscrits del Parlament auton¨°mic fins que va ser condemnat pel Tribunal Superior valenci¨¤, el maig del 2014.

La sent¨¨ncia del Suprem condemna tamb¨¦ l'empresari intermediari de les operacions, Augusto C¨¦sar Tauroni, a qui imposa sis anys de pres¨®, la mateixa pena que a l'ex-secret¨¤ria general de la Conselleria Agustina Sanjuan. L'ex-subsecretari de la Conselleria Alejandro Catal¨¢ ¨¦s condemnat a quatre anys i mig. El Suprem condemna, a m¨¦s, el president de la Fundaci¨® Cultural i d'Estudis Socials, Marcial L¨®pez, i la seva dona, Mar¨ªa Jos¨¦ Cervera, mentre que absol l'ex-director general Josep Maria Felip i l'excap d'¨¤rea Marc Llinares.

La sent¨¨ncia, de 365 folis, confirma els principals delictes que va imposar el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Val¨¨ncia, per¨° redueix lleugerament les penes en rebutjar el car¨¤cter de delicte continuat d'algunes de les acusacions. El Suprem ha notificat ja la decisi¨® del tribunal valenci¨¤, que ara ha d'ordenar l'ingr¨¦s a la pres¨® dels condemnats, entre els quals l'exconseller Blasco.

En aquesta pe?a de l'anomenat cas Cooperaci¨®?es van investigar les irregularitats en la concessi¨® de subvencions a grans projectes de cooperaci¨® internacional que la Conselleria d'Immigraci¨® i Ciutadania de la Comunitat Valenciana va concedir el 2008 a la Fundaci¨® Cultural i d'Estudis Socials (CYES) per a dos projectes a Nicaragua que tenien com a prop¨°sit millorar les condicions de vida de dues comunitats rurals, a trav¨¦s de l'acc¨¦s d'aigua potable i de fomentar el desenvolupament sostenible mitjan?ant la producci¨® d'aliments.

El Suprem ara declara provat que dels diners que la Generalitat Valenciana va invertir en aquests dos projectes (1,6 milions d'euros) amb prou feines va arribar a la seva destinaci¨® la quantitat del 3%, exactament 47.953 euros. El 97% restant els condemnats el van aprofitar per adquirir i reformar immobles a Val¨¨ncia.

Segons el relat de fets de la sent¨¨ncia que va dictar el Tribunal Superior de Val¨¨ncia, la Conselleria va aprovar els projectes de Cyes, malgrat que inicialment havien estat rebutjats per falta d'experi¨¨ncia pr¨¨via. En una reuni¨® posterior, presidida per Blasco, el conseller va pressionar els membres de la Comissi¨® perqu¨¨ finalment adjudiquessin els projectes a aquesta fundaci¨®. Segons la sent¨¨ncia que ha confirmat el Suprem, a la reuni¨® va quedar demostrat de manera palesa el paper director de Blasco, com la persona que no nom¨¦s atorga mitjan?ant resoluci¨® les subvencions malgrat que no sigui procedent, sin¨® que en tot moment va dirigir els seus col¡¤laboradors amb la finalitat d'aconseguir els seus prop¨°sits. "Es va servir d'una estructura administrativa que dirigia per pervertir els seus objectius, disposant alegrement d'uns fons destinats a finalitats solid¨¤ries", van concloure els jutges del tribunal valenci¨¤.

Les subvencions es van atorgar per resoluci¨® de Blasco a l'agost. Despr¨¦s de la tornada de les vacances d'estiu, dos dels membres de la comissi¨® que s'havien oposat a la concessi¨® van ser cessats per la seva discrep¨¤ncia. Un mes despr¨¦s, a l'octubre, en els mateixos comptes on es van ingressar 1,6 milions d'euros es van carregar dues factures per un import de 208.000 euros cadascuna, per suposats serveis d'assessorament, consultoria i enginyeria. La sala va considerar aquells serveis falsos perqu¨¨ en realitat pretenien encobrir la comissi¨® que va pagar un dels condemnats, Marcial L¨®pez, a Augusto C¨¦sar Tauroni per obtenir aquestes subvencions, una quantitat que corresponia al 25% de l'import de cada subvenci¨®.

Els condemnats van intentar substituir l'import dels immobles mitjan?ant altres despeses, amb factures que en molts casos no tenien cap relaci¨® amb el projecte inicial, segons assenyalava el tribunal, com una mostra m¨¦s d'aquesta " boja aportaci¨® de documentaci¨®". Aix¨ª, per exemple van substituir la n¨°mina dels treballadors de Nicaragua de la moneda local a l'euro, intentant justificar n¨°mines mensuals de 4.000 euros quan en realitat cobraven 56 euros mensuals.

Ara el Suprem, en una sent¨¨ncia de la qual ha estat ponent el magistrat Antonio del Moral, avala essencialment la tipificaci¨® d'aquestes conductes que va fer el tribunal valenci¨¤ i no escatima en retrets als alts c¨¤rrecs condemnats. Segons l'alt tribunal, cal apreciar malversaci¨® agreujada que pertorba el servei p¨²blic. ¡°Derivar a finalitats particulars un muntant elevad¨ªssim del que els pressupostos auton¨°mics destinarien a aquelles finalitats solid¨¤ries suposa afectar el servei p¨²blic aix¨ª perfilat i no vinculat de manera miop o alacurt a concepcions administrativistes¡±. Aquesta conducta, afegeixen els jutges, ¡°suposa defraudar i trepitjar nobles sentiments del ciutad¨¤ que de grat desitja veure destinada una part de la seva contribuci¨® de l'erari p¨²blic a finalitats solid¨¤ries transnacionals encara que aix¨° comporti una disminuci¨® indirecta de les prestacions p¨²bliques de les quals podia beneficiar-se".

La sala explica que aquest delicte de malversaci¨® es consuma quan els fons surten de l'erari p¨²blic en benefici de l'infractor i queden a la seva disponibilitat, ¨¦s a dir, no es requereix per consumar-lo una consolidaci¨® de la situaci¨® des del punt de vista administratiu.

El Suprem aprofita tamb¨¦ en aquesta sent¨¨ncia per recomanar formar peces separades en processos amb m¨²ltiples objectes com a via per ¡°accelerar, agilitar i simplificar¡± l'enjudiciament. La sala subratlla que adoptar aquesta pr¨¤ctica legalment autoritzada no exigeix una motivaci¨® refor?ada, que analitzi tots els matisos i vessants que es veuen concernits.

Els magistrats es pronuncien tamb¨¦ sobre els anomenats "judicis paral¡¤lels". En aquest cas s'haurien originat per les declaracions fetes per responsables pol¨ªtics sobre els fets investigats. L'alt tribunal pren com a punt de partida per calibrar aquesta q¨¹esti¨® la presumpci¨® que els tribunals sabrien sostreure's a l'influx d'aquells comentaris. El ponent fa una diferenciaci¨® entre "judicis paral¡¤lels" i "judicis oblics" per argumentar que els primers no interactuen entre si, mentre que els "oblics" s¨ª que podrien interferir en la sent¨¨ncia, cosa que no es pot presumir, mentre que els tribunals han de generar actituds d'impermeabilitat als comentaris medi¨¤tics.

La condemna a Blasco, la persona que m¨¦s vegades ha format part del Govern valenci¨¤, es refereix a la primera de les tres peces del cas Cooperaci¨®. Les altres dues peces separades que encara s'investiguen es refereixen a suposades irregularitats en altres projectes d'ajuda al desenvolupament al Tercer M¨®n finan?ats per la Generalitat i al projecte de construcci¨® d'un hospital a Hait¨ª despr¨¦s del terratr¨¨mol del 2010.