L¡¯Esgl¨¦sia i la crisi

Per fi, la Confer¨¨ncia Episcopal Espanyola va publicar, el passat 24 d'abril, una instrucci¨® pastoral sobre L'Esgl¨¦sia, servidora dels pobres. Ja era hora. Ha estat necessari que passessin diversos anys perqu¨¨ l'Esgl¨¦sia com a instituci¨® es decid¨ªs a trencar el seu clamor¨®s silenci amb relaci¨® a la crisi econ¨°mica que es va iniciar el 2008. Aquesta tardana reacci¨® ¨¦s deguda, segurament, a les posicions del cardenal Antonio Mar¨ªa Rouco, que va mantenir l'Esgl¨¦sia massa aquiescent amb les pol¨ªtiques responsables de la crisi actual. La jerarquia eclesi¨¤stica no ha estat a l'altura de les seves responsabilitats, que no s¨®n exclusivament morals o espirituals.

La publicaci¨® d'aquesta instrucci¨® porta a la mem¨°ria, guardant les degudes dist¨¤ncies, l'actitud de Pius XII davant els crims comesos pels nazis. Sotm¨¨s a pressions perqu¨¨ abandon¨¦s la seva tradicional prud¨¨ncia i es pronunci¨¦s contra aquells crims, el Papa va pensar que havia complert amb el seu deure mitjan?ant dos missatges radiof¨°nics que van resultar inintel¡¤ligibles, sense adonar-se que no aconseguia fer-se entendre pel cr¨ªptic llenguatge utilitzat. Va ser un malent¨¨s dolor¨®s, pagat per tothom.

Passa una cosa semblant amb la instrucci¨® esmentada. Destaca que la corrupci¨®, m¨¦s que en factors econ¨°mics, t¨¦ la seva arrel en factors morals, ¨¦s a dir, la tracta com un pecat greu. El document fa una crida a la solidaritat amb els necessitats i a perseverar en la seva ajuda, al mateix temps que mostra la seva preocupaci¨® per la fam¨ªlia o les persones grans. En les seves conclusions s'encomana a la Mare de D¨¦u per persistir en el servei als m¨¦s pobres.

La publicaci¨® del document no ha provocat gaire reacci¨®. El silenci amb el qual ha estat acollit fa pensar molt. La instrucci¨® ¨¦s un document doctrinal, abstracte i excessivament espiritual, gaireb¨¦ una oraci¨® dirigida m¨¦s als fidels que als ciutadans. Fa un reconeixement acr¨ªtic de la situaci¨® sense aportar idees, encara que siguin generals, per trobar-hi una soluci¨®. ?s poc comprom¨¨s, fet que, encara sense oblidar la naturalesa de l'Esgl¨¦sia, contrasta amb la seva actitud en altres escenaris, en els quals es mostra molt m¨¦s expl¨ªcita. En aquest cas es nota molt la seva incomoditat. Invocar, ara, Lle¨® XIII i la seva doctrina social resulta anacr¨°nic. Ha plogut molt des de llavors.

Fa un reconeixement acr¨ªtic de la situaci¨® sense aportar idees, encara que siguin generals, per trobar-hi una soluci¨®

Tamb¨¦ es troba a faltar una condemna expressa i rotunda de la corrupci¨® i dels corruptes. No n'hi ha prou de recolzar-se en la for?a transformadora de l'evangelitzaci¨® per combatre-la; cal reclamar altres mesures m¨¦s dr¨¤stiques. L'afirmaci¨® que ¡°l'Esgl¨¦sia ha estat des del seu naixement una comunitat en qu¨¨ ha viscut l'amor¡± est¨¤ basada, desgraciadament, en una visi¨® autocomplaent, ut¨°pica i optimista, com ensenya la hist¨°ria, mestra de vida.

Hi ha, tot i aix¨°, parts del documents que, tot i que s'accepti el seu car¨¤cter te¨°ric doctrinal, s¨®n compartibles amb una declaraci¨® d'aquest tipus i que ¨¦s positiu que es recordin. ?s pertinent, per exemple, recordar que C¨¤ritas va atendre el 2013 gaireb¨¦ dos milions de persones i va mobilitzar 71.000 voluntaris; que els immigrants s¨®n els pobres entre els pobres; que es necessita una aut¨¨ntica regeneraci¨® moral en la societat i recuperar una economia basada en l'¨¨tica i en el b¨¦ com¨²; que cal abandonar els egoismes individuals i rebutjar l'augment de la desigualtat i de l'exclusi¨® social; la defensa de la dignitat de la persona en l'ordre social, amb cr¨ªtiques a la l¨°gica mercantil que les considera al servei de la producci¨® i el lucre, i, finalment, que cal defensar una feina digna, estable i decent. En definitiva, es tracta d'una instrucci¨® molt eclesi¨¤stica, poc expl¨ªcita, falta de comprom¨ªs i excessivament espiritual. Per¨° encara gr¨¤cies.

L'Esgl¨¦sia s'ha pronunciat amb m¨¦s contund¨¨ncia en altres assumptes. En aquesta ocasi¨® ha preferit no fer-ho, oblidant potser que ajudar al fet que la just¨ªcia progressi no ¨¦s contrari al missatge evang¨¨lic i que l'excessiva prud¨¨ncia ¨¦s susceptible de convertir-se en complicitat per omissi¨®. Cal proclamar que el capitalisme depredador, mancat de regulaci¨® i d'¨¨tica, ¨¦s un dels pitjors mals de la nostra societat. Calen urgentment reformes estructurals capaces de reduir la desigualtat i la pobresa. Les pol¨ªtiques contr¨¤ries a aquests objectius han estat qualificades recentment de criminals per la revista I Viva de pensament cristi¨¤. A Espanya i al m¨®n hi ha molts cristians que lluiten contra la injust¨ªcia, com el mateix papa Francesc. La ¡°toler¨¤ncia¡± que alguns prelats com Rouco Varela o Bertone mostren cap al luxe i la riquesa resulta escandalosa.

?ngel Garc¨ªa Fontanet va ser magistrat del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya.