Una vida sense fonaments

Cap al comen?ament d¡¯Un film (3.000 metres) hi ha un passatge que demostra el gran talent narratiu de Caterina Albert (L¡¯Escala, 1869-1966), que va firmar la seva obra liter¨¤ria amb el pseud¨°nim V¨ªctor Catal¨¤. La Maria i en Jepet, la parella que va portar a l¡¯hospici el protagonista despr¨¦s que, encara nad¨®, l¡¯abandonessin davant de casa seva, es debat sobre qu¨¨ han de revelar al noi, Nonat Ventura, que, al cap dels anys, ha tornat per esbrinar els seus or¨ªgens. De bon mat¨ª, mentre Nonat dorm encara, la Maria enraona sense parar, plena de neguit i de dubtes, per¨° en Jepet, absent mentre fa veure que l¡¯escolta, nom¨¦s est¨¤ pendent d¡¯un cab¨¤s de gra en qu¨¨ s¡¯ha enfilat una gallina que, a picossades, mant¨¦ a dist¨¤ncia la resta de gallines que tamb¨¦ volen pujar-hi i omplir el pap. ?s una imatge aspra i violenta, que d¨®na molt b¨¦ el to de l¡¯escena i tamb¨¦ el del conjunt de la novel¡¤la, una de les sorpreses de l¡¯¨²ltim Sant Jordi i que ja s¡¯ha hagut de reeditar.

Albert va ser un personatge irreductible, que va escriure amb una llibertat que frega la provocaci¨®. Menyspreada sovint com a autora d¡¯un sol llibre ¡ªla m¨ªtica novel¡¤la Solitud (1905)¡ª quan en va publicar m¨¦s de mitja dotzena, i encasellada dins la ¡°pesta ruralista¡± dels narradors modernistes, va respondre aqu¨ª amb una novel¡¤la urbana per¨° no burgesa, amb lladres i assassinats, gent menestral i lumpen. Despr¨¦s d¡¯una d¨¨cada de silenci, la publica per entregues, entre 1918 i 1921, a la revista Catalana, nou basti¨® dels contraris a Pompeu Fabra i als noucentistes, i com a llibre el 1926, quan rep les cr¨ªtiques m¨¦s dures. ?s ben b¨¦ una novel¡¤la male?da: el 1918, la titula *** (3.000 metres), un exabrupte impossible, amb els asteriscos que suggereixen una paraula gruixuda o un text censurat. Quan als anys cinquanta publicar¨¤ l¡¯obra completa, n¡¯exclou aquesta novel¡¤la, nom¨¦s reeditada despr¨¦s de la seva mort.

Joan Fuster va qualificar Un film (3.000 metres) de ¡°granguinyolesca i inversemblant: un desencert total¡±. Ara no ens ho creiem. Per qu¨¨? Sembla un precedent de la novel¡¤la negra, i l¡¯encerten els editors amb el fons d¡¯aquest color de la coberta amb qu¨¨ s¡¯ha reeditat. La influ¨¨ncia cinematogr¨¤fica, present en el t¨ªtol i en les paraules de l¡¯autora al pr¨°leg (¡°He fet una pel¡¤l¨ªcula¡±), ¨¦s clara: en els tipus i les passions, simples i melodram¨¤tics, de vegades caricaturescos, com ho eren en aquella nova diversi¨® de masses. Hi ha modernitat en aquesta tria, per¨° no ¨¦s la modernitat intel¡¤lectual que reclamaven els noucentistes. Albert era una dona retreta, de vida discreta i retirada (menys del que s¡¯ha dit: tenia els mitjans per viatjar i vivia entre l¡¯Escala i Barcelona), per¨° no era una retr¨°grada: admirava la pedagogia de Maria Montessori ¡ªinspiradora dels progressos educatius de la Mancomunitat¡ª, va q¨¹estionar, potser no coherentment per¨° s¨ª amb for?a, els rols socials de l¡¯home i la dona, i mostrava les pulsions er¨°tiques dels personatges femenins.

Amb Un film (3.000 metres), Albert s¡¯avan?a 15 anys a Vida privada, de Josep Maria de Sagarra, en el retrat de la Barcelona que alguns no volien que es vei¨¦s, i ho fa amb menys altivesa. ?s cert que s¨®n novel¡¤les prou diferents: ella t¨¦ encara un peu en cada segle, amb certs moments d¡¯inflor ret¨°rica, tot i que menys que a Solitud, i una omnisci¨¨ncia pr¨°pia del XIX de vegades excessiva, com els intert¨ªtols sobrers d¡¯algunes pel¡¤l¨ªcules mudes. Per¨° l¡¯agilitat narrativa s¡¯imposa amb la successi¨® d¡¯episodis i alguna el¡¤lipsi efica?, com la del primer robatori d¡¯en Nonat, que dedu?m a partir d¡¯un di¨¤leg posterior. I captiva, amb la for?a d¡¯un viu retrat coral, la descripci¨® de la Barcelona de l¡¯Errencada del segle XX, classista, amb esclats violents, una ciutat en ebullici¨®, amb comer?os i tallers modestos, amb una bigarrada vida teatral i nocturna. El Liceu apareix com a pedra de toc del conflicte social, i en Nonat, un desarrelat, amb ¡°la seva vida sense fonaments, la seva vida de bolet¡±, hi ¨¦s vist com un intr¨²s. Som en un territori que, anys a venir, trepitjaran, amb altres registres, Merc¨¨ Rodoreda, Juan Mars¨¦ i Eduardo Mendoza.

Usant un catal¨¤ popular i efica?, embastardit per castellanismes i expressions castellanes que li afegeixen realisme, sobretot en els di¨¤legs, Albert aconsegueix fer una novel¡¤la absorbent, que ha guanyat amb el temps i que mereix ser reivindicada.