Cases per a la premsa

Fa sol i surto a rec¨®rrer un espai poc freq¨¹entat pel vianant, un rac¨® que fa una setmana va complir el primer centenari. M¨¦s amunt del passeig Maragall, a les barriades de la Font d'en Fargas i la Salut, hi ha una s¨¨rie de xalets i domicilis unifamiliars, edificats en uns carrers costeruts m¨¦s propis d'una urbanitzaci¨® campestre que d'una gran metr¨°poli. Aqu¨ª l'aire sembla m¨¦s fi, i el verd dels arbres es veu una mica pertot arreu. Moltes d'aquestes cases tenen petits jardins i patis particulars, ¨²ltims supervivents entre blocs d'apartaments que encara no han aconseguit esborrar del tot la tranquil¡¤la suavitat d'aquests paisatges.

La nostra hist¨°ria comen?a com una conseq¨¹¨¨ncia de la cr¨°nica falta d'habitatge que ha sofert aquesta ciutat. Per pal¡¤liar aquella situaci¨® de pen¨²ria, i davant el fenomen creixent del barraquisme, a principis del segle XX es van promoure una s¨¨rie d'iniciatives emparades en la llei de Cases Barates del 1911, un dels exemples del que va ser la creaci¨® de la Cooperativa de Periodistes. Aquesta societat de car¨¤cter professional va celebrar la primera reuni¨® general el febrer del 1914, i sota la presid¨¨ncia d'Arturo F. Bono (col¡¤laborador d'El Noticiero Universal) va arribar a convertir-se en un dels agents protagonistes en la urbanitzaci¨® d'aquesta part de la ciutat. Encara que no eren exactament els col¡¤lectius per als quals s'havia pensat la legislaci¨®, en la pr¨¤ctica s'hi van acollir des de funcionaris municipals i militars fins a periodistes. I el que havia estat un projecte per donar una llar a qui no en tenia, va acabar afavorint l'aparici¨® de barris de classe mitjana en terrenys acabats de rescatar de la seva activitat agr¨¤ria.

Inicialment, la Cooperativa de Periodistes va adquirir terres a Horta, on Pere Fargas i la seva dona, Montserrat Casanova de Fargas, feia deu anys que hi estaven promovent la parcel¡¤laci¨® de les seves finques amb l'objectiu d'edificar-hi un barri residencial. Aix¨ª doncs, es va comen?ar per l'entorn de la Font de la Mulassa, on es van edificar els primers vuit xalets. El 7 de juny del 1915 es va col¡¤locar la primera pedra de la que seria coneguda com la Ciutat dels Periodistes, planificada per l'arquitecte Juli Maria Fossas, que es va basar en el model de les ciutats-jard¨ª, intentant conciliar camp i ciutat, i en el qual cada propietari podia projectar-se el domicili al seu gust. Durant aquell estiu es van succeir diversos actes ben¨¨fics al Gran Cine Eldorado o al Sal¨®n Pompeya per recaptar fons, es va enviar una delegaci¨® a informar-ne el Rei i es van organitzar excursions campestres per donar a con¨¨ixer el projecte als barcelonins. La connexi¨® amb la ciutat estava assegurada gr¨¤cies a la l¨ªnia del tramvia d'Horta, que tenia l'origen a la pla?a d'Urquinaona. El carrer Maryland seria rebatejat posteriorment en honor al marqu¨¨s de Foronda, president de la companyia de tramvies que havia regalat passis de transport als periodistes.

Va passar poc temps fins que es va anunciar l'adquisici¨® de nous terrenys i la pr¨°xima obertura d'una segona fase, aquesta vegada prop de la ve?na Font d'en Fargas, on es van construir sis cases. I una tercera promoci¨® de seixanta-cinc torres al barri de la Salut, entre Can Bar¨®, la pla?a Sanllehy i el Parc G¨¹ell. Aquelles noves parcel¡¤les van suscitar els primers conflictes, ja que el lloc era freq¨¹entat per recol¡¤lectors de llenya que talaven els arbres amb destrals i serres, la qual cosa va provocar les queixes dels cooperativistes davant de l'Ajuntament.

Aviat es va veure que aquelles construccions tenien poc de cases barates. El 1917, Alfons XIII va anunciar una visita que no va arribar a produir-se, i va pagar una de les cases. Entre els protectors del projecte hi havia personatges tan coneguts com el marqu¨¨s d'Alella, les fam¨ªlies Girona i Sanllehy o el marqu¨¨s de Marianao. Aquell mateix any hi va fer una visita el president del Govern, el conservador Eduardo Dato, que en va lloar les vistes i la seva qualitat arquitect¨°nica. En pocs anys, la Ciutat dels Periodistes va obtenir diversos premis i reconeixements, tant nacionals com internacionals, i va afavorir l'aparici¨® d'iniciatives similars com les cases barates per a periodistes a la localitat madrilenya de Chamart¨ªn de la Rosa o a l'avinguda Blasco Ib¨¢?ez de Val¨¨ncia. La consideraci¨® reial d'aquestes edificacions, de discutible relaci¨® amb l'esperit de la llei de Cases Barates que les va veure n¨¦ixer, es va traduir en diversos entrebancs administratius, sobretot a partir del 1927, quan es va deixar en suspens la tramitaci¨® dels expedients per a aquelles promocions. Aquell mateix any es va celebrar a Barcelona el Congr¨¦s Nacional de Cooperatives de Cases Barates, que segons la ge¨°grafa Merc¨¨ Tatjer eren gaireb¨¦ mig centenar nom¨¦s a Catalunya. La situaci¨® no es va desencallar fins al 1934 gr¨¤cies al president del Sindicat Professional de Periodistes, Jes¨²s Ulled, a qui un any m¨¦s tard se li va dedicar una placeta a la Salut.

Durant la Guerra Civil, la Cooperativa de Periodistes va repartir comestibles i ajuda a tots els periodistes que poguessin acreditar la seva professi¨®, a la seu del carrer Salmer¨®n (avui Gran de Gr¨¤cia). A la postguerra, diverses cases van quedar abandonades, i moltes es van transformar en escoles o geri¨¤trics.

Avui encara es poden veure antigues torres modernistes a carrers com Marqu¨¨s de Foronda o Peris Mencheta, o a l'avinguda Frederic Rahola. Records d'una ¨¨poca, quan el camp tocava a les portes de Barcelona i alguns periodistes vivien en una ciutat jard¨ª.