El principi del canvi

"Tornen a manar els mateixos amb noms diferents¡±. Llegint en un mitj¨¤ de comunicaci¨® aquesta frase de l'alcalde sortint Xavier Trias, m'han vingut al cap unes paraules que repetia sovint Josep Mar¨ªa Ainaud de Lasarte: ¡°He viscut la Rep¨²blica, el franquisme i la democr¨¤cia i, excepte alguns moments de la Guerra Civil, sempre han manat amics o coneguts de casa¡±. Per¨° he buscat el contingut complet de les declaracions de Trias i aquesta frase d'aparent resignaci¨® conservadora ¨Cmai passa res, sempre manen els mateixos¨C anava precedida d'una altra que era la que li donava sentit: ¡°Tornem a una situaci¨® anterior¡±. ?s a dir, Xavier Trias se'n va conven?ut que ha representat l'¨²nic moment de ruptura en una llarga continu?tat municipal.

?s dif¨ªcil veure grans difer¨¨ncies des del punt de vista social entre una persona com Trias ¨Cdel sector m¨¦s genu?nament barcelon¨ª santgervasi¨¤¨C i les elits del maragallisme i, no obstant aix¨°, encara posant el focus en Iniciativa i en les associacions de ve?ns, no ¨¦s f¨¤cil veure el fil que connecta els nous responsables del Consistori amb el projecte fundacional de la Barcelona actual, tret que donem per fet, com fa Trias, la incorporaci¨® imminent ¨Cdespr¨¦s del 27-S, per descomptat¨C d'Esquerra i PSC a la nova majoria.

Trias ent¨¦n que la seva gesti¨® representa l'¨²nic moment de ruptura en el projecte que va aconseguir el seu zenit amb Maragall i es va debilitar a partir del desastre del F¨°rum 2004. Si ¨¦s aix¨ª, ¨¦s raonable preguntar-se per qu¨¨ ha estat tan ef¨ªmer. El mapa de les eleccions municipals d¨®na pistes significatives: Trias va guanyar en quatre districtes: Eixample, Gr¨¤cia, les Corts i Sarri¨¤-Sant Gervasi. Va concentrar la seva aposta d'obra p¨²blica (i de comunicaci¨®) a la zona central de la Diagonal, al passeig de Gr¨¤cia i a Mitre, amb la qual cosa va transmetre la idea de potenciar uns barris ¨Cels del seu electorat natural¡ª m¨¦s que d'altres, i d'entregar una part sensible de l'imaginari barcelon¨ª a una expansi¨® tur¨ªstica descontrolada.

Corren somnis revolucionaris entorn de Barcelona en Com¨² que la prova dels fets desmuntar¨¤ aviat, cosa que provocar¨¤ alguna frustraci¨®

En temps de fractura social profunda no era la millor carta de presentaci¨®. M¨¦s enll¨¤ del que puguin dir les xifres, es va imposar la idea que els barris perif¨¨rics eren els abandonats del mandat. Un proc¨¦s invers del model que, segons Trias, ara torna, que va comen?ar per les perif¨¨ries abans d'apostar pel centre. Trias s¨ª que va ser rupturista en un punt: va renunciar a defensar l'autonomia de Barcelona i la va posar al servei de les necessitats del Govern de la Generalitat.

Corren alguns somnis revolucionaris entorn de Barcelona en Com¨² que la prova dels fets desmuntar¨¤ aviat, cosa que provocar¨¤ alguna frustraci¨®: ¨¦s temps de canvi de prioritats i d'ampliaci¨® de veus, no d'assalt als palaus. Els que s'incomoden quan no manen els seus coneguts parlen de soviets i de neocomunisme, demostrant una falta d'imaginaci¨® prodigiosa. Mal assumpte quan per buscar arguments desqualificatoris cal apel¡¤lar a fantasmes d'un passat que ja va marxar. Senzillament, no ¨¦s tan estrany que quan s'ha enfonsat la utopia que gaireb¨¦ tota la societat era una immensa classe mitjana, els seus partits representants genu?ns (ja es diguin CiU o PSC) pateixin, i no ¨¦s tan estrany que sorgeixin veus de sectors obrers i populars que havien quedat silenciades per les quimeres dels anys anteriors a la crisi, es deixin veure i prenguin la paraula. I no ¨¦s estrany que els moviments socials que han intentat pal¡¤liar la impot¨¨ncia (i respondre a la insol¨¨ncia) dels que governaven hagin adquirit reconeixement i veu.

Aix¨° ¨¦s el que ha passat, en dosis molt modestes, en uns temps en qu¨¨ l'horitz¨® redempcionista i emancipador ha desaparegut perqu¨¨, com diu, en aquest cas amb ra¨®, Byung Chul Han, ¡°el desig s'alimenta de l'impossible¡± i avui el futur est¨¤ clausurat. Si tot aix¨° ho creuem amb el proc¨¦s independentista, que t¨¦ a veure tamb¨¦ amb l'enfonsament de les classes mitjanes, fer-se una justa composici¨® de lloc no ¨¦s f¨¤cil: hi ha molts vectors que s'entrecreuen. Potser al final del recorregut descobrirem, com insinua C¨¦sar Rendueles, que les classes mitjanes no eren la soluci¨®, sin¨® el problema.I aquest s¨ª que seria el principi del canvi.