El Tricentari t¨¦ coda illenca

Pr¨¨diques audiovisuals, can?ons militants, senyeres estelades, emocions sobiranistes i m¨¦s endavant una est¨¤tua de l'escultor Jaume Mir (a Calonge, camp de batalla) faran mem¨°ria del Tricentenari a Mallorca. La guerra perduda no sols fou al continent, esdevingu¨¦, tamb¨¦ ¨Cm¨¦s tard que el 1714¨C a les illes Balears. Una poetessa, Gl¨°ria Juli¨¤ Estepoll; un violinista, Miquel ?ngel Benn¨¤sser Galer¨ª, i un guitarrista, Joan Carles Vaquer Pels, rescataran a Calonge, Santany¨ª, aquest dimarts 16 de juny, velles can?ons dels ven?uts, no pas derrotats. Abans en Tomeu Mestre Balutxo?en dir¨¤ la narraci¨® dels fets, amb mots hist¨°rics i po¨¨tics, en una confer¨¨ncia documentada amb imatges d'¨¨poca i d'ara.

Dia 15 de juny fa tot just tres segles clavats, aix¨° s¨®n 300 anys, un tricentenari, que l'armada del rei Felip V de Borb¨® entr¨¤ a Mallorca per llevant. El cap militar, el dit cavaller d'Asfeld, desembarc¨¤ a cala Llonga (ara subsumida pel turisme a Cala d'Or). Batall¨¤ a s¡¯Horta i Calonge, Santany¨ª, ara part de la frontera de Felanitx. En aquest municipi les tropes del rei absolutista perderen un gran can¨® de ferro fus que, des d'aleshores, roman boca avall, de testimoni davant l'esgl¨¦sia del Convent.

A partir d¡¯aquell dia 15 de juny, poble a poble, fa tres segles, l'ex¨¨rcit del rei absolutista s'impos¨¤ a Mallorca. El juliol, un mes m¨¦s tard, es rend¨ª la ciutat de Palma, com pass¨¤ tamb¨¦ per Alc¨²dia. Avui en dia, el capdavanter simb¨°lic de l'organitzaci¨® dels 300 anys a Mallorca ¨¦s l'expresident de Balears, Crist¨°fol Soler, dissident del PP i denunciant de la deriva espanyolista del PP de Jos¨¦ Ram¨®n Bauz¨¢.

Tomeu Mestre Balutxo, escriptor i activista plurisdisciplinari, des de rapsoda a novel¡¤lista i bloguer, ¨¦s un dels motors de la commemoraci¨® perif¨¨rica i ser¨¤ comissari d'una mini mostra que es far¨¤ a Barcelona. Mestre ha deixat dit que les commemoracions dels 300 anys de les diverses submissions a l¡¯ex¨¨rcit borb¨°nic recorden "una gran guerra que va acabar en sotmetre la gran naci¨® catalana, aixecada solid¨¤riament contra l¡¯absolutisme de Felip V, en defensa dels privilegis i furs del Regne de Val¨¨ncia, del Principat de Catalunya i, com a darrer basti¨® de resist¨¨ncia, del Regne de Mallorques."

Un corn de la mar, una caragola, com la que era usada pels vigilants de les torres de la costa ¨¦s la icona que usar¨¤ Mestre en la seva proposta de micromostra a Barcelona. El corn feia el so d'av¨ªs, viafora i resist¨¨ncia; serva, a l'orella, la remor de la mar.

La Comissi¨® C¨ªvica del Tricentenari 1715-2015, per Pasqua va fer un acte vindicatiu a la torre del Serral dels Falcons a Manacor. La tropa de cantants i predicadors, Tomeu Mestre, Biel Majoral, Pere Morey, Maria Rossell¨®, Biel Torres, Delf¨ª Mulet i el glossador Mateu Xur¨ª, animaren l'acte vindicatiu en recordan?a del torrer que va fer fora, ell sol, una primera envestida militar.

Els activistes sobiranistes de Mallorca ¨Cque ara han obtingut una arrelada als municipis de Mallorca¨C, volen evitar que pervisqui "mem¨°ria sembrada de sal". Entenen que no ha fet esment encara als mallorquins solidaris que anaren amb armes i queviures per trencar el setge de Barcelona o "el cas dels eivissencs, tan implicats i tan transcendentals en la defensa d'aquesta gran ciutat i, com la resta d¡¯illencs i de valencians, oblidats per les institucions oficials de tots els nostres territoris", va dir Mestre en el moment alt dels 300 anys a Barcelona. "No s'ha fet a Catalunya cap acte de gratitud als mariners illencs que foren els qui m¨¦s aportaren en hisendes i en vides a la defensa de Barcelona".