March, batle ¡®moro¡¯, ecologista i pag¨¨s

Un pol¨ªtic d¡¯estrena emper¨° un vell conegut, ¨¦s el nou batle de Pollen?a, Mallorca. ?s un ecologista de pedigr¨ª i que ara viu sol a la muntanya, Miquel ?ngel March Cerd¨¤ (1958). Ell fou la cara i la veu del GOB (Grup d'Ornitologia Balear), moviment social proteccionista pioner arreu d¡¯Europa. El seu pa¨ªs local ¨¦s la terra dels mites de l¡¯escriptor terratinent Miquel Costa i Llobera ¨CEl pi de Formentor¨C?i, tamb¨¦, la capital cultural i de l¡¯elit tur¨ªstica de Mallorca.

La banya i badia del nord a l¡¯illa mallorquina, que acaba en la punta del cap Formentor i devora t¨¦ el cap Catalunya, ha triat ser progressista i singular, de bell nou. Els seus parlars del catal¨¤, el festival de m¨²sica, els menjars i botigues, l¡¯art, les trobades al Club Pollen?a, la natura silvestre de bosc i muntanya fan l¡¯indret molt notori.

La Festa dels Moros i Cristians d¡¯enguany, a l¡¯agost, tendr¨¤ un alcalde que sempre ha fet de moro pirata invasor i derrotat en una gran bauxa d¡¯homes de blanc i cares pintades, festa llegend¨¤ria, per¨° sobre episodis heroics comunals documentats. La ciutat t¨¦ m¨¦s de 17.000 habitants.

March, durant mesos ha congriat una plataforma plural que mescl¨¤ quasi l¡¯oli i l¡¯aigua (Junts Avan?am, un front ciutad¨¤ fet a posta, que inclou independents com el l¨ªder, els partits PSOE, MES i Esquerra Republicana). A la vila del gall i Eu Moll ¨Ca Pollen?a empren l¡¯article literari en el seu pulcre idioma antic¨C. A Pollen?a diuen la, i a sa Pobla diuen vos, i a Ciutat [Palma] per m¨¦s herm¨®s, diuen vossa merc¨¨, canta una glosa.

March desafi¨¤ a les urnes una v¨ªctima crescuda, el batle del PP dissident Tomeu Cifre. Varen quedar frec a frec. L¡¯ex-PP us¨¤ a les urnes un nom distint (Tots) i el PP real no va fer res, un regidor. A la majoria d¡¯esquerres i verda de March l¡¯ajuden l¡¯Alternativa per Pollen?a ¨Crojos, excomunistes i llibertaris¨C i, concretament al govern, la cantonal Uni¨® Mollera Pollencina, formaci¨® moderada que defensa els interessos del port tur¨ªstic Eu Port.

L¡¯activista March ha madurat, t¨¦ la barba i el poc p¨¨l p¨¤l¡¤lids, per¨° no ha mudat la indument¨¤ria de roba bona informal, i de fil vegetal, camises obertes, per defora i mai amb corbata. Miop per ultralector i propietari rural, tamb¨¦ per her¨¨ncia, els tres germans March Cerd¨¤ son homes p¨²blics, tenen finca rural pr¨°pia al poble, per testament de nissagues de propietaris senyors: Mart¨ª March, catedr¨¤tic de Pedagogia i diputat al Parlament balear, independent al PSOE, i Joan Carles, metge savi i medi¨¤tic, director de l¡¯Escola Andalusa de Salut; que viu a Granada. El germ¨¤ petit fin¨ª i el batle nou el record¨¤ en una imatge de festa.

Son pare, Mart¨ª March, advocat i bona gent, fou m¨¦s de vint anys alcalde, des del franquisme passant per UCD i CDS amb pacte amb el PSOE. I un avi matern, Felip Cerd¨¤, tamb¨¦ govern¨¤ Pollen?a en el passat. Al seu Facebook Miquel ?ngel es retrat¨¤ amb sa mare (Ant¨°nia Cerd¨¤) amb aquesta llegenda: ¡°Filla, dona i prest ser¨¤ mare de batle¡±. El batle nou ¨¦s pare de na Tonina que fa arquitectura a Barcelona; sa mare ¨¦s na Caterina Massut¨ª, funcion¨¤ria i bi¨°loga tamb¨¦ d¡¯una saga centen¨¤ria de Felanitx de cient¨ªfics i personatges p¨²blics republicans i socialistes.

Llicenciat i professor d¡¯Hist¨°ria i Geografia, a March li agraden la resist¨¨ncia, les punyides de velocitat, els revolts i costes de muntanya, ¨¦s a dir, el ciclisme ¨Cfou del club local¨C i ¨¦s un fan del Bar?a. Professionalment ¨¦s especialista en ordenaci¨® del territori, f¨¦u inventaris naturals per al vell aparat de l¡¯Estat, Icona. Emper¨° el que m¨¦s li agrada ¨¦s la topon¨ªmia, l¡¯especialitat per descriure els noms dels llocs, especialment dels microtop¨°nims, all¨° concret i petit: sobre una pedra, un arbre, un cim, un n¨²vol, un redol d¡¯un animal, els mils noms que pentinen la geografia a la mem¨°ria de la gent major i que resta en pocs mapes.

Constructor de consens, combatent directe dels desastres immobiliaris i partidari de la contenci¨® ara t¨¦ dues patates calentes a Formentor, l¡¯expedient obert pel batle del PP i l¡¯ordre del Tribunal Superior de les Illes per xalar o esbucar, tot o en part, el xalet d¡¯Alfonso Cortina per una llic¨¨ncia no conforme a dret" i necessari per "restablir la legalitat urban¨ªstica infringida". L¡¯empresari Cortina ho nega i defensa la seva mansi¨®.

March t¨¦ a l¡¯Ajuntament un embull hist¨°ric sobre el pla general d'ordenaci¨® urbana, PGOU, del municipi i els cents i cents de cases tur¨ªstiques en s¨°l r¨²stic ¨Cque solen llogar els brit¨¤nics a l¡¯estiu¨C que donen vida real i negoci tot l¡¯any al poble. La urbanitzaci¨® de Formentor i la reforma de l¡¯hotel Formentor ¨Cdel grup Barcel¨®?¨C, que camina des de fa sis anys, tamb¨¦ belen, esca?nen.

Treballador, pacient i directe en el discurs, f¨¦u d¡¯arque¨°leg a la p¨¤tria local romana, les excavacions de Pollentia, triant i fent neta la cer¨¤mica, emper¨° el territori de la Pollentia de l¡¯avior correspon administrativament al terme municipal de la ve?na ciutat d¡¯Alc¨²dia. Ell ¨¦s un nova figura de moda a la pol¨ªtica illenca com ho ¨¦s tamb¨¦ la batlessa de Ma¨®, Conxa Juanola, exl¨ªder del GOB Menorca, inventora d¡¯un partit ciutad¨¤, coral, distint, Ara Ma¨®.

March ¨¦s nou de trinca al poder, tot i que ha estat dues d¨¨cades un home p¨²blic, un l¨ªder d¡¯opini¨® ultrapresent a la premsa local perqu¨¨ va ser el cappare del GOB, qui actu¨¤ i f¨¦u tomar els pol¨¨mics xalets de Llucalcari a Dei¨¤. Ell i molts m¨¦s foren part dels combats per la defensa des Trenc, sa Dragonera, s¡¯Albufera, Cabrera. Tamb¨¦ ell i el GOB pugnaren contra la pol¨ªtica de ren¨²ncies dels pactes progressistes, amb un mur o pancartes davant les seus del Govern i del Consell de Mallorca, que eren en mans de l¡¯esquerra PSOE-MES (PSM) i el soci inefable Uni¨® Mallorquina (UM).

El batle de Pollen?a pat¨ª set anys el preu de la seva llibertat i de ser un denunciat per una v¨ªctima?de les seves campanyes. Miquel ?ngel March va aguantar un setge judicial i un diari de la dreta mallorquina, des del 2007 al 2013, acusat per rehabilitar, sense llic¨¨ncia, una soll de porcs o galliner de 30 metres quadrats, a la seva finca de muntanya, Lassarell, en un espai natural de m¨¤xima protecci¨® de la serra de Tramuntana. El denunciant era advocat fill de l¡¯administrador d'una empresa que va construir un camp de golf de forma irregular, i que va ser reiteradament criticat i impugnat pel GOB i March. El PP bruf¨¤ el cas, ho celebr¨¤ en declaracions p¨²bliques.

Sobre la soll de teules de March hi enviaren un helic¨°pter, gu¨¤rdies civils, agents de medi ambient, miraren fotos dels anys 50 i dels sat¨¨l¡¤lits actuals. Res mai no ha estat remirat i esporgat. Tot per retratar March, les runes de la soll que havia passat per ull. Qui "perseguia els infractors de la disciplina urban¨ªstica" i "donava confer¨¨ncies sobre urbanisme" atac¨¤ l¡¯advocat acusador. March va ser absolt completament, despr¨¦s de la llarga perip¨¨cia, una acusaci¨® "absurda" i un "gaje de l'ofici" va dir ell.

Ja el 2006-2007 enunciat el GOB actu¨¤ de denunciant del cas Andratx, l'alcalde, Eugenio Hidalgo, del PP, va ser condemnat a quatre anys de pres¨® ¨Ci la casa tomada¨C. El va advertir, cara a cara i amb magnet¨°fon davant. El GOB denunci¨¤ directament obres d¡¯Hidalgo o dels seus socis tapats. Aix¨ª resten encara per tomar els apartament de cala Llamp, a Andratx, que s'han declarat il¡¤legals judicialment, pendents de la demolici¨® municipal.

Actuar, resistir, no errar i no defallir, sembla la seva d¨¨ria: De March i el GOB i l¡¯esquerra ara a MES, en part ¨¦s una altra vict¨°ria hist¨°rica, certament: la demolici¨® dels 68 apartaments, del bar restaurant i de la piscina de ses Covetes, a la platja verge i m¨ªtica des Trenc, Mallorca, totalment esbucats despr¨¦s de les accions accions judicials contra l'Ajuntament de Campos i contra els promotors que han durat m¨¦s de 19 anys.

Miquel ?ngel March est¨¤ vacunant, ja. Sap que s¨®n els cops secs i les euf¨°ries. Coneix el so lent, vibrant i repetit, dol? i d¡¯acer, que surt dels xeremiers, perqu¨¨ ell toca ¨Cal costat¨C el fabiol i el tambor¨ª, que marquen el to i els girs de la gent, entre la festa i la melangia passeja sense perdre la bonhomia, per ara.