Messi dirimeix la seva trag¨¨dia argentina en la Copa Am¨¨rica

No hi ha res pitjor a l¡¯Argentina que dir-li a alg¨² que ¨¦s un ¡°pecho fr¨ªo¡±. Si ¨¦s un futbolista i juga en la selecci¨®, ¨¦s un pecat mortal. Si ets el millor jugador del m¨®n, Leo Messi, ¨¦s una trag¨¨dia que esquerda un pa¨ªs que no sap ni vol viure sense el futbol. Messi i la seva p¨¤tria viuen una relaci¨® complexa digna d'un psicoanalista, una altra de les especialitats de la zona. L¡¯Argentina es divideix entre els que creuen que Messi mai ser¨¤ Maradona i els que estan conven?uts que fa temps que ha demostrat que ¨¦s molt millor. Els messistes somien amb una Copa Am¨¨rica que serveixi per consagrar-lo. Les ganes que ell est¨¤ mostrant al camp semblen donar-los la ra¨®, encara que nom¨¦s ha fet un gol, i de penal. Els maradonians saben que mentre no guanyi un Mundial, ells poden estar tranquils. Veure el futbol en grup a l¡¯Argentina implica trobar-se sempre amb els dos b¨¤ndols. Cada error d¨®na la ra¨® a un, cada gol a un altre.

¡°Messi est¨¤ empetitint la bretxa amb el p¨²blic argent¨ª¡±, explica des de Xile Daniel Arcucci, periodista esportiu, bi¨°graf de Maradona amb el seu llibre Conocer al Diego. ¡°Els que queden a l'altre costat ara nom¨¦s tenen l'argument que no ha guanyat el Mundial. I si no diran que no ha regatejat sis anglesos, com en Diego. Nom¨¦s al final de la hist¨°ria es far¨¤ el balan?. Maradona va aconseguir la perfecci¨® el juny del 1986. Ning¨² ha fet aix¨°. Ni Pel¨¦. Per¨° Messi ha allargat el seu nivell de competitivitat com ning¨² abans, ni Maradona ni Pel¨¦. Messi ¨¦s un primer m¨²sic en una orquestra. Maradona era un solista sense partitura. Tots dos s¨®n genis¡±, resumeix Arcucci.

Messi i l¡¯Argentina, la hist¨°ria d'un drama que alguns imaginen amb final feli?. Ell sempre ha volgut ser argent¨ª i nom¨¦s argent¨ª, per¨° ha viscut a Barcelona des de nen i la seva manera de comportar-se l¡¯allunya del compatriota mitj¨¤. ¡°La seva petita trag¨¨dia ¨¦s que sempre ha estat fidel a l¡¯Argentina per¨° ha trobat el rebuig dels seus. Aix¨° est¨¤ canviant, i es capgirar¨¤ si guanya la Copa Am¨¨rica, per¨° ha estat aix¨ª molt de temps¡±, explica el periodista Sebasti¨¢n Fest, autor del llibre Ni rey ni Dios, Lionel Messi, la verdadera historia del mejor.

¡°La seva manera de ser ¨¦s profundament antiargentina. ?s t¨ªmid, reservat, semimut. Ara est¨¤ canviant. El tatuatge que s'ha fet tamb¨¦ ¨¦s un s¨ªmptoma, ja ¨¦s com els altres, no ¨¦s un nen impol¡¤lut. Messi va viure des dels 13 anys en un ambient perfecte, en una urna de vidre, li costa connectar amb un pa¨ªs que aquells anys es va enfonsar, on res funciona b¨¦. De vegades ¨¦s tan perfecte que els argentins no l¡¯entenen¡±, assegura Fest.

Tots creuen que est¨¤ canviant. Des de fa uns anys, els argentins segueixen la Lliga espanyola i la Copa d¡¯Europa com si fos un campionat nacional. Veuen jugar Messi cada setmana. S'hi identifiquen. El senten parlar i veuen que despr¨¦s de 15 anys vivint a Barcelona encara parla de Rosario: mant¨¦ fins i tot l'accent de la seva ciutat d'origen. ¡°Aix¨° est¨¤ creant m¨¦s identificaci¨®. Ja no ¨¦s tan lluny¨¤. Per¨° encara molta gent es pregunta per qu¨¨ no juga tan b¨¦ a la selecci¨® com al Bar?a. Messi necessita guanyar aquesta Copa Am¨¨rica perqu¨¨ deixin de dir-li que juga b¨¦ pels euros per¨° no per la samarreta¡±, insisteix Fest.

En qualsevol cas, molts creuen impossible que Messi aconsegueixi la identificaci¨® que va tenir Maradona amb els argentins. I aix¨° no t¨¦ a veure amb el futbol, sin¨® amb la seva personalitat. Maradona ¨¦s un geni de la paraula i aix¨° el fa perdurar. Encara avui els periodistes el busquen a ell i ell busca el micr¨°fon. Es necessiten. I aix¨° fa que mai desaparegui, m¨¦s fins i tot que el record dels gols. ¡°Messi pot viure sense la premsa, Maradona, no¡±, explica Juan Pablo Varsky, una estrella radiof¨°nica argentina amb el seu programa No somos nadie. ¡°Encara avui pot fer frases genials¡±, recorda. Fa un mes, per atacar Luis Figo en la seva pugna pel control de la FIFA, li va llan?ar un dels seus dards: ¡°T¨¦ menys paraula que l'amic de la guineu [que era mut]¡±. I poc abans, a l'abril, va entrar de ple a provocar Messi. "Messi ha fet 300 gols. Jo en vaig fer, crec, uns 200 o una miqueta m¨¦s, en tota la meva carrera. Per¨° el que passa ¨¦s que els meus eren m¨¦s bonics¡±. I va reobrir el debat. "Messi est¨¤ trobant el seu estil, per¨° l¡¯est¨¤ matant amb gols, aix¨° et fa accelerar el pas; tot i que el trobar¨¤ molt r¨¤pid. Jo, des d'un primer moment, vaig tenir el meu estil, i aquest ¨¦s l'avantatge que li puc tenir", va rematar.

Necessita guanyar aquesta Copa Am¨¨rica perqu¨¨ deixin de dir-li que nom¨¦s juga b¨¦ per diners

¡°?s impossible explicar l¡¯Argentina sense Maradona i Maradona sense l¡¯Argentina¡±, assenyala Fest. ¡°Maradona s¡¯ha comportat sempre com un D¨¦u, als argentins els encanta que insulti Bush, que estimi Castro, molts l¡¯odien, per¨° aquesta forma de ser tan protagonista li d¨®na una connexi¨® especial¡±, assegura. ¡°Hi ha argentins que estimen la forma de ser de Messi, per¨° molts admeten que en realitat som com Maradona¡±, admet Arcucci. Varsky creu que el problema de la connexi¨® entre els argentins i Messi ¨¦s dels primers, no de la Pulga. ¡°Com es pot anomenar pecho fr¨ªo?un paio que va tenir el car¨¤cter de posar-se injeccions tota la vida per cr¨¦ixer? Ni?pecho fr¨ªo ni boig, ¨¦s un animal competitiu. Estem acostumats a la sobreactuaci¨®. El Leo proposa el contrari. Jo ho prefereixo. La nostra manera de ser et porta del 't¡¯odio' al 't¡¯estimo' en tres minuts. El Leo ¨¦s sempre el mateix. S¨®n els argentins els que canvien¡±.

Despr¨¦s dels dos primers partits, en qu¨¨ l'equip i el mateix Messi han patit i han sabut patir, els argentins comencen a somiar que aquesta vegada sigui la bona, despr¨¦s de la frustraci¨® enorme del Mundial, que molts atribueixen a Messi i a la seva manera de jugar la final. ¡°Hem de saber ser durs¡±, va dir dimarts l'estrella del Bar?a despr¨¦s de la vict¨°ria ajustada contra l¡¯Uruguai. Els experts el veuen en plena forma. ¡°Ha madurat. A Berl¨ªn es va reivindicar. Tots deien que el Bar?a va arribar tan lluny per Guardiola, i ell va demostrar que no, que la clau eren els jugadors, i sobretot ell. Ara est¨¤ concentrad¨ªssim¡±, assenyala Varsky. ¡°No ¨¦s el mateix del Mundial, ¨¦s un altre, arriba en plena forma¡±, resumeix Fest. Sempre quedar¨¤ l'ombra de Maradona, per¨° una vict¨°ria ajudar¨¤ a dissipar-la. ¡°Aquest pa¨ªs ¨¦s nost¨¤lgic, aqu¨ª hi ha el tango. S'idealitza el passat. ?s impossible competir amb la perfecci¨® de Maradona del juny del 1986. Per¨° crec que cada vegada menys argentins tenen aquesta brega amb Messi¡±, insisteix Varsky.

A l¡¯Argentina tot ¨¦s futbol. Per explicar fins i tot la pol¨ªtica es recorre a s¨ªmils futbol¨ªstics. Els intel¡¤lectuals escriuen sobre la pilota com si parlessin de filosofia. Ara pot arribar a president un home com Mauricio Macri que es va fer fam¨®s per dirigir el Boca Juniors i t¨¦ com a rival Daniel Scioli, que amb 58 anys ha comprat un equip de futbol sala de primera divisi¨® per poder-hi jugar ell de tant en tant. Per aix¨° aqu¨ª parlar de Messi ¨¦s tocar una q¨¹esti¨® d¡¯Estat. Amb el futbol a l¡¯Argentina es burlen dels amics quan el seu equip va malament. Per¨° mai es fa broma. I menys amb la selecci¨®. El futbol en aquest pa¨ªs ¨¦s una cosa molt seriosa. I nom¨¦s aquest esport inesgotable definir¨¤ si la trag¨¨dia de Messi t¨¦ final feli?.