Lagarde s¡¯escandalitza amb els sous d¡¯alguns executius

"El mes passat gaireb¨¦ m'ennuego amb el meu iogurt de l'esmorzar quan vaig veure la primera p¨¤gina d'un diari econ¨°mic". Aix¨ª ha comen?at avui el seu discurs a Brussel¡¤les Christine Lagarde, directora gerent de l'FMI. El que va sorprendre Lagarde un dia de maig va ser llegir que el gestor de fons d'alt risc m¨¦s ben pagat del m¨®n va guanyar 1.300 milions de d¨°lars (prop de 1.200 milions d'euros) l'any passat. "Un ¨²nic home, 1.300 milions!", ha exclamat Lagarde, que ha subratllat que els 25 gestors m¨¦s bens pagat del sector van guanyar 25.000 milions de d¨°lars en un any de rendiments mediocres.

La directora gerent de l'FMI, un organisme que amb freq¨¹¨¨ncia ha receptat retallades i reformes doloroses, ha llan?at un missatge en contra de la desigualtat, que considera un llast per al creixement econ¨°mic. Lagarde va signar al seu contracte un sou anual de 467.940 d¨°lars lliures d'impostos, m¨¦s 83.760 d¨°lars en dietes lliures d'impostos m¨¦s despeses a part.

Lagarde ha recordat l'acudit de Wall Street que un visitant, despr¨¦s de sorprendre's pels grans iots dels banquers als molls de Nova York, preguntava: "I on s¨®n els iots dels clients?". Lagarde ha assenyalat que no veu immoral gaudir de l'¨¨xit financer i que no volia centrar-se en els superrics, sin¨® en "els pots petits", en la classe baixa i mitjana.

"A massa pa?sos, el creixement econ¨°mic no ha aconseguit aixecar aquestes petites embarcacions mentre que els magn¨ªfics iots han estat solcant les ones i gaudint del vent a les veles. En massa casos, les llars pobres i de classe mitjana s'han adonat que el treball dur i la determinaci¨® pot no ser suficient per mantenir-los a flotaci¨®", ha assenyalat en el seu discurs, dif¨®s pel Fons.

Bo per a l'economia

El seu missatge ha estat que reduir la "desigualtat excessiva no nom¨¦s no ¨¦s moralment ni pol¨ªticament correcte, sin¨® que a m¨¦s no ¨¦s bo econ¨°micament". No ¨¦s una q¨¹esti¨® d'altruisme, ha volgut dir. La directora gerent de l'FMI ha explicat que, encara que l'economia est¨¤ recuperant-se, el creixement?mediocre previst per als propers anys no ser¨¤ suficient per elevar la renda dels m¨¦s desfavorits.

Lagarde ha assenyalat que la desigualtat global est¨¤ reduint-se gr¨¤cies a la millora de la renda de pa?sos emergents, i en particular de la Xina i l'?ndia. En canvi, la desigualtat dins dels pa?sos ha crescut amb for?a a la majoria dels pa?sos desenvolupats i als principals pa?sos emergents. La desigualtat de rendes i de riquesa ¨¦s cada vegada m¨¦s gran.

Fins ara, ha explicat, es considerava que la desigualtat era el preu del creixement per¨° els estudis m¨¦s recents de l'FMI mostren el contrari, que si s'augmenta la part de renda de les capes m¨¦s baixes l'impacte en creixement ¨¦s positiu, mentre que si s'augmenta la dels m¨¦s rics, es frena el creixement.

Les causes principals de l'increment de la desigualtat s¨®n la globalitzaci¨®, el progr¨¦s tecnol¨°gic, la difer¨¨ncia d'oportunitats i l'escassa mobilitat social, ha explicat, factors que porten al que el papa Francesc ha anomenat "economia de l'exclusi¨®".

Receptes per a l'equitat

Qu¨¨ han de fer els pol¨ªtics per reduir la desigualtat? Segons Christine Lagarde, el primer ¨¦s tenir estabilitat macroecon¨°mica: amb baix creixement, alt deute i una mala pol¨ªtica monet¨¤ria, la desigualtat creixer¨¤, assenyala. El segon ¨¦s tenir prud¨¨ncia, ja que "un cert nivell de desigualtat ¨¦s saludable i ¨²til". I, a partir d'aquestes premisses, aplicar pol¨ªtiques fiscals i reformes estructurals que redueixin la desigualtat.

Quant a pol¨ªtica fiscal, Lagarde considera necessari lluitar contra l'evasi¨® fiscal i rebaixar les deduccions per compra d'habitatge o per plusv¨¤lues del capital, de la qual es beneficien els m¨¦s rics. Tamb¨¦, en alguns pa?sos europeus, seria bo reduir les cotitzacions de les empreses a la Seguretat Social perqu¨¨ es creen m¨¦s llocs de treball, assenyala.

Pel que fa a la despesa, aconsella facilitar l'acc¨¦s a la sanitat i l'educaci¨® (encara que, curiosament, el Fons va demanar per Espanya estendre el copagament d'aquests serveis, encara que sense afectar les capes m¨¦s baixes) i retallar tamb¨¦ els subsidis a les energies f¨°ssils, "costosos i ineficients", segons Lagarde, que aplaudeix en canvi programes condicionals d'inclusi¨® social i de lluita contra la pobresa com els duts a terme al Brasil.

Quant a les reformes, Lagarde prioritza la millora de l'educaci¨®. A continuaci¨® demana reformes laborals que permetin "protegir els treballadors m¨¦s que les feines". ?s a dir, una barreja de flexibilitat i protecci¨® social com la que apliquen els pa?sos n¨°rdics europeus. Altres factors s¨®n la millora d'igualtat entre sexes i una inclusi¨® financera m¨¦s alta, m¨¦s facilitats per a l'acc¨¦s al cr¨¨dit i als serveis financers b¨¤sics.

"Si s'eleven els pots petits dels pobres i la classe mitjana, podem crear una societat m¨¦s justa i m¨¦s forta amb una prosperitat compartida per a tots", ha concl¨°s.