Retorn a la casa del ritme

Hi ha un moment molt emocionant al principi de cada edici¨® del S¨®nar. ?s quan accedeixes al Village seguint la remor de la m¨²sica que arriba des de lluny, com si anessis rere la melodia d'un flautista d'Hamelin tecno, i et trobes aquella massa de so poder¨®s, pulsatiu, amb els greus fent-te massatges a l'¨¤nima o qualsevol ¨°rgan sensible per dins, entre el coll i l'engonal. Et quedes aturat un segon per la intensitat del retrobament i la bufetada sonora i et dius com una impossible Karen Blixen fan de The Chemical Brothers: ¡°S¨®c on he de ser¡±.

Aquest migdia s'ha repetit la cerim¨°nia d'inauguraci¨® al recinte del S¨®nar de Dia a la Fira de Montju?c. Encara m¨¦s emoci¨® si ¨¦s possible perqu¨¨ des del 2013, quan el festival va canviar d'ubicaci¨®, arribes al Village i les seves esplanades d'herba (artificial) a trav¨¦s d'una rampa corredor que suggereix intensament el passatge del Coliseu pel qual entraven els gladiadores. De fet alguns dels que hi han accedit d'hora llu?en mirades decidides dignes dels companys de M¨¤xim D¨¨cim Meridi, aix¨° s¨ª, amb xancletes.

Ha estat possible trobar-se amb els directors del S¨®nar que s'han barrejat amb la tropa per tastar el primer ambient. Sergio Caballero, allunyat de les vanitoses eleg¨¤ncies d'altres directors d'esdeveniments similars ¨Cde fet l'altre dia no el deixaven entrar al seu propi festival¨C, tenia tot l'aspecte d'un guiri perdut a la recerca de la platja de la Barceloneta. Fins i tot portava una tovallola a l'espatlla. He aprofitat per suggerir-li la instal¡¤laci¨® d'una piscina al Village, que seria bo de veure. I m'ha contestat empal¡¤lidint: ¡°Nom¨¦s faltaria¡±.

El recinte del S¨®nar ¨¦s tan enorme que no te l'acabes. Al S¨®nar+D ¨¦s possible veure coses que no creur¨ªeu, literalment. L'oval sound controlat per ordinador, i sobretot el que ofereixen els equips de realitat virtual. Un jove amb la samarreta del Bayern de Munic semblava que ca?ava mosques amb un visor que li tapava mitja cara. V¨¦s a saber qu¨¨ veia. Pel que sembla ¨Cla cua ja era llarga¨C uns ind¨ªgenes navahos que floten davant teu mentre est¨¤s en aquell tr¨¤ngol cibern¨¨tic. En un altre ¨¤mbit que permetia experimentar tamb¨¦ amb la realitat virtual, diversos usuaris estaven asseguts en el que semblaven els bancs d'una ¨¤rea de descans d'autopista ¨Csensaci¨® augmentada per una gran imatge d'una fageda a la paret¨C concentrats en les seves m¨¤scares amb un aspecte aix¨ª com del Ciclop de Patrulla X.

Al S¨®nar+D ¨¦s possible veure coses que no creur¨ªeu, literalment

D'un cubiculum han brollat grans aplaudiments per a un individu en una tarima. No era el Club de la Com¨¨dia, sin¨® Yancey Strichton fent la xerrada Defining creative freedom, part de la programaci¨® del congr¨¦s del S¨®nar+D paral¡¤lel a la part ludicomusical del festival.

Ja al Village ha estat possible fer una succinta estad¨ªstica de vestuari: bermudes 42, pantalons llargs 8, biquini 1 ¨Cper¨° quin biquini!¨C. Val la pena apuntar que una noia portava un vestit de pl¨¤stic, cosa que l'obligava a mantenir-se a l'ombra. Punxava en directe Skygaze des d'una mena de guinyol lateral de l'escenari i ja hi havia gent ballant. Els espectadors han anat entrant a tongades, com un poble n¨°mada escampat que torna de l'exili als seus llocs de culte per a les cerim¨°nies del solstici (tan proper, ja). Han arribat amb els seus tatuatges, ulleres polaritzades, talismans, barrets de mil tipus i almenys un amb un porro d'herba colossal (ha estat gener¨®s amb els ve?ns). S'ha constatat el curi¨®s fenomen ornitol¨°gic que els ocells rebutgen sobrevolar el Village i marxen ales ajudeu-me davant les envestides sonores. S¨®n poc moderns, els ocells: una altra prova que descendeixen directament dels dinosaures.

Aquest any, com en altres festivals europeus, al S¨®nar no es poden fer servir diners en met¨¤l¡¤lic: la polsereta d'acc¨¦s serveix de moneder electr¨°nic que cal carregar en punts Cashless del recinte ¨Cde moment semblen suficients¨C. Aquest enviat especial s'ha carregat 15 euros que s'ha gastat en una hamburguesa ecol¨°gica + una coca-cola zero + una cervesa per a una italiana que s'ha queixat mansament i flirtejant d'haver-se deixat tots els cal¨¦s a Tor¨ª i estar deshidratada. Tornant a l'hamburguesa, era espectacular (tamb¨¦), digna de The Spotted Pig, el bar preferit de Lou Reed en un altre Village ¨Cel de Nova York¨C. L'oferta gastron¨°mica, distribu?da simp¨¤ticament en camionetes vintage, ¨¦s variada. De l'amanideta al cebiche i el burrito de pollastre, sense oblidar la parada de botifarra catalana. Caldr¨¤ veure qu¨¨ passa amb ritme de servei i el sistema de pagament quan aix¨° estigui a petar. De moment, al Village hi passa aire, i noies molt guapes i nois musculats, tots amb aspecte radiant (encara), i sona la m¨²sica¡­