Quan la m¨²sica aclapara

L'atordidora actuaci¨® de The Chemical Brothers ahir a?la nit va tancar la primera jornada del S¨®nar, clausurada enmig del guirigall d'una multitud que va aconseguir la seva entrada a la manera antiga, participant en un concurs. Aix¨° va provocar que el perfil de l'assist¨¨ncia al concert nocturn del duo electr¨°nic fos m¨¦s popular, distant de l'aire Erasmus m¨¦s propi, amb matisos, del S¨®nar di¨¹rn. Com ja ¨¦s habitual en els ¨²ltims anys, la nit del dijous va tenir nom¨¦s el plat fort d'una banda, en aquest cas Chemical, que van estrenar mundialment de forma oficial el seu nou espectacle, una abund¨¤ncia de llum i so propi d'una electr¨°nica gaireb¨¦ corp¨°ria.

Trencant la tradici¨®, la puntualitat no adorna la nit, i The Chemical Brothers van iniciar la seva actuaci¨® amb gaireb¨¦ quinze minuts de retard, per¨° com la van iniciar! Davant l'¨¨xtasi de la multitud Hey boy, hey girl, un dels seus temes ic¨°nics, va posar en estat d'agitaci¨® la massa, que ja d'entrada es va posar literalment a botar. I aix¨° que les pupil¡¤les dilatades no marcaven la pauta. Era tant la crid¨°ria que malgrat que la m¨²sica sonava a un volum eixordador, la massa el va contraprogramar amb la seva empatia vocal. Un espectacle dins d'un altre espectacle. Per abaixar una mica la tensi¨®, el grup va ficar un dels seus temes nous despr¨¦s del hit, i EML Ritual va tranquil¡¤litzar una mica l'enorme hangar del S¨®nar nocturn. Per¨° va ser gaireb¨¦ un miratge.

I ¨¦s que l'electr¨°nica de Chemical Brothers ¨¦s de puny. O de sabatilla si es prefereix. De puny perqu¨¨ les seves tornades i la pot¨¨ncia de la seva posada en escena provoca que els punys es disparin en una mostra d'adhesi¨®; de sabatilla, perqu¨¨ ¨¦s la sola d'aquestes la que es desgasta gr¨¤cies al ball. La q¨¹esti¨® ¨¦s que el duo va triomfar per esclafament, ofegant amb l¨¤sers visuals i unes can?ons que semblen fruit d'haver regat amb testosterona un ordinador. El pols ferm i dur dels seus temes, amb Do it again i?Go, un altre tema nou, va seguir la gresca, el volum ensordidor, el f¨ªsic dels seus ritmes quadrats i la nul¡¤la especulaci¨® de la seva proposta, ¨°bvia i rotunda, van resultar irresistibles. Un veritable cop. Antic, superat pel temps i subtil com una bufetada, per¨° efectiu al cap i a la fi. Fins i tot amb els nous temes la passi¨® del p¨²blic no va perdre punts, i va quedar en dubte que quan una cosa surt gratis, o gaireb¨¦, no t'ho passes b¨¦. Aix¨°, amb Chemical Brothers, no va ser aix¨ª.

Per¨° el S¨®nar havia comen?at hores abans, sota el sol, que inclement tornava a anunciar l'arribada de l'estiu coincidint amb la nova edici¨® del festival. Per¨° les primeres hores van estar marcades precisament per actuacions que no van tenir lloc a l'aire lliure, sin¨® als escenaris del S¨®nar que recorden salons reals, cas del Hall, o auditoris, per exemple el Complex, on es van desenvolupar diversos muntatges que en el fons el que pretenen ¨¦s definir una posada en escena que tingui relaci¨® amb l'electr¨°nica, escapant dels patrons esc¨¨nics del rock, fins ara m¨¤xim definidor de l'espectacularitat en directe. En aquest sentit, van destacar les actuacions d'Uwe Schmidt i Robin Fox amb el seu muntatge Double Vision, la sessi¨® de Koreless i, de manera molt especial, l'actuaci¨® d'Arca i d'Autechre.

Per parts. Per ingressar al Hall despr¨¦s d'estar al Village, a l'aire lliure, fa falta un proc¨¦s d'habituaci¨® a la foscor. Per aconseguir-ho se sol trepitjar o ensopegar amb algunes cames quye pertanyen als cossos que estan tirats per terra, entengui's que estan estirats, no abandonats, el festival encara no ha acumulat gaires hores i tothom encara mant¨¦ domini sobre la seva humanitat. Una vegada la vista s'ha acostumat a la foscor vermella imperant, vermell i fosc es diria que es tracta d'un vestit de torero, Schmidt i Robin regalaven un muntatge audiovisual pautat per un so elevat a for?a de capes, alguna cosa aix¨ª com anar acumulant un ma¨® sobre un altre per construir una torre que es perd lluny dels n¨²vols. En realitat era m¨²sica deconstru?da, sons angulosos i cr¨ªptics que es feien forma mitjan?ant el plor¨®s caure de codis en pantalla a la manera de Matrix i figures geom¨¨triques que no evocaven res m¨¦s que a si mateixes. So dur que al S¨®nar ja ¨¦s habitual, sense espantar ning¨². I si alg¨² ho feia dissimulava. Encara que al S¨®nar ¨¦s dif¨ªcil no sorprendre's, resulta sorprenent que alg¨² manifesti sorpresa. En tot cas, s¨ª que la mostren els debutants en el festival.

M¨¦s tard, en aquell mateix escenari, l'actuaci¨® d'Arca va ser bastant impressionant. Se sol dir fins a l'extenuaci¨® que hi ha artistes que aconsegueixen el seu propi so. Es diu tant que no vol dir res. No obstant aix¨°, aquest productor de Caracas sona, realment, a ell mateix. Els seus sons, una mica enervants per¨°, no obstant aix¨°, amb un punt evocador i fins i tot rom¨¤ntic, pautats per baixos vibrants ar¨ªtmics que feien onejar el timp¨¤ com una bandera enmig d'un hurac¨¤, eren acompanyats pels excel¡¤lents visuals de Jesse Kanda. Amb imatges que recordaven endosc¨°pies i, de manera molt especial, projectant cossos blau cobalt parcialment desfigurats, amb zones plenes de protuber¨¤ncies perjudicials o natges mida Kardasian, descomunals, els sons d'Arca empenyien a un cert neguit, tot i que molt suportable, gens calmant. Els temes de Xen, el nou disc, van ser els m¨¦s destacats, per¨° Arca, vestit com per protagonitzar un show sadomasoquista, va presentar un tema nou. En aquell moment part del p¨²blic havia desfilat cap a entorns m¨¦s confortables.

Un d'aquests, abans de l'actuaci¨® de Kanda, va ser el proposat per Koreless i Emmanuel Biard, que al Complex van presentar el seu espectacle The Well. Si a Double Vision els seus protagonistes no estaven en escena, pr¨°pia de l'anonimat inicial de la primera electr¨°nica, a The Well?tots dos s'asseien a l'escenari com si anessin a fer ioga. Els sons que omplien el recinte eren molt evocadors, gaireb¨¦ planadors, sons sense angles excessius, fins i tot vaporosos. Els llums, repartits a la sala per mitj¨¤ de feixos refractats en el fum, arrodonien un discurs gaireb¨¦ pl¨¤cid, tot i que tamb¨¦ hi havia repeticions pr¨°pies d'un error inform¨¤tic i ritmes fallits. A la part final del show, una enorme bola discotequera de miralls va rebotar els l¨¤sers en una apoteosi no ballable que va marcar el punt ¨¤lgid de l'actuaci¨®.

Per¨° el millor va ser el concepte d'espectacle dels veterans i cl¨¤ssics Autechre, que van actuar completament a les fosques, sense cap llum ni a l'escenari ni amb prou feines a la sala. Era una forma de negar el mateix espectacle, la seva necessitat mateixa, submergint la sala sencera en una foscor an¨°nima en la qual t¨¨cnicament no hi havia difer¨¨ncia entre escenari i platea, entre p¨²blic i artistes. Si a aix¨° hi sumem el car¨¤cter abstracte de la proposta musical, sense ritmes previsibles, torrencial i fragmentada, fruit de deixar brollar un magma d'aparen?a ca¨°tica. Va ser l'altra cara de les evid¨¨ncies de Chemical Brothers, per¨° les dues f¨®rmules van conviure sota un mateix paraigua anomenat S¨®nar.