S¨®n aquests els deu millors carrers d¡¯Europa?

Carrers on es respira llibertat i bon viure; per recorre'ls, principalment, a peu o pedalejant; en qu¨¨ es veu l'empremta dels emprenedors locals i que resumeix de diferents maneres l'esperit de les ciutats on s¨®n. Carrers amb vista, com Dom Pedro V a Lisboa, que desemboca en el millor mirador de la ciutat. O un carrer marcat per un p¨°rtic barroc i en el qual es trepitja el terra empedrat, com el del Conde Duque a Madrid. O, a Barcelona, el petit i estret carrer Flassaders, que introdueix els visitants en l'atmosfera de petites botigues del barri del Born. O, a Viena, un tur¨®, amb el carrer ?Spittelberg com a eix, on se celebra el mercat de Nadal m¨¦s fam¨®s de la capital austr¨ªaca. I un carrer londinenc, Chiltern, en qu¨¨ els comerciants han aconseguit vetar les grans cadenes en favor dels petits negocis originals i artesanals. Deu passejos per anar a comprar, veure exposicions a les galeries o asseure's en una terrassa llegint un llibre o conversant. La celebraci¨® d'un relaxat estil de vida genu?nament europeu.

Poques joies queden per descobrir encara al centre de Londres, els ca?adors de tend¨¨ncies ja fa temps que dirigeixen els seus passos cap a barris cada vegada m¨¦s perif¨¨rics. Per¨° hi ha excepcions. I Chiltern Street n'¨¦s una. Aquest carrer d'impressionants edificis neog¨°tics victorians de maons vermells ¨¦s un refugi de pau enmig del barri de Marylebone i acull alguns dels comer?os m¨¦s exclusius de la ciutat. Un carrer elegant, sense ostentaci¨®, amb una selecci¨® acurada i cosmopolita, on les grans cadenes internacionals de botigues tenen l'entrada vetada.

'Chic' de barri

Per Pablo Guim¨®n

Situat entre Baker?i?Marylebone High, en la transformaci¨® d'aquest carrer va tenir molt a veure el guru del bon gust global Tyler Br?l¨¦. Molt a prop, a?Dorset Street, hi ha les oficines londinenques de la revista Monocle,?que ell mateix va crear. I aquest va ser un dels motius que el van portar a obrir, fa un parell d'anys, el Monocle Caf¨¦,?un petit establiment que sembla una caricatura de l'estil de vida que reflecteix la revista. ¡°Marylebone High s'estava convertint en un carrer massa car i atape?t¡±, explica Br?l¨¦. ¡°Chiltern et permet estar una mica fora de tot aix¨°, ¨¦s m¨¦s tranquil. Hi ha un ambient especial, com de comunitat, tots ens portem b¨¦ i ens coneixem¡±.

Ja abans orbitava a?Chiltern Street un altre planeta de l'exquisida gal¨¤xia Monocle. Trunk ¨¦s un establiment de culte en el m¨®n de la moda masculina, amb peces que el seu director, Mats Klingberg, parella de Br?l¨¦, obt¨¦ per tot el m¨®n. ¡°Oferim un armari de cl¨¤ssics moderns, i evitem les modes passatgeres¡±, explica Klingberg. A causa de l'¨¨xit de la botiga, el 2013 va obrir-ne una altra al mateix carrer dedicat a complements. Aquestes, juntament amb altres, com John Simmons, Sunspel o Grey Flannel, converteixen a Chiltern en destinaci¨® fetitxe de la moda masculina de qualitat a Londres.

Per¨° hi ha un altre factor que ha contribu?t a situar aquest carrer al mapa del Londres cool: l'obertura de l'hotel boutique Chiltern Firehouse, del nord-americ¨¤ Andr¨¦ Balazs, fam¨®s per la seva encertada restauraci¨® d'edificis emblem¨¤tics. Ocupa una antiga estaci¨® de bombers, un dels exemples m¨¦s importants que han sobreviscut de l'estil neog¨°tic de finals del XIX. El seu restaurant, a c¨¤rrec d'un xef guardonat, Nuno Mendes, ¨¦s un dels preferits de les celebrities.

A cada establiment de Chiltern val la pena que ens hi aturem. Els amants de la m¨²sica trobaran en Howarth (fabricadors i venedors d'obo¨¨s des del 1948) un al¡¤lucinant assortit d'instruments de vent, accessoris i partitures. Si preferiu alguna cosa m¨¦s ex¨°tica, hi ha els instruments indis de JAS Musicals. Cadenhead¡¯s, hist¨°rica embotelladora de whiskys escocesos, t¨¦ aqu¨ª la seva botiga londinenca. I a?Cire Trudon podr¨¤ adquirir espelmes fetes per artesans.

Establiments de bellesa i de vestits de n¨²via, o l'estudi d'art floral de Javier Salvador, remeten a un passat en el qual Chiltern va ser un carrer especialitzat en moda nupcial. I la galeria Atlas ¨¦s una de les m¨¦s importants de Londres dedicades a la fotografia.

El Marais i els seus jardins secrets

Per Gabriela Ca?as

Al cor de Le Marais, el barri de moda de Par¨ªs, hi ha un humil carrer on no s'alineen amb majestuositat els edificis de tipus haussmanni¨¤. El dels Francs-Bourgeois ¨¦s un carrer on es pot comprar sense arru?nar-se, contemplar els imponents edificis de pedra, aturar-s'hi per fer un esmorzar a qualsevol hora i, sobretot, tenir la impressi¨® de descobrir aquells racons secrets tan estimats pels parisencs.

El carrer nom¨¦s t¨¦ 60 n¨²meros, de manera que no cansar¨¤ els visitants, per¨° no conv¨¦ deixar-se atrapar nom¨¦s pels aparadors i les fa?anes de pedra del Museu dels Arxius?o el palauet Albret. Uniqlo, aquest Zara nip¨® d'estil informal que encara no ha arribat a Espanya, ¨¦s un dels comer?os recomanables, i no nom¨¦s pels preus. El local ofereix l'oportunitat de descobrir part de les entranyes de Par¨ªs. S'ha de baixar al soterrani. L'edifici pertanyia a la Societat de Cendres, una cooperativa de joiers i rellotgers que tractava els residus dels seus treballs en or i plata, i aqu¨ª s'exposen les velles maquin¨¤ries de la fosa. ?s una rel¨ªquia que ens transporta a la hist¨°ria jueva de la zona.

La fa?ana del restaurant Le D?me du Marais, al n¨²mero 53 dels Francs-Bourgeois, no anuncia res d'especial, per¨° l'interior, un recinte circular de c¨²pula transparent minuciosament decorat, ¨¦s sorprenent. No passeu de llarg tampoc del n¨²mero 8 del carrer. A dins hi ha un pati t¨ªpicament parisenc, una galeria d'art dedicada a la fotografia, YellowKorner, i una merceria! Immensa, cuidada, hereva sense pretendre-ho del passat, quan els filaters del segle XIV van donar vida a aquesta zona. I hi ha tamb¨¦ els jardins, diminuts, gaireb¨¦ secrets, que sorprenen en els racons m¨¦s insospitats.

Passejar per aquest carrer dels Francs-Bourgeois, que desemboca a la pla?a dels Vosgos, ¨¦s un plaer, sobretot quan els diumenges el carrer es tanca al tr¨¤nsit i una banda posa m¨²sica a la bull¨ªcia ciutadana. ?s bona, per¨° aquella senyora que balla al comp¨¤s dels acords li atorga l'atmosfera del que ¨¦s extraordinari. El senyor Pierre, propietari del bistr¨® Camille, al n¨²mero 24, aconsella: ¡°Cal venir tamb¨¦ de nit. T¨¦ un encant particular¡±.

M¨²sica de Kraftwerk al mercat

Per Luis Doncel

Berl¨ªn no enamora pels seus carrers. Aix¨° no ¨¦s Par¨ªs o Roma, ciutats que semblen pensades per deixar els passejants bocabadats. Aqu¨ª interessen m¨¦s els locals que apareixen a cada cantonada, els caf¨¨s on es pot passar la tarda o edificis d'extraordin¨¤ria lleugeresa, com la Neue Nationalgalerie. Per aix¨° ¨¦s molt dif¨ªcil triar nom¨¦s un carrer. Per¨° si cal fer-ho, probablement em quedaria amb?Swinem¨¹nder Stra?e.

A primera vista, no t¨¦ res d'excepcional. M'agrada perqu¨¨, malgrat que est¨¤ situat al gentrificat barri de Mitte, encara conserva cases sense restaurar i permet fer-se una ¡ªllunyana¡ª idea de com devia ser aquesta zona de l'Est ara fa 25 anys, quan era de les m¨¦s pobres de la capital. Els que fa m¨¦s temps que viuen aqu¨ª expliquen que ara veuen aquella ¨¨poca com si fos en blanc i negre.

El passeig comen?aria a l'esgl¨¦sia de Sion. Aquest temple evang¨¨lic de temps del k¨¤iser Guillem I es va fer fam¨®s als vuitanta, quan al soterrani hi havia una impremta clandestina des de la qual es distribu?en fullets i revistes cr¨ªtics amb el r¨¨gim comunista.

En deixar enrere l'esgl¨¦sia, la fa?ana dels edificis de l'esquerra va canviant de color ¡ªgranat, blau, verd¡­¡ª sota l'ombra d'uns aurons immensos que, com ¨¦s habitual a Berl¨ªn, s¨®n m¨¦s alts que els edificis. Uns metres m¨¦s enll¨¤, al n¨²mero 120, viu Ilona Fichtner. Al seu sal¨®, el mateix l¨ªder de la RDA Erich Honecker es va prendre un caf¨¨ el 9 de febrer del 1984. Commemorava aix¨ª els dos milions d'habitatges restaurats per l'Estat.

Immediatament apareix l'Arkonaplatz, on els diumenges s'organitza un dels mercats amb m¨¦s encant de la ciutat. Al so del "Fahr¡¯n fahr¡¯n fahr¡¯n auf der Autobahn", de Kraft?werk, que surt d'un tocadiscos en venda, es pot ficar el nas en c¨°mics antics o el Der Spiegel de la setmana de l'11-S. ¡°L'atac del terror. Guerra al segle XXI¡±, anuncia la portada.

Com a tants carrers en aquesta urbs d'avingudes llargu¨ªssimes, rec¨®rrer Swinem¨¹nder serveix per con¨¨ixer diversos Berlins. Despr¨¦s dels apartaments de luxe recentment constru?ts a l'altura de la Bernauer Stra?e, s'eixampla, es converteix en una zona enjardinada i desemboca a?Wedding, el barri del que fa anys que es diu que ser¨¤ el proper que es posar¨¤ de moda, per¨° que no acaba mai de fer-ho.

Moderns i barrocs

Per Mercedes Cebri¨¢n

Si nom¨¦s tingu¨¦ssim l'oportunitat de con¨¨ixer un carrer de Madrid, per qu¨¨ haur¨ªem de triar el carrer del Conde Duque? Doncs perqu¨¨ limita al sud amb la pla?a de Cristino Martos, aquesta talaia que ens comunica al seu torn, despr¨¦s de baixar unes escales de pedra, amb el carrer de la Princesa a l'altura de la pla?a d'Espa?a, i que al mateix temps ens a?lla d'aquest poti-poti de franqu¨ªcies que regna per aqu¨ª baix. I perqu¨¨ a l'altre extrem, si la recorrem a la nit, se'ns apareix, il¡¤luminada, la gasolinera racionalista Gesa, dissenyada el 1927 per Fern¨¢ndez-Shaw (Alberto Aguilera, 18), reconstru?da feli?ment als anys noranta.

I al mig hi ha tot el que caracteritza Madrid; ¨¦s a dir, no nom¨¦s edificis galdosians amb balconades, sin¨® tamb¨¦ el bloc de maons amb terrasses envidrades, uns petits arbres que prometen cr¨¦ixer m¨¦s i la seva corresponent parella de bars gallec i asturi¨¤, aquest ¨²ltim amb formatges de tetilla exposats com a reclam. I segueixen aqu¨ª El Jard¨ªn Secreto, un caf¨¨ restaurant molt adequat per a primeres cites de parelles que esperen fer-se els seus primers petons en aquest ambient tan de pa¨ªs dels gnoms, i Sportivo, una de les pioneres a oferir als nois madrilenys roba i complements importats, a la qual s'ha sumat la sabateria Duke, al portal contigu.

A m¨¦s, el carrer del Conde Duque t¨¦ la seva pr¨°pia placeta ¡ªla dels Guardias de Corps¡ª,que no t¨¦ gespa a terra, sin¨® sorra seca (hi ha poques coses que siguin tan madrilenyes), per prendre's un vermut contemplant el bust de Clara Campoamor abans d'anar a un espectacle en aquesta immensitat castrense que s'ha convertit en l'emblema del barri: el Centre Conde Duque, un cant a l'horitzontalitat constru?t a principis del segle XVIII per Pedro de Ribera, amb la seva contraporta xorigueresca que capta immediatament la nostra mirada, i que se situa a les ant¨ªpodes est¨¨tiques de la sobrietat que irradia la resta de l'edifici.

Al voltant dels seus tres amplis patis amb terrassa i cinema d'estiu, de les seves biblioteques municipals i de la seva magn¨ªfica sala de concerts, i tamb¨¦ del Museu ABC de Dibuix i Il¡¤lustraci¨®?que queda a pocs metres, ha sorgit el que ja intu¨ªem: llocs com Panic, una fleca amb fogasses de massa mare i taula comunit¨¤ria que ha fet furor entre els ve?ns; Cultivo, una formatgeria amb un mostrador preci¨®s i fosc que convida, m¨¦s que a vendre, a ¡°despatxar¡± els formatges artesans de la rebotiga, elaborats amb llet crua per mestres formatgers de la zona, i Tiradito, un restaurant peru¨¤ amb el seu propi piscobar. I aqu¨ª estan, tots juntets, amb ganes de rebre a tothom que passi per all¨¤.

Microcosmos en 46 n¨²meros

Per Clara Blanchar

Sembla mentida com pot cabre tanta oferta en un carrer de nom¨¦s 46 n¨²meros. Hi ha un celler, un herbolari centenari, un teatre de petit format, una joiera artesana, una pastisseria de luxe, un restaurant bio, un mercat de tapes per a turistes, una adrogueria regentada per un pakistan¨¨s, una botiga de reformes de banys i diverses de moda de gamma mitjana-alta. Som a?Flassaders, un estret carrer del barri del Born de Barcelona.

La paraula flassaders ve de flas?sada i, com altres carrers de la zona, antigament concentrava els artesans del gremi. A primera hora del mat¨ª i ¨²ltima de la tarda, de vegades fa olor de suavitzant de roba. Normal en un passatge tan estret. Flassaders neix una mica m¨¦s amunt del carrer de la Princesa i mor al passeig del Born. Al mig, s'eixampla a la pla?a de Jaume Sabart¨¦s, on el Museu Picasso ha obert un nou acc¨¦s i tres terrasses on es pot prendre alguna cosa.

Com les fa?anes dels edificis, no hi ha local que no tingui una llarga hist¨°ria. El mercat de tapes Princesa, amb 17 llocs de degustaci¨®, es troba en un palau del 1400. El restaurant La B¨¢scula, de menjar org¨¤nic, va ser una antiga f¨¤brica de dol?os i xocolata i es diu aix¨ª perqu¨¨ s'entra literalment caminant per sobre de la planxa de la balan?a on es pesaven els carros. Valentes van ser les propiet¨¤ries, que van arribar aqu¨ª el 2001, quan el Born encara no s'havia posat de moda. Abans fins i tot va obrir, el 1997, la botiga ?stro: ven sabates i complements de pell i roba de fibres naturals. Tot disseny i fabricaci¨® italiana.

Al carrer tamb¨¦ s'ha instal¡¤lat JS Heritage, la l¨ªnia casual de Javier Simorra; la botiga de n¨²vies i festa de Roser Marc¨¨, o la joiera artesana Elisa Brunells, un cl¨¤ssic de la ciutat. Altres locals s¨®n multimarca, com Loisaida, que ven roba de diversos dissenyadors catalans, a m¨¦s d'antiguitats. Tot amenitzat per m¨²sica dels anys quaranta i cinquanta. ?s un luxe de local que ocupa el que van ser les cavallerisses de l'antiga f¨¤brica de moneda, La Seca, avui un teatre de dues sales amb una magn¨ªfica programaci¨®.

A l'ombra dels magnolis

Per Javier Mart¨ªn

Hi ha carrers que s¨®n i carrers que porten; carrers de dia i carrers de nit; carrers per a nens i carrers per a addictes del shopping; de passejar o de conduir. En els seus escassos 500 metres, Dom Pedro V ho reuneix tot. Arrenca amb el millor mirador de la ciutat a un costat i amb el convent de S?o Pedro de Alc?ntara?a l'altre, ja que en aquest carrer no desmereix cap de les dues voreres, que neixen amb exuberants jacarandes de tons liles. Satisfet l'esperit, la resta del carrer ¨¦s per als pecats del cos. Val la pena gaudir de la pastisseria S?o Roque?i tamb¨¦ ¡ªels diners no seran cap obstacle¡ª de les empanades de gallina de Doce Real una mica m¨¦s enll¨¤; per¨° entremig, el naixement del carrer de Rosa, entranyable de dia, diab¨°lic de nit; apunteu-la per despr¨¦s, ja que no ¨¦s cosa de desviar-se abans d'arribar a les boutiques que competeixen en ¨²ltima moda, per despr¨¦s, nom¨¦s creuant la cal?ada, retrocedir cinc segles.

Si hi ha monuments que justifiquen la visita a una ciutat, tamb¨¦ passa, en comptades ocasions, amb algunes botigues. ?s el cas de Solar. Lucilia, la seva apassionada dependenta, explica en un minut la hist¨°ria del taulell del segle XVI al XX amb aquelles obres mestres a les nostres mans. La botiga ¨¦s una temptaci¨®, ja que nom¨¦s amb 20 euros podem comprar alguna antiguitat. A l'inrev¨¦s que el m¨®n, Lucilia s'of¨¨n amb els turistes que entren i surten de seguida: ¡°Per¨° si no han vist res!¡±, els recrimina en l'idioma que toqui. Les coses antigues i les noves es combinen tan b¨¦ com el luxe i els dinars econ¨°mics de 5,95 euros per un arr¨°s amb peix molt correcte m¨¦s aigua i caf¨¨ que cobra Tascardoso, ja a l'altre extrem del carrer.

Dom Pedro V desemboca als?jardins del Pr¨ªncipe Real, amb el seu vell xiprer i els seus immensos magnolis al voltant del caf¨¨ Esplanada. Al capvespre, els dos quioscs de la pla?a s'omplen de gent maca. ?s el lloc i l'hora de passejar els caniches i els Porsche, sopar a?A Cevicheria i rematar al?Pavilh?o Chin¨ºs, un altre lloc ¨²nic; tot aix¨° del dia a la nit, del convent a la cocteleria, a?Dom Pedro V, el carrer dels carrers.

Prof¨¤ i sagrat, de la m¨¤

Per Pablo Ordaz

A les luxoses botigues d'antiguitats situades al principi de Via dei Coronari, a dues passes de la pla?a Navona, Silvio Berlusconi acostumava a comprar els regals per a les joves convidades de les seves famoses festes. I al final del carrer a l'esquerra, Jorge Mario Bergoglio va resar davant la Madonna dell¡¯Archetto la seva ¨²ltima oraci¨® abans d'entrar al conclave del qual va sortir vestit de blanc. L'humorista Maurizio Crozza acostuma a dir que Roma ¨¦s l'¨²nica ciutat del m¨®n que ¨¦s capital de dos Estats: ¡°Un d'ells creu en D¨¦u i sempre est¨¤ a l'espera que succeeixi el gran miracle; l'altre ¨¦s el Vatic¨¤¡±. El carrer que, a trav¨¦s de la bellesa, serveix per unir aquests dos mons tan contradictoris es diu Via dei Coronari. Aplega, en el seu mig quil¨°metre d'estranya rectitud ¡ª¡°a It¨¤lia, la dist¨¤ncia m¨¦s curta entre dos punts ¨¦s l'arabesc¡±, deia l'escriptor Ennio Flaiano¡ª, els fonaments sobre els quals cruix la gl¨°ria de la ciutat: sagrat i prof¨¤, hist¨°ric i ef¨ªmer, la pla?a amb font i esgl¨¦sia i el carrer¨® ¡ªdiuen que el m¨¦s estret de la ciutat¡ª que porta a un palauet que al segle XV pertanyia a Fiammetta, la cortesana m¨¦s famosa de la ciutat, i que ara ocupa la seu d'un institut financer.

A mig carrer, i just despr¨¦s del pintoresc carrer¨® que acull la Gelateria del Teatro,?hi ha l'esgl¨¦sia de San Salvatore in Lauro, constru?da al segle XVI sobre la vella parr¨°quia del segle XI. All¨¤ dins, per a estupefacci¨® de descreguts i devoci¨® de fidels, es mostren les rel¨ªquies de diversos sants, sobretot del pare caputx¨ª Pius (1887-1968), fam¨®s pels estigmes que duia a les mans. El recorregut en direcci¨® al pont de Sant¡¯Angelo va deixant const¨¤ncia setmana rere setmana que el malson que els ve?ns van denunciar fa mesos que ja ¨¦s una realitat. Els antics, discrets i bonics negocis estan sent substitu?ts a velocitat endimoniada per botigues de quincalla i bars de menjar r¨¤pid. Tamb¨¦ sobre els sampietrini ¡ªles t¨ªpiques llambordes romanes¡ª de Via dei Coronari es constata cada dia que la bellesa de Roma ¨¦s tamb¨¦ la seva m¨¤xima amena?a.

Un tur¨® amb atmosfera de poble

Per Jos¨¦ Miguel Roncero

En grans capitals com Viena, molts carrers s¨®n amples i majestuosos, records d'un passat glori¨®s (aquest any se celebren els 150 anys de la Ringstrasse, la via de circumval¡¤laci¨® que articula l'eixample vien¨¨s). I altres carrers s¨®n petits, acollidors i evoquen un passat en el qual la ciutat s'assemblava m¨¦s a un gran poble. Spittelberg (l'hospital del tur¨®), situat al set¨¨ districte vien¨¨s (Neubau) i tocar del barri dels museus, ¨¦s un bon exemple.

Spittelberg s¨®n en realitat tres carrers paral¡¤lels: Spittelberggasse, Schrankgasse?i?Gutenberggasse. En arribar a la zona, tenim la sensaci¨® d'haver entrat en una petita poblaci¨® empedrada, sense cotxes, silenciosa. El passat rural i camperol d'aquest tur¨® encara es respira a les seves cases, algunes del segle XVII. Diversos edificis sembla com si s'alcessin sobre el tur¨® per obtenir les millors vistes. Spittelberg va ser en uns altres temps una zona ben coneguda per la prostituci¨®, freq¨¹entada per vividors i canalles. El racionalisme burocr¨¤tic vien¨¨s no es va imposar fins ben entrat el segle XIX, quan la zona es va deixar seduir per la senzillesa i eleg¨¤ncia imposades per l'arquitectura Biedermeier, de la qual Spittelberg ofereix mostres excel¡¤lents.

Des d'aquells dies de la picardia les coses han canviat. Avui es va a?Spittelberg a passejar, a prendre un caf¨¨ o una copa amb els amics, o a trobar alguna cosa ¨²nic per a aquella persona especial. El tur¨® s'enorgulleix d'oferir gastronomia, oci i cultura: un teatre, un cinema, caf¨¨s i bars tradicionals o contemporanis, galeries d'art, comer?os de disseny, xocolateries i restaurants. I hi ha, a m¨¦s, moltes activitats de carrer. A l'hivern, un dels mercats de Nadal m¨¦s famosos i alternatius pren el pujol. A l'estiu ¨¦s el torn de les terrasses. I el primer cap de setmana de cada mes hi ha un mercat on es venen des de productes artesans fins a antiguitats tretes d'algun dels soterranis propers. Benvinguts al tur¨®.

600 metres, cinc segles

Per Isabel Ferrer

Situada entre dues places c¨¨ntriques, Rembrandtplein?i?Frederiksplein, el carrer d'Utrecht (Utrechte?straat) va n¨¦ixer el 1658 durant la gran ampliaci¨® d'Amsterdam, que era llavors, en ple Segle d'Or, una de les urbs m¨¦s pr¨°speres d'Europa. Encara que els seus 600 metres travessen tres dels canals de la ciutat (Herengracht, Keizers?gracht i Prinsengracht), no sol pensar-se en ell quan es passeja pel casc hist¨°ric. Els seus edificis s¨®n t¨ªpicament holandesos, per¨° sense l'aspecte dels aixecats pels comerciants que es van fer rics especulant amb les tulipes. A m¨¦s, la recorre un tramvia i cal creuar amb cura. No obstant aix¨°, recull en diversos aspectes l'ess¨¨ncia d'Amsterdam.

Amb prou feines sobreviuen alguns immobles de fa cinc segles, per¨° el car¨¤cter d'Utrechtestraat rau en els seus comer?os. Hi ha moda, interiorisme, restaurants, xocolateries, joies i tallers d'orfebreria i bijuteria, flors, retratistes, tatuatges, perfumeries, perruqueries, pastisseries, delicatessen i entrepans, ferreteries, vins, revistes, impremtes, llibreries¡­ Els tramvies de cavalls van arribar el 1877, i els el¨¨ctrics, el 1904. En l'actualitat, com tamb¨¦ passa progressivament a tota la ciutat, les bicis competeixen amb cotxes i tramvies.

Hi ha xocolates artesans a?Van Soest Chocolatier; pa i pastissos a?Bakker Van Eijk; formatges a?Kaashuis Tromp; roba d'home a mida a?Romeyn Tailors, una sastreria fundada el 1898; roba i botes coloristes per a dona a?Lien & Giel; regals ins¨°lits a?Jan; vinils, discos compactes, i DVD, nous i de segona m¨¤, a?Concerto, la botiga m¨¦s gran del seu estil al pa¨ªs. Obert el 1967, Sluizer ¨¦s un restaurant que combina cl¨¤ssics com la sopa de tom¨¤quet amb receptes contempor¨¤nies.

Utrechtsestraat queda, a m¨¦s, a un pas del Museu Ermitage, la franqu¨ªcia holandesa de la sala russa oberta en un antic hospici. El teatre Carr¨¦, en un antic circ, ¨¦s tamb¨¦ molt a prop. Apuntats tots dos al riu Amstel, formen part de l'oferta cultural que corona un carrer sense pretensions, per¨° amb aut¨¨ntic sabor.

Cita al caf¨¨ del Pet¨®

Per Viveca Tallgren

Al cor de la part medieval de Copenhaguen discorre Str?det, un dels carrers amb m¨¦s encant de la capital danesa. Paral¡¤lel al carrer per a vianants Str?get, per¨° sense el formiguer i soroll d'aquest. A?Str?det (el carrer¨®) es pot passar f¨¤cilment mig dia entrant a les botigues i gaudint dels seus bells edificis del segle XVIII, fins i tot un d'ells amb parets entramades.

Str?det ¨¦s la denominaci¨® conjunta de tres carrers seguits, Farvergade, Kompagnistr?d'i L?derstr?de, que desemboquen a la pla?a Amagertorv, prop del castell de Christiansborg, seu del Parlament.

A?Str?det hi ha moltes botigues de disseny de tota mena: de cer¨¤mica, de joies, de roba o de mobles, a m¨¦s d'algunes exclusives llibreries d'ocasi¨®. Val la pena visitar la botiga de la ceramista danesa Ditte Fischer, a L?derstr?de, 14. Gaireb¨¦ al davant hi ha un dels caf¨¨s m¨¦s populars de Copenhaguen, Kafe Kys (Caf¨¨ del Pet¨®).

Per comprar regals o alguna que altra cosa bonica per a la casa, la botiga de la dissenyadora Mette Gr?nlykke, a L?derstr?de, 5, t¨¦ gran varietat de coixins, joies, llums o cistelleria, tot en colors vius. Una mica m¨¦s lluny, a Kompagnistr?de, 8, hi ha?Kaiku, amb la seva exclusiva varietat de mobles, florers i altres estris dom¨¨stics de disseny modern escandinau. A?Frietzsches, amb la fa?ana pintada de verd, venen exquisides obres de vidre fetes a m¨¤.

A?Str?det hi ha molts petits caf¨¨s i bars per a tots els gustos, bona part amb terrassa a l'estiu. El que tenen en com¨² ¨¦s que gaireb¨¦ tots s¨®n bastant informals. Hoppes, a L?derstr?de, 7, ¨¦s un dels restaurants m¨¦s populars, com tamb¨¦ RizRaz, a Kompagnistr?de, 20, que serveix menjar mediterrani amb un gran bufet vegetari¨¤ a bon preu.

Bertels Salon, a Kompagnistr?de, 5, ofereix caf¨¨ amb un dels pastissos de formatge m¨¦s famosos d'estil novaiorqu¨¨s, i Bar Maroc, una mica m¨¦s enll¨¤, serveix te de menta a l'estil marroqu¨ª amb pastissos orientals. Str?det t¨¦ fins i tot una bona perruqueria, Atmosphair, on atenen tres perruqueres amb molt de talent.