Biaix ideol¨°gic

A les forces pol¨ªtiques d'esquerra ¡ªja sigui en versi¨® vella o nova pol¨ªtica¡ª sempre ha estat f¨¤cil penjar-los l'etiqueta del biaix ideol¨°gic, ¨¦s a dir de tend¨¨ncia sect¨¤ria. ?s un estigma interior que en els ¨²ltims anys s'ha exterioritzat, banalitzat per les samarretes que llueixen alguns dels seus l¨ªders de partits emergents. Ara la declaraci¨® de principis se serigrafia sobre el pit, on abans proclamaven ic¨°nicament la seva fe els cavallers creuats. En l'¨²ltim decenni, el matrimoni gai ¡ªamb el pedigr¨ª afegit de manifestacions episcopals incloses¡ª va ser sant i senya d'aquella etiqueta. No calia¡ªs'argumentava des de la dreta¡ª anar tan lluny i anomenar matrimoni una cosa que fins i tot un cec veu que no ho ¨¦s. Per¨° el biaix ideol¨°gic de l'esquerra s'hi va imposar.

A les forces pol¨ªtiques d'esquerra ¡ªja sigui en versi¨® vella o nova pol¨ªtica¡ª sempre ha estat f¨¤cil penjar-los l'etiqueta del biaix ideol¨°gic, ¨¦s a dir de tend¨¨ncia sect¨¤ria.

Amb el temps, Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero ¡ªque era el president del Govern central aleshores, el 2005¡ª ha estat redimit d'aquell pecat de suposat sectarisme ideol¨°gic fins i tot per la cat¨°lica Irlanda, que en un refer¨¨ndum celebrat aquest mateix any ha donat llum verda al matrimoni entre persones del mateix sexe. Quan el que es persegueix ¨¦s mantenir l'estatus?quo, seguir el discurs pretesament hegem¨°nic, no pertorbar la jerarquia eclesial o seguir el joc als poders f¨¤ctics no es parla de biaix. Simplement es tracta de respecte democr¨¤tic i ¨¦s un valor en si mateix.

Recentment, el biaix ha tret el cap amb la decisi¨® de l'Ajuntament de Barcelona de no actuar penalment contra dos estudiants ¡ªIsmael Benito i Daniel Ayyash¡ª a qui la fiscalia demana gaireb¨¦ nou anys de pres¨® per participar suposadament en baralles i destrosses, per les quals han passat 34 dies a la pres¨®. Aix¨° va ser arran de la vaga general de 2012 contra la reforma laboral aprovada amb els vots de PP i CiU. El govern municipal d'Ada Colau ha decidit fa uns dies reclamar-ne ¨²nicament la responsabilitat civil ¡ªindemnitzacions¡ª que pertoqu¨¦s, per¨°, en canvi, la Generalitat fa pinya amb la fiscalia i insisteix a demanar penes de pres¨®.

No sempre l'executiu auton¨°mic ¨¦s tan inflexible en l'escrupolosa persecuci¨® del rescabalament material i moral. En el cas Palau, la Generalitat es troba en parador acusador desconegut, malgrat que es tracta d'un cas de comissions per obra p¨²blica adjudicada pel Govern catal¨¤ i presumptament cobrada per Converg¨¨ncia Democr¨¤tica. I qu¨¨ podem dir del cas de l'Associaci¨® Catalana de Municipis (ACM), que agrupa municipis nacionalistes i que s'ha negat a presentar-se com a part perjudicada per un cas en qu¨¨ la Fiscalia Anticorrupci¨® demana fins a cinc anys i mig de pres¨®. Els acusats s¨®n els convergents Josep Maria Matas i Xavier Sol¨¤ ¡ªexsecretari general i l'excap dels serveis jur¨ªdics de l'ens municipalista, respectivament¡ª que presumptament es van embutxacar al voltant d'un mili¨® d'euros mitjan?ant factures inflades i treballs ficticis. Estem parlant de diners p¨²blics procedents dels ajuntaments.

El matrimoni gai va ser sant i senya d'aquell biaix. Ara, torna a treure el cap amb la decisi¨® de l'Ajuntament de Barcelona de no actuar penalment contra dos estudiants.

Per¨° aix¨° no ¨¦s biaix ideol¨°gic. Com tampoc ho ¨¦s el fet de rec¨®rrer a l'human¨ªssim recurs de la ll¨¤grima quan els que estan acusats o han d'entrar a la pres¨® s¨®n octogenaris, com Llu¨ªs Prenafeta o Maci¨¤ Alavedra (cas Pretoria) o Josep Llu¨ªs N¨²?ez. La m¨¤xima ¡°odia el delicte i compadeix el delinq¨¹ent¡± cobra tota la seva for?a entre els qui veuen injust que un avi acabi en una freda cel¡¤la. Cal demanar c¨¤stigs exemplars amb qu¨¨ suposadament destrossen mobiliari urb¨¤. Els que presumptament roben, corrompen o defrauden el fisc s¨®n figues d'un altre paner.

Entre els que alteren d'ordre i agitadors del caos hi interv¨¦ un abisme. Aquesta doctrina est¨¤ assentada socialment i medi¨¤ticament. Ada Colau, poc abans de ser escollida alcaldessa de Barcelona, va declarar en aquest diari: ¡°Desobeirem les lleis que ens semblin injustes¡±. Aquesta frase, m¨¦s pr¨°pia d'una activista que d'una candidata a alcaldessa, va mer¨¨ixer els honors de la lapidaci¨®. Per¨° heus aqu¨ª que pocs dies despr¨¦s tota una presidenta del Parlament, N¨²ria de Gispert, ni m¨¦s ni menys que guardiana de la Cambra legislativa catalana, assegurava en diverses ocasions en una entrevista a Catalunya R¨¤dio que la legalitat havia de vulnerar-se si no servia per aconseguir la independ¨¨ncia de Catalunya. Deu ser que en q¨¹estions de biaix ideol¨°gic, el fi continua justificant els mitjans. O que, en alguns casos, s'ha interioritzat de tal manera que ni es nota.