De qu¨¨ riu?

Fa anys, amb motiu d'una campanya electoral, Manuel Delgado va escriure un article que va tenir certa repercussi¨®. Es titulava, si no em falla la mem¨°ria, De qu¨¨ riuen?, i partia, com imaginareu, de la constataci¨® del somriure radiant que els candidats acostumen a lluir als cartells electorals, per despr¨¦s assenyalar, amb l'agudesa que caracteritza el nostre antrop¨°leg, com n'¨¦s d'absurd aquest gest.

M'ha vingut al cap el seu article amb el pas dels dies, tot just acabades les ¨²ltimes eleccions. Fixeu-vos que dic ¡°acabades¡± i no ¡°durant¡±. Perqu¨¨ el fet que al llarg de la campanya tots els candidats, sense distinci¨® d'ideologies, llu?en el millor dels seus somriures em va semblar completament normal, suposo que perqu¨¨ vaig tendir a interpretar la seva imatge riallera com una esp¨¨cie d'educada cortesia cap al possible votant. No obstant aix¨°, que aquell mateix somriure, fins i tot ampliat, romangu¨¦s, setmanes despr¨¦s, al rostre de qui ha obtingut la vict¨°ria electoral ¨¦s el que no ha deixat de cridar la meva atenci¨®.

Me l'ha cridada, ho matiso tot seguit, en determinats casos. No ¨¦s el mateix, ¨°bviament, que guanyi unes eleccions alg¨² que ha basat la seva campanya en la tesi que les coses van sobre rodes i que, avan?ant, decidits, per la via de la recuperaci¨®, estem deixant enrere bona part dels nostres problemes, que ho faci qui ha apel¡¤lat tot el temps a la desesperaci¨® en la qual viu immersa bona part de la poblaci¨®. En el primer cas, es comprendria perfectament que, a m¨¦s de la sabuda alegria per la vict¨°ria obtinguda, el vencedor continu¨¦s despr¨¦s amb el somriure a la cara, en la mesura en qu¨¨ aquesta vict¨°ria comporta, segons al seu parer, la possibilitat que la bonan?a continu? o que, fins i tot, creixi.

Molts? tenim gravat en la mem¨°ria el gest sever amb qu¨¨ els pol¨ªtics d'aquella tan injuriada transici¨® assumien el poder

En el segon cas, en canvi, l'exultant reacci¨® s'entendria molt menys. Perqu¨¨ resultaria estrany, en efecte, que qui en els seus missatges de campanya ha reiterat una vegada i una altra, amb to dram¨¤tic i rictus de dolor, la insuportable situaci¨® en qu¨¨ es troben tants ciutadans, ara pogu¨¦s lluir, com ¨¦s evident que passa, la rialla a la boca, a pesar que la situaci¨® d'aquells no ha variat gens.

Encara som molts els que tenim gravat en la retina de la nostra mem¨°ria el gest sever, fins i tot greu, amb qu¨¨ els pol¨ªtics de l'avui tan injuriada transici¨® (de l'anterior monarca, uller¨®s i desencaixat el dia de la seva proclamaci¨®, als primers presidents del govern) assumien el poder. Semblaven reflectir en els seus rostres la consci¨¨ncia del que els esperava, la magnitud de la feina pendent, la quantitat d'expectatives que tants havien dipositat en ells. Potser fingien, no ho s¨¦. Per¨° en tot cas tenien la delicadesa de transmetre a la ciutadania la impressi¨® que l'¨²nica cosa que de deb¨° els importava era l'envergadura del que els quedava per fer.

Que D¨¦u em perdoni, per¨° de vegades, en les nits d'insomni, m'assalten foscos pensaments, que em porten a posar en q¨¹esti¨® el que tothom al meu voltant sembla tenir absolutament clar (cosa que fa, dit sigui de pas, que em senti com el borratxo de l'acudit que circulava per l'autopista contra direcci¨®). I durant el son prim dubto de si l'ordre de les raons amb les quals s'ha persuadit un ampli sector de la ciutadania perqu¨¨ doni suport a determinades propostes ¨¦s el veritable o, per contra, l'aut¨¨ntic ordre t¨¦ el signe contrari. Fins i tot ¡ªho confesso avergonyit, ara que no em llegeix ning¨²¡ª arribo a especular si els qui tant han insistit que el poder ¨¦s per ells nom¨¦s un mitj¨¤ per ajudar que els desheredats de tot tipus surtin de la seva situaci¨® penosa, no s'hauran servit precisament d'aquella permanent invocaci¨® al patiment ali¨¨ com a mitj¨¤ per aconseguir el poder.

Per¨° que els al¡¤ludits no es preocupin gaire pels meus dubtes nocturns: el m¨¦s probable ¨¦s que els faltin fonaments (cosa que celebraria, per descomptat). Amb tot, no crec que contribueixi a dissipar-los el fet que, lluny de mostrar-se capficats per la responsabilitat de la tasca hist¨°rica que els cau al damunt, alguns d'aquests vencedors vinguin fent exhibici¨®, des del 24-M, d'una felicitat desbordant, d'una euf¨°ria incontinguda. Pel meu gust una mica obscenes, per cert.

Manuel Cruz ¨¦s catedr¨¤tic de Filosofia Contempor¨¤nia a la Universitat de Barcelona.