Duran Duran, el raconet nost¨¤lgic del S¨®nar

Els records. En un festival que mira al futur tamb¨¦ hi ha moments per al passat, per evocar-lo amb tendresa i nost¨¤lgia. D'aix¨° se'n van encarregar Duran Duran en l'obertura de l'¨²ltima nit del festival, aplegant davant del seu escenari una concurr¨¨ncia amb edat per tenir records. Malgrat que el grup est¨¤ preparant material nou que segons asseguren vol sonar contemporani, bona part del seu repertori va ser un passeig pels seus hits, precisament els ressorts de la mem¨°ria. Ells van ser els protagonistes de l'inici del comiat de l'actual edici¨® del festival, que segons dades oficials ha rebut unes 119.000 visites en total, a les quals cal sumar les 200.000 persones que es calculen l'han seguit en?temps real.

I els qui aix¨ª ho van fer i els presents al S¨®nar?hi van veure una banda amb molt, molt¨ªssim passat. Els seus membres, amb un Simon LeBon abillat amb un blanc impol¡¤lut, es mantenen en forma i el seu posat no s'ha infringit, tot i que les seves can?ons van sonar al S¨®nar una mica m¨¦s arrugades que els seus int¨¨rprets. Van comen?ar de traca, amb ¡°The wild boys¡±, ¡°Hungry like the wolf¡± i ¡°The reflex¡±, per rematar en la recta final amb ¡°Dance into the fire¡± i ¡°Rio¡± entre d'altres. Pel mig, una continua refer¨¨ncia als temps en qu¨¨ no es deia dels membres del grup que es conservaven b¨¦, aix¨° s¨ª, refer¨¨ncia bastant gastada per un so no adequat per a un grup pop, amb uns greus exagerats i la resta dels instruments, veu inclosa, t¨¨nuement audibles. Per¨° la pres¨¨ncia de Duran Duran era una picada d'ullet al passat i com a tal cal agafar-s'ho. Res m¨¦s.

A la tarda, el S¨®nar, esgotant la seva programaci¨® sota el sol, va donar proves de la seva versatilitat, tot i que dos dels seus espectacles m¨¦s destacables van estar pautats per la cultura popular. Un d'ells va ser l'estupenda i clarivident actuaci¨® d'El Ni?o de Elche secundat per Los Volubles, presentant un espectacle de fusi¨® entre flamenc i electr¨°nica pautat per un accentuat car¨¤cter ideol¨°gic. L'altre va ser l'actuaci¨®, aquesta, com correspon, a l'aire lliure, de Bomba Est¨¦reo, el grup colombi¨¤ que fusiona ritmes llatins i electr¨°nics. La tercera pota de la tarda, ja molt m¨¦s cerebral, la va posar Holly Herndon i el seu espectacle al voltant d'un ordinador, font dels seus sons i punt de partida i en molts casos d'arribada de la seva proposta. Una pota m¨¦s anar a c¨¤rrec de Cabo San Roque, inventors de ginys musicals fascinants que reivindiquen la mec¨¤nica a la casa del m¨®n digital del S¨®nar.

El d'El Ni?o de Elche va ser una veritable demostraci¨® d'intu?ci¨®, mirada intencionada i actitud, pr¨°pia d'uns joves que miren el present i nom¨¦s en veuen un d'erm. Era tamb¨¦ la primera vegada que el S¨®nar inclo?a aproximacions d'aquest perfil al flamenc, del qual l'espectacle en prenia els verdiales, un cant de festa, com a referent per barrejar-los amb el concepte de rave, la festa electr¨°nica lliure per antonom¨¤sia. I de llibertat anava l'espectacle, de llibertat ideol¨°gica, d'humor, -es va reivindicar en notables ocasions la figura de Guillermo Zapata-, i d'abs¨¨ncia de prejudicis a l'hora d'abordar una fusi¨® a priori contra natura. Res m¨¦s lluny de la realitat, l'espectacle, puntejat per bases "raves" a molts beats per minut, tenia una est¨¨tica despentinada i desmanegada que es vinculava amb l'esc¨¤s estilisme del p¨²blic, l'¨¤nima del qual est¨¤ en el que es diu i no tant en les pautades i estilitzades formes amb qu¨¨ es diu. En suma, l'est¨¨tica era deliberadament descanterada, per¨° ¨¦s que aix¨ª es guanyava en intensitat, en identitat i en claredat.

El suport als temes que anaven sorgint del cantant de flamenc i dels seus quatre m¨²sics de suport, un d'ells guitarra flamenca, estava en unes projeccions tamb¨¦ desgrenyades en les quals s'alternaven Ada Colau, Dolores Ib¨¢rruri i la Mare de D¨¦u del Carme, aix¨ª com el cotxe en qu¨¨ va morir Carrero Blanco, les c¨¨lebres imatges d'Arias Navarro comunicant al pa¨ªs la mort de Franco. Total, un espectacle ideol¨°gic ben travat que barrejava festa i pensament, ball i presa de posici¨®, alegria i reivindicaci¨®. "No us jugueu el nostre futur, torneu-nos el nostre present¡±, es va poder llegir en pantalla.

La festa va seguir despr¨¦s amb Bomba Est¨¦reo, una altra forma de tramar el poble amb l'electr¨°nica. Nom¨¦s per sentir en ple Village "mueve tus caderas" ja valia la pena ser-hi, escoltant c¨²mbies i altres ritmes llatins mesclats amb guitarres africanes i electr¨°nica de ball. Menys ballable va ser Holy Herndon i la seva m¨²sica d'ordinador, que va comen?ar soroll¨®s per anar guanyant pulsi¨® r¨ªtmica a mesura que avan?ava l'actuaci¨®, de la qual potser es podia esperar m¨¦s sons accidentals propis dels entorns inform¨¤tics. Finalment els locals Cabo San Roque van presentar el seu espectacle basat en Tres Tristos Trons, una m¨¤quina musical tan mec¨¤nica com a fascinant constru?da per ells mateixos.