¡°Cal seguir amb la transpar¨¨ncia per recuperar la credibilitat¡±

La crisi de Banca Privada d¡¯Andorra (BPA), acusada pel Tresor dels Estats Units?d'afavorir el blanqueig de capitals procedent del crim organitzat, va posar contra les cordes el sistema financer andorr¨¤. El supervisor va haver d'intervenir l'entitat per evitar l'efecte contagi?a la resta de bancs. Tres mesos despr¨¦s, el ministre de Finances, Jordi Cinca, assegura que ¡°la pla?a est¨¤ molt estabilitzada¡±. Les autoritats preparen la creaci¨® d'un banc amb els actius sans del BPA per despr¨¦s vendre'l en una subhasta oberta a grups internacionals.

P. Quin ¨¦s el calendari per a la venda del BPA?

R. No ¨¦s possible dir-ho amb exactitud. Primer cal acabar l'an¨¤lisi de tots els seus clients. El proc¨¦s de resoluci¨® ¨¦s diferent dels que s'han viscut a Espanya. Al BPA no hi ha actius t¨°xics, sin¨® la sospita que una s¨¨rie de comptes operaven des de la il¡¤legalitat amb voluntat de blanquejar diners, la qual cosa va obrir la possibilitat de contaminaci¨® del conjunt del banc. Aix¨° obliga a analitzar tots els clients i la seva operativa. El proc¨¦s requereix temps, per¨° ¨¦s imprescindible perqu¨¨ ara el BPA ¨¦s un banc a?llat al qual les contraparts han bloquejat els fons perqu¨¨ temen que si els posen en circulaci¨® puguin contribuir a estendre la contaminaci¨®.

P. Pot garantir que el banc bo nom¨¦s tindr¨¤ actius sans?

¡°Al BPA no hi ha actius t¨°xics, sin¨® la sospita que una s¨¨rie de comptes operaven des de la il¡¤legalitat¡±

R. Ser¨¤ el banc m¨¦s net i m¨¦s ben analitzat. Nom¨¦s amb aquest proc¨¦s els clients podran recuperar els diners. Davant la disjuntiva d'anar r¨¤pid per¨° posar en risc els diners o b¨¦ anar m¨¦s a poc a poc perqu¨¨ puguin recuperar-los, nom¨¦s pod¨ªem decidir-nos per la segona opci¨®.

P. Quan aixecaran el control de capitals?

R. L'Ag¨¨ncia Estatal de Resoluci¨® d'Entitats Banc¨¤ries (AREB) preveu finalitzar aquesta an¨¤lisi a mitjan agost. Fins llavors ha de preparar el nou banc i presentar el proc¨¦s de resoluci¨® a les contraparts perqu¨¨ desbloquegin els comptes. Llavors podrem tenir l'entitat operativa, el llibre de venda i iniciar el proc¨¦s de subhasta.

P. Tenen alguna oferta?

R.?Formalment no n'hi pot haver perqu¨¨ ¨¦s una subhasta. Si ha vingut alg¨² a interessar-se? Si ¨¦s aix¨ª, probablement ha anat a l'AREB.

¡°El control de capitals es pot aixecar a mitjan agost¡±

P. Quin era el risc real de contagi a la resta del sistema?

R. Objectivament, molt baix. El FinCen nom¨¦s estava preocupat per una entitat i per una operativa, uns comptes i uns directius molt concrets. Per¨° els mercats financers es mouen per la confian?a, la pla?a andorrana ¨¦s petita i convenia ser molt contundent per donar un missatge clar. No pod¨ªem jugar-nos que el mercat pos¨¦s en dubte la pla?a i la pogu¨¦s bloquejar en la seva globalitat.

P. Els auditors certificaven cada any que el BPA complia en mat¨¨ria de prevenci¨® de blanqueig de capitals. La normativa era molt laxa?

R. No, ¨¦s la mateixa que a la resta de pa?sos. Hem fet quatre modificacions legislatives per implementar les recomanacions de Moneyval i estem en una fase molt avan?ada de la quarta avaluaci¨®. A m¨¦s, Andorra va signar l'acord monetari el 2011 i es va incorporar a la nostra legislaci¨® tot el patrimoni comunitari en mat¨¨ria financera. El que ha passat ¨¦s senzill: unes persones cometien activitats il¡¤l¨ªcites que van intentar emmascarar i al final es van constatar. Recordem que dels quatre casos denunciats pel FinCen, tres ja estaven judicialitzats i els supervisors havien demanat al BPA que reforc¨¦s procediments.

P. Com redre?aran el problema d'imatge que ha generat el cas BPA?

¡°Tenim el comprom¨ªs amb l¡¯OCDE de fer l¡¯intercanvi autom¨¤tic de dades el 2018¡±

R. Cal persistir en el cam¨ª de la transpar¨¨ncia i la cooperaci¨® en els ¨¤mbits del blanqueig de capitals i de l'intercanvi d'informaci¨® fiscal. Tenim el comprom¨ªs amb l'OCDE de fer l'intercanvi autom¨¤tic el 2018 i hem apostat per una obertura econ¨°mica amb un model fiscal homologable. A partir d'aqu¨ª, signem convenis per evitar la doble imposici¨® amb Fran?a i Espanya i ho farem amb m¨¦s estats. Cal seguir i accelerar m¨¦s per recuperar la credibilitat.

P. No contribueix a aquest prop¨°sit que la Comissi¨® Europea hagi incorporat Andorra en la seva llista de pa?sos no cooperants...

R. No vull minimitzar-ho, per¨° cal situar-ho, perqu¨¨ es barregen conceptes diferents: cooperaci¨® i nivell de pressi¨® fiscal. No es pot dir que Andorra sigui un pa¨ªs no cooperant. Des del 2003 tenim un conveni sobre fiscalitat de l'estalvi amb la UE que derivar¨¤ en un intercanvi autom¨¤tic d'informaci¨®.

P. Per¨° a Espanya s¨ª que hi ha sectors que adverteixen que Andorra persegueix un model de d¨²mping fiscal. ?s aix¨ª?

R.?El barem de pressi¨® fiscal dins de la UE ¨¦s molt ampli, en tipus i en deduccions o r¨¨gims especials. Andorra t¨¦ uns tipus baixos, per¨° pr¨¤cticament no t¨¦ r¨¨gims especials ni possibilitat de deduccions. El que diu la llei de tipus acaba sent el tipus efectiu. Per¨° mirem la nostra traject¨°ria. Hem fet una feina significativa en poc temps. Ens centrarem i a veure qu¨¨ cal ajustar per mantenir la idea de l'homologaci¨®.