Jordi Sevilla: ¡°El PSOE no t¨¦ intenci¨® de fer por a empreses ni a inversors¡±

?Jordi Sevilla (Val¨¨ncia, 1956) ¨¦s un cas de porta girat¨°ria a l'inrev¨¦s. Torna de l'empresa privada (PwC) a la pol¨ªtica, perdent diners, per dirigir el programa econ¨°mic del PSOE a petici¨® de Pedro S¨¢nchez. Ha escrit diversos llibres i ¨¦s assidu de les xarxes socials.

Pregunta. Hi ha qui troba un paral¡¤lelisme en el seu nomenament amb el de Miguel Sebasti¨¢n per Zapatero quan vost¨¨ era responsable d¡¯Economia.

Resposta. Hi ha una difer¨¨ncia, jo comptar¨¦ amb el secretari d¡¯Economia plenament i amb tota l¡¯Executiva.

P. Quan li va fer Pedro S¨¢nchez la proposta?

R. Fa un parell de setmanes. Em va dir que si volia tornar a la pol¨ªtica. Li vaig dir que s¨ª, si era per participar en la campanya electoral. I ens coneixem bastant b¨¦ com perqu¨¨ m'hagi pogut seduir per a aquest projecte.

P. Com el va seduir?

R. El PSOE ha fet un proc¨¦s de regeneraci¨® i renovaci¨® interna molt important que ell encap?ala. Hem viscut ¨¨poques molt turbulentes i fa falta recuperar l'orgull de la socialdemocr¨¤cia que va modernitzar Espanya i curar les ferides. Aquest ¨¦s un pa¨ªs on molts juguen a la fractura i a la por i fa falta gent que cregui que les coses s'han de fer de manera diferent.

P. Si guanyen les eleccions ser¨¤ ministre?

R. Si guanyem les eleccions, l'alegria ser¨¤ tan gran que estar¨¦ disposat a acceptar, fins i tot, aquest classe de propostes.

P. Per¨° abans han de conv¨¨ncer i guanyar.

Les empreses s¨®n les que creen ocupaci¨® i l¡¯Estat ha de distribuir la riquesa¡±

R. Per a aix¨° he vingut. La crisi l'ha pagada molta gent, que no n¡¯¨¦s responsable i s'ha sentit sola. Un Govern socialista no pot permetre que a la gent que ho necessita se li giri l'esquena. En aquest sentit, hem de ser curosos per no parlar nom¨¦s de recuperaci¨® econ¨°mica, sin¨® tamb¨¦ social i moral.

P. Existeix aquesta recuperaci¨®?

R. ?s una miqueta de cartr¨® pedra. Ve de l'exterior (els preus del petroli i la pol¨ªtica del BCE) i t¨¦ uns fonaments poc sostenibles. A m¨¦s, hem sortit de la recessi¨®, per¨° no de la crisi, i a for?a d'acomiadar treballadors i abaixar salaris. El model del PP no ¨¦s el que jo crec que ha de consolidar una recuperaci¨®.

P. I qu¨¨ proposa?

R. Acabo d'arribar. Treballarem en unes l¨ªnies clares: estabilitat pressupost¨¤ria; actuar expl¨ªcitament i directament contra la pobresa; recuperar l¡¯Estat de benestar que el PP ha destrossat, i modernitzar l'aparell productiu. ?s a dir, un model de creixement que es basi en el valor afegit i no a abaratir costos laborals.

P. Aix¨° ho pot fer la pol¨ªtica?

R. Ho ha de fer la pol¨ªtica juntament amb les empreses. Les empreses s¨®n les que creen ocupaci¨® i l¡¯Estat ha de distribuir la riquesa i atendre els serveis socials. Cr¨¦ixer per distribuir. Estem en un moment en qu¨¨ la pol¨ªtica econ¨°mica sembla que vol cr¨¦ixer per cr¨¦ixer o per fer m¨¦s rics els rics. Crec que el debat no est¨¤ a gastar molt, sin¨® a gastar b¨¦.

P. Es veur¨¤ la ideologia al programa econ¨°mic?

R. Ideologia i idees. Nosaltres som el que som, no necessitem transvestir-nos ni inventar nous espais pol¨ªtics.

P. El PP avisa de la por dels pactes dels socialistes.

R. Estan molt nerviosos. Li deu fer por a Rajoy, perqu¨¨ veu la possibilitat de perdre la Moncloa. Per¨° el PSOE no fa por a les empreses ni a la inversi¨® estrangera ni als ciutadans, nom¨¦s a Rajoy perqu¨¨ tem perdre el Govern. El PSOE ha governat i governa en moltes comunitats i ajuntaments amb un projecte en qu¨¨ el seu ¨²nic pacte ¨¦s intentar que sigui amb una majoria d'espanyols que li donin suport. Aquesta ¨¦s l'obstinaci¨® que tinc.

P. Quines reformes salvaria?

Crec que el debat no est¨¤ a gastar molt, sin¨®?a gastar b¨¦

R. Hem viscut una reforma financera que ha estat imposada; una reforma energ¨¨tica que fa que l'energia sigui la m¨¦s cara d¡¯Europa i que el nou Govern haur¨¤ de revisar, i una reforma laboral que l'¨²nica cosa que ha perm¨¨s ¨¦s facilitar els acomiadaments i els salaris a la baixa.

P. Vost¨¨s tenen el comprom¨ªs de derogar la reforma laboral.

R. L'estan derogant els tribunals, revisant-la article per article. Per tant, no tindrem necessitat de fer-ho. Cosa que no vol dir que no necessitem fer una altra cosa. Cal fer reversible les retallades, la caiguda en R+D, l'aturada en digitalitzaci¨® i una reforma laboral.

P. D¨®na suport al contracte ¨²nic?

R. ?s una soluci¨® falsa. Aix¨° no vol dir que entre el contracte ¨²nic i els m¨¦s de 40 que tenim no calgui prendre determinacions. Fa falta un contracte indefinit; un contracte per obra i servei; un de pr¨¤ctiques i, potser algun m¨¦s.

P. Aquesta ¨¦s una proposta de Ciutadans. Qu¨¨ li sembla?

R. Jo no he vist cap programa. He vist mesures, algunes, de molt medi¨¤tiques, com la de la xarxa de centres tecnol¨°gics que funciona des de fa m¨¦s de 15 anys. Segurament els que les van elaborar no el coneixien perqu¨¨ fa molts anys que estan fora d¡¯Espanya.

P. I Podem?

R. Tampoc no les conec perqu¨¨ em vaig quedar les que van presentar en les eleccions europees. De llavors a ara han girat diversos graus, per¨° encara no han parat.

Bengoa i Rivera se sumen a l'equip de S¨¢nchez

Rafael Bengoa, l'home de la pol¨ªtica sociosanit¨¤ria

Rafael Bengoa Renter¨ªa (Caracas, 1952) va ser conseller basc de Sanitat del 2009 al 2012, per¨° la seva fama com a expert en salut p¨²blica va augmentar quan el Govern de Barack Obama li va trucar aquell any per treballar en la seva reforma sanit¨¤ria. Era ja un home amb una gran experi¨¨ncia en pol¨ªtica sociosanit¨¤ria, o sigui, la uni¨® entre l¡¯¨¤mbit social (depend¨¨ncia, petites malalties, rehabilitacions) i el sanitari, que els ¨²ltims anys estava en boca de tots com una f¨®rmula per rendibilitzar al m¨¤xim el sistema espanyol, cada vegada amb m¨¦s malalts cr¨°nics fent servir hospitals pensats per a malalts aguts. ¡°Els malalts cr¨°nics complexos representen el 5% dels pacients i consumeixen el 70% del pressupost de la sanitat basca¡±, deia el mar? d'aquest any.

Advoca per una medicina preventiva, perqu¨¨ els pacients no acabin ingressant als hospitals per no haver rebut abans prou atenci¨® professional i personal. En un pa¨ªs amb una poblaci¨® tan envellida com l'espanyola ¨¦s fonamental que les urg¨¨ncies no estiguin saturades per falta de prevenci¨®.

Bengoa creu en la sanitat universal i no han estat poques les seves lluites contra la ind¨²stria farmac¨¨utica, a la qual no agradava que s'engeguessin mesures per a l'¨²s de f¨¤rmacs gen¨¨rics. Per¨° ell afirma que els laboratoris han de ser socis. La que de deb¨° ¨¦s la seva b¨¨stia negra, contra la qual combat sense arronsar-se, ¨¦s la ind¨²stria tabaquera.

El copagament sanitari imposat pel Govern de Rajoy tampoc li va fer gr¨¤cia. Creu que d¨®na al ciutad¨¤ el missatge que destorba. Aix¨° li va ocasionar enfrontaments amb Sanitat quan la ministra era Ana Mato i es va engegar la mesura, que ell es va negar a aplicar.

Teresa Ribera, assessora de Fran?a sobre energia i clima

Teresa Ribera ¨¦s una refer¨¨ncia en la complexa negociaci¨® internacional contra el canvi clim¨¤tic. Llicenciada en Dret i funcion¨¤ria del Cos Superior d¡¯Administradors Civils de l¡¯Estat, va entrar com a funcion¨¤ria en l¡¯Oficina de Canvi Clim¨¤tic quan Jaume Matas era ministre de Medi Ambient. All¨¤ va anar ascendint, sense carnet de partit, fins que, amb el PSOE, va arribar a ser secret¨¤ria d¡¯Estat de Canvi Clim¨¤tic.

Amb l'arribada del PP a l¡¯Executiu, Ribera va seguir en l¡¯Administraci¨®, per¨° en llocs que gaireb¨¦ no tenien contingut. Despr¨¦s d'un breu pas per l'empresa Isofot¨®n, va ser fitxada per l¡¯Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI) de Fran?a, del qual ¨¦s directora.

Es tracta d'un influent think tank, des del qual assessora els ministres francesos S¨¦gol¨¨ne Royal i Laurent Fabius en previsi¨® de la decisiva cimera del clima de Par¨ªs a final d'any, en qu¨¨ els pa?sos de l'ONU buscaran l'acord de reducci¨® d'emissions que no van aconseguir tancar el 2009 a Copenhaguen.