Un segon origen per a l¡¯encara desconegut Manuel de Pedrolo

¡°El cas Pedrolo ¨¦s a part¡±, va sentenciar el lapidari, per¨° prec¨ªs, Joan Fuster. Manuel de Pedrolo (l'Arany¨®, 1918-Barcelona, 1990) ¨¦s l'autor de Mecanoscrit del segon origen (1974), el llibre m¨¦s venut d'Edicions 62 (ronda els 900.000 exemplars) i el segon de tota la hist¨°ria de la literatura catalana (despr¨¦s de La pla?a del diamant, de Rodoreda); renovador escriptor dels m¨¦s llegits i dels m¨¦s prol¨ªfics que han donat mai les nostres lletres amb 120 t¨ªtols de tots els g¨¨neres imaginables, dels quals es venen uns 10.000 exemplars a l'any i, almenys quatre, corretegen incansables entre les lectures escolars. Per¨° ni tot aix¨°, ni el fet de tenir un valor pol¨ªtic avui a l'al?a com haver-se mostrat un sobiranista insubornable quan gaireb¨¦ no ho era ning¨² el 1985, li permeten un reconeixement inq¨¹estionable en el c¨¤non 25 anys despr¨¦s de la seva mort. Es compleixen avui, sense commemoracions notables i la sensaci¨® si no d'oblit s¨ª de displicent silenci i solitud, una mica com al seu enterrament: hi va assistir la seva dona, Josefina Fabregat, la seva filla, Adelais, i un amic que va arribar tard, el col¡¤lega Joaquim Carb¨®. Ning¨² m¨¦s.

Pedrolo va ser un lluitador contra corrent tota la vida, inc¨°mode de pert¨¤nyer, per branca paterna, a una arru?nada noblesa terratinent amb castell a l'aspra Segarra. ¡°Aquell origen li dolia: fins als anys seixanta, el seu pare tenia el t¨ªtol de Senyor de l'Arany¨®, per¨° ell en va prescindir sempre, bromejava amb el De del seu cognom i mai va oblidar les servituds del pentinat o del vestir, amb llacet al coll per corbata incl¨°s, que li imposaven per anar a escola¡±, recorda Xavier Garcia, estudi¨®s i potencial bi¨°graf de Pedrolo.

Es va buscar totes les causes per ser rebel: es va afiliar a la CNT per participar en la Guerra Civil i el 1946 es va casar, malgrat una classista oposici¨® familiar que es va traduir en un festeig de set anys, amb una teixidora de fam¨ªlia obrera de Sants. Ella va ser qui li va donar l'impuls perqu¨¨ es destap¨¦s com a escriptor, empenta notable vista amb els anys: unes 20.000 p¨¤gines nom¨¦s de novel¡¤les, 400 contes, poemaris per a 22 llibres, 19 obres de teatre, 250 articles¡­

Es venen almenys 10.000 exemplars a l¡¯any dels llibres de l¡¯escriptor?

Nascut com a poeta el 1949 (?sser en el m¨®n), va saltar aviat a la narrativa (El premi literari i altres contes, del 1953), per¨° l'erma editorial i la censura expliquen les dificultats de visibilitat de qui tenia al cap ser escriptor professional, afany que la Guerra Civil va retardar amb notable trauma per¨° que va causar (aix¨° i fugir de la poblada ombra familiar) que an¨¦s a viure a Barcelona. La traject¨°ria era prometedora: el cr¨ªtic Rafael Tasis deia d'ell, fins i tot abans que hagu¨¦s publicat res, que era ¡°el m¨¦s important novel¡¤lista que s'ha donat a Catalunya despr¨¦s de Narc¨ªs Oller¡±.

Va escriure com un posse?t i va traduir. La vida que feia hi ajudava: treballava fins a les dues de la tarda en qualsevol cosa (corrector editorial, informes comercials per a una ag¨¨ncia de detectius, venedor de fruita¡­), menjava r¨¤pid i es tancava a llegir fins a quatre llibres alhora (la seva biblioteca va acabar amb 11.000 volums) o a escriure. No viatjava, no tenia vida social¡­ ¡°D'una banda hi havia la seva grafomania: nom¨¦s desitjava escriure i viure ¨Cno sense retic¨¨ncies va acceptar tenir una filla¨C; i despr¨¦s hi havia la part ideol¨°gica: buscava una soluci¨® de continu?tat per a una tradici¨® trencada com era la literatura catalana, per aix¨° va escriure de tot el que creia que faltava: novel¡¤la er¨°tica, polic¨ªaca, de ci¨¨ncia-ficci¨®¡­¡±, enumera Garcia.

¡°Pedrolo escrivia el que escrivia per fer tasques de supl¨¨ncia; ¡®A Catalunya li falta aix¨°? Doncs ho faig jo¡¯; per¨° en el cas de la novel¡¤la negra ¨¦s evident que ho feia perqu¨¨ li agradava; per aix¨° el 1963 es va posar a dirigir la col¡¤lecci¨® La Cua de Palla¡±, fixa Jordi Cornudella, editor de Grup 62, que t¨¦ part de l'obra de Pedrolo al seu cat¨¤leg, amb sis t¨ªtols vius. Aix¨ª sembla desprendre's de la seva actitud: aviat va abandonar la poesia perqu¨¨ ¡°era massa pura pel que volia i va passar a la narrativa perqu¨¨ creia que era el que es necessitava i va tornar a la poesia quan va estar consolidada¡±, mant¨¦ Garcia. Va fer el mateix amb l'art dram¨¤tic: gran dominador dels di¨¤legs, era un avan?at del teatre de l'absurd, amb obres com Homes i NO (1957), ¨¤rea que tamb¨¦ va abandonar quan van quallar veus com les de Josep Maria Benet i Jornet o Jordi Teixidor.

El resultat ¨¦s una obra molt extensa i, esclar, irregular, ¡°poc o molt admirable¡±, resumeix el lad¨ª Fuster. La incomunicaci¨®, la solitud, la guerra dels sexes i el contrasentit de la vida s¨®n, amb l'existencialisme de la seva poesia, el fil d'una obra que va tenir notables detractors (¡°en les cartes entre Rodoreda i Joan Sales, ¨¦s apunyalat cada tres p¨¤gines¡±, recorda Cornudella); Fuster afirma que l'impuls de la seva inventiva compensa ¡°defici¨¨ncies d'estil¡±, plantejaments i ¡°excessos discursius¡± de les seves obres) per¨° que ¨¦s molt apreciada per autors dels setanta com Jordi Coca i els que van formar el col¡¤lectiu Of¨¨lia Dracs (Pep Albanell, Jaume Fuster¡­) per les seves aportacions narratives dominants a l'altra banda dels Pirineus.

Malgrat que el 1979 va rebre el Premi d¡¯Honor dels Lletres Catalanes, als vuitanta Pedrolo va comen?ar a quedar-se a la cuneta, encara que ja era un autor de cert ¨¨xit popular. ¡°?s ignorat en una societat segrestada i als seus diaris reflecteix la seva sensaci¨® de frac¨¤s; per¨° ell tamb¨¦ buscava la solitud i la fam¨ªlia tamb¨¦ el va segrestar¡±, creu Garcia. ¡°El va perjudicar un model de llengua encotillat de postguerra quan ja estava de moda un estil m¨¦s Quim Monz¨® i l'¨¨xit enlluernador del Mecanoscrit¡­, encasellat com a literatura juvenil i de g¨¨nere¡±, sost¨¦ Cornudella.

Una adaptaci¨® al cinema de Bigas Luna i Carles Porta d'aquella obra que s'estrenar¨¤ al Festival de Sitges i La nostra mort de cada dia (1958) al Teatre Nacional de Catalunya s¨®n dels escassos vestigis dels 25 anys de la mort de l'escriptor. Els aires sobiranistes de la Catalunya actual poden ajudar a ressituar a primera l¨ªnia Pedrolo? ¡°Que ara se'l reivindiqui m¨¦s no vol dir que se l'estigui llegint m¨¦s; que fos sobiranista no el fa un escriptor m¨¦s bo o m¨¦s dolent¡±, pensa Cornudella. Tan iconoclasta com el seu estudiat escriptor, Garcia ¨Cincansable: avui presenta a Barcelona el seu llibre sobre la correspond¨¨ncia entre Joan Oliver i Joaquim Molas (Pag¨¨s editors) a l'Institut d'Estudis Catalans¨C creu que ¡°Pedrolo no est¨¤ oblidat: ho demostren les seves vendes, ho estan m¨¦s autors com Montserrat Roig; d'altra banda, que se'l vulgui apropiar el sobiranisme em fa p¨¤nic: Pedrolo no t¨¦ un corpus ideol¨°gic, tot el seu discurs en aquesta l¨ªnia est¨¤ en el seu periodisme, on s¨ª que treu draps bruts dels Borbons i el Papa; aix¨° est¨¤ en, per exemple, Els elefants s¨®n contagiosos (1974)¡­ Em fa por que el converteixin en una mena de Josep Maria Folch i Torres: molt popular per tradicions, p¨¤tria i tal per¨° que no el llegeixi ning¨²¡±. Com resumia Maria Aur¨¨lia Capmany, el 1989: ¡°Manuel de Pedrolo, sempre per con¨¨ixer¡±.