El Madrid regna al Palau

El Reial Madrid ¨¦s el campi¨® de Lliga, de Copa, de l'Eurolliga, de la Supercopa, del que se li posi per davant. L'equip forjat per Pablo Laso, versi¨® 2014-2015, sembla que no tindria l¨ªmits, a no ser perqu¨¨ la temporada s'acaba. Va passar per sobre del Bar?a a la final, es va endur el t¨ªtol del Palau Blaugrana, despr¨¦s del partit m¨¦s igualat de la s¨¨rie, amb un 85-90, que no obstant aix¨°, no fa sin¨® honrar la seva esplendorosa temporada i que quadra, en definitiva, un concloent 3-0.

El Madrid va tornar a dominar el joc, per¨° aquesta vegada la remuntada del FC Barcelona al final del tercer quart (57-62), va servir per posar en relleu la duresa que, al grup de Laso, li va faltar en temporades precedents. La brillantor del seu joc estava m¨¦s que vista i comprovada des de feia tres o quatre anys. Li faltava aquell punt de duresa i superaci¨® en situacions extremes del qu¨¨ es van aprofitar l'Olympiacos i el Maccabi en dues finals de l'Eurolliga o el mateix Bar?a fa un any, a la Lliga. Aquesta vegada el Madrid els va trepitjar a casa en els dos primers partits i es va sobreposar en el tercer, al Palau. El santuari blaugrana no va tenir m¨¦s remei que rendir-se a l'evid¨¨ncia. El Madrid va ser superior en el partit, en tota la final, tota la temporada.

Carroll va donar l'estocada quan nom¨¦s faltaven 14 segons, en una acci¨® que va definir la tempran?a, la confian?a i la sincronia del seu equip. El Madrid?atacava, amb 83-86 al marcador. Els seus jugadors no es van immutar malgrat que se'ls esgotava el temps de possessi¨®. Es van anar passant la pilota, fins que la van portar a la banda des de la qual el tirador nord-americ¨¤ la va clavar. Va culminar aix¨ª la temporada m¨¦s espectacular que se li recorda al Madrid. Havia fet el ple, diuen els llibres i els m¨¦s vells, el 1965 i 1974.

El curs ha estat devastador, sense fissures, el d'un equip en el qual tan MVP pot ser Felipe Reyes, indestructible, com Rudy Fern¨¢ndez, sempre present, com Sergio Rodr¨ªguez o Llull, dos paios als quals la NBA perseguir¨¤ perqu¨¨ ¨¦s de calaix. Per¨° en el qual l'aportaci¨® d'homes com Maciulis, Nocioni, Ay¨®n, Carroll i companyia ha estat igualment determinant.

I aix¨° delata a la perfecci¨® el bloc que ha modelat Pablo Laso, un t¨¨cnic que ha perseverat en les seves idees, tamb¨¦ en els moments m¨¦s cr¨ªtics, com el de fa un any, quan va haver de marxar, expulsat i derrotat del Palau, en cadira de rodes, convalescent d'una operaci¨® del tend¨® d'Aquiles, amb la Lliga perduda. El Bar?a es va agafar a Tomic, espl¨¨ndid, per¨° insuficient en un equip que va trobar a faltar Navarro, lesionat. Per¨° molt m¨¦s que Navarro, el FC Barcelona no va tenir el que pot presumir el Madrid, una l¨ªnia d'actuaci¨®, un joc m¨¦s compacte, una confian?a m¨¦s gran en tots i cadascun dels seus components.

El Madrid va irradiar un desplegament ofensiu amb moltes arestes: penetracions, un contra un, triples, algun robatori, alguna pilota per Ay¨®n... El joc mon¨°ton del FC Barcelona no resistia l'aiguat multicolor del seu rival. Despr¨¦s d'un primer quart saldat amb empat a 17, el Madrid va comen?ar a espellar el partit amb la mateixa soltesa que havia exhibit en els dos primers de la s¨¨rie.

Els nervis feien estralls al FC Barcelona. La segona unitat del Madrid va causar les primeres desfetes en la defensa del Bar?a, un triple de Carroll, un altre de Sergio Rodr¨ªguez. La sensaci¨® d'impot¨¨ncia s'instal¡¤lava a la graderia del Palau Blaugrana en la mateixa mesura que torturava els canells dels jugadors de Pascual. Satoransky va fallar dos tirs lliures i poc despr¨¦s va fer un cop de colze a la cara d'Ay¨®n que els ¨¤rbitres van castigar amb una falta antiesportiva.

El FC Barcelona anava perdent idees en atac, mossegador en defensa i l'¨¤nim i tempran?a imprescindibles per no veure's desbordat. Va ser exactament el que va passar. El Madrid havia marcat una fita amb la seva pallissa al primer quart del partit del diumenge passat (31-10). Al Palau va imitar la surra amb un 17-31 en el segon quart.

El Madrid guanyava totes les petites batalles del partit. Si no hi havia Felipe Reyes, apareixia Maciulis; si Llull es desgastava en defensa barallant-se amb Tomic si era necessari, Sergio Rodr¨ªguez compareixia per esperonar l'atac; si el Bar?a es tancava a dins, Rivers i Nocioni s'afegien al festival de triples de Carroll i Maciulis.

El Madrid va comen?ar a percutir en el segon quart, amb avantatges de 14 punts. El FC Barcelona va tornar a quedar-se en bones accions individuals, la major part de les vegades de Tomic. A la tornada del descans, Doellman va animar l'equip amb un triple. Per¨° Llull va respondre immediatament.

No obstant aix¨°, alguna cosa va comen?ar a canviar. El Bar?a va augmentar la pressi¨® defensiva, va obrir l¨ªnies de passada gr¨¤cies al maneig i la visi¨® d'Oleson. Tomic va ficar la banya, Doellman va encertar i, de sobte, van emergir els exteriors del Bar?a. Abrines va sumar en aquell tercer quart tres triples i 11 punts; Satoransky sis punts.

Amb 51-57, la batalla es va tibar. Van aflorar els nervis, la tensi¨®, les afliccions amb l'arbitratge. Tomic va ser castigat amb una t¨¨cnica i, tot seguit, el FC Barcelona, amb una altra. Llull ho va amanir amb un triple que va tornar a marcar dist¨¤ncies (51-62). Les posteriors topades van afavorir el Bar?a que va completar la remuntada. Va passar de perdre per 14 a dominar per cinc despr¨¦s de dos triples d'Abrines: 67-62. Va ser nom¨¦s un passatge. Sergio Rodr¨ªguez va demostrar la seva capacitat per treure r¨¨dit des de qualsevol lloc, en qualsevol situaci¨®, en una cent¨¨sima, amb un triple quan sonava la botzina final del tercer quart. I va obrir l'¨²ltim acte amb un altre triple que va retornar l'avantatge al Madrid (67-68). A partir d'aqu¨ª, l'equip de Laso va volar.