Xavi Pascual i el soci cabrejat

La caterva del Reial Madrid escampada sobre el parquet del Palau Blaugrana, posant sobre l'escut del Bar?a mentre nevava el confeti dels campions. Aquesta va ser l'¨²ltima fotografia del curs a les instal¡¤lacions del Bar?a. Josep Maria Bartomeu, a la graderia, va haver de maleir com a soci el que no va saber evitar com a president. No ¨¦s una mera suposici¨®. Un parell de dies abans del partit, ell mateix va declarar durant la seva gira de precandidat per diferents mitjans de comunicaci¨®: ¡°Com a soci estic molt cabrejat. S'ha de lluitar, s'ha de competir, una cosa que en aquests dos partits no hem vist¡±. Es referia als que va perdre el FC Barcelona a Madrid, com es podia haver referit als que va perdre a M¨¤laga o a tantes altres derrotes infames a Sevilla, Val¨¨ncia o Santiago. El Bar?a va fallar tamb¨¦ davant l'Olympiacos als quarts de final de l'Eurolliga. Malgrat tot, va jugar les tres finals espanyoles del curs i en col¡¤lecciona 19 de consecutives des del 2009, de les quals nou a la Lliga, una competici¨® en qu¨¨ ha aconseguit quatre dels ¨²ltims set t¨ªtols.

Es diria que el projecte, el de l'equip almenys, continua en mans de Pascual, com sempre

L'ampolla es pot veure mig plena o mig buida. Bartomeu, que ara d¨®na a entendre que la veu mig buida, la devia veure com m¨ªnim mig plena quan va renovar Xavi Pascual fins al 2017. L'acord es va rubricar al febrer. Des d'aleshores les coses no han canviat gaire. L'equip ¨¦s el mateix, ha arribat a tres finals i, ¨¦s cert, aquesta vegada no n'ha guanyat cap. El problema ¨¦s que quan es va guanyar, sobretot l'any passat gr¨¤cies a un triple providencial de Lampe, no es van processar les necessitats d'un equip que, encara que aconsegu¨ªs derrotar-lo, ja estava perdent la petja del Madrid d'un temps en?¨¤. A la pista, als despatxos, en la tasca del planter o de tutela dels nanos, ja que en els planters hi abunden cada vegada m¨¦s els Mirotic, Porzingis i Hezonja de torn. La paci¨¨ncia ha donat bons r¨¨dits al Madrid, que va mantenir la seva aposta per Pablo Laso en els moments de m¨¦s temporal. La resposta de l'entrenador de Vit¨°ria ha estat espl¨¨ndida. Va saber detectar els errors de les dues ¨²ltimes temporades, les debilitats d'un equip tan exquisit per¨° alhora mancat del car¨¤cter i la duresa dels moments culminants com van ser aquelles finals de l'Eurolliga contra l'Olympiacos i el Maccabi o la de la Lliga, fa un any, contra el Bar?a.

Es diria que el projecte, el de l'equip almenys, continua en mans de Pascual, com sempre. Per¨° sorgeixen dubtes entorn de la figura de Joan Creus, el secretari t¨¨cnic, que acaba contracte. La seva figura ha estat associada sempre a la de Pascual. Per¨° el club est¨¤ ara immers en unes eleccions i, encara que Bartomeu torn¨¦s a la presid¨¨ncia, les seves manifestacions, ¡°com a soci¡±, donen a entendre que no sembla gaire satisfet per la deriva de la secci¨®. Les q¨¹estions pendents s'amunteguen. En l'aspecte esportiu, la situaci¨® d'un jugador capital com ¨¦s Navarro, que als seus 35 anys se suposa que ha de gestionar el seu estat f¨ªsic, el probable ad¨¦u de Hezonja per anar a raure a la NBA, el buit que deixaran la mitja dotzena de descartats de la plantilla. M¨¦s enll¨¤ de la restituci¨® d'uns per uns altres, el que desitja entreveure el ¡°soci cabrejat¡± ¨Cincloent-hi Bartomeu¨C?¨¦s un projecte, un equip que torni a atreure complicitats, un planter que il¡¤lusioni, una gesti¨® que torni a omplir el Palau i esperoni la construcci¨® d'un altre ¨Cque ja clama al cel¨C, una direcci¨® directiva que actu? i es faci respectar. Aspectes que van molt m¨¦s enll¨¤ de Xavi Pascual.